Aquest dimarts tens dues menes de portades. Les que busquen excuses per no obrir ni parlar gaire de les eleccions del 28-M i les del Trio de la Benzina que, en remarcable coincidència de paraules, obres i omissions, venen que Pedro Sánchez és ETA perquè EH Bildu, un dels seus socis parlamentaris a Madrid —i al Govern de Navarra—, presenta 44 condemnats per terrorisme a les eleccions municipals. És lleig. Si més no pels set que van participar en atemptats en què assassinaren a diverses persones. La resta tenen condemnes menors per actes de kale borroka i coses per l’estil. Tots han complert les condemnes, però, i són ciutadans amb plens drets civils i polítics.
L’escàndol dels diaris de la dreta nacionalista espanyola és farisaic. Cap d’ells reacciona igual amb la candidatura de Carlos García Juliá, que encapçala la llista de La Falange a Bilbao. García Juliá és un dels ultres que van assassinar cinc advocats laboralistes del sindicat CC.OO. al carrer d’Atocha de Madrid el 1977. El 1980 fou sentenciat a 193 anys. En va fer 14. El director del diari Noticias de Navarra, Joseba Santamaria, recorda que aquesta candidatura és tan legal com l'ascens a tinent general de la Guàrdia Civil d'Arturo Espejo, un dels agents implicats en l'interrogatori i les tortures que va acabar amb la mort de Mikel Zabalza, el 1985, a la caserna d’Intxaurrondo.
EH Bildu titlla d’inacceptable la llista de La Falange i qüestiona l’ascens d’Espejo. És una hipocresia anàloga a la que gasten els diaris del Trio de la Benzina per qüestionar les llistes abertzales un dia sí i l’altre també. Fa l’efecte que a uns i altres els importen les víctimes si se les poden tirar pel cap i perjudicar l’adversari polític. O més val dir enemic. És cansadíssim. María José Suárez ho resum en un tuit: “Des que no ens maten no tenim projecte”. També el filòsof Daniel Innerarity, en un altre:
A aquest joc fatal juga La Vanguardia a la portada d'aquest dimarts, tot caient de quatre grapes en l’emboscada del PP i de la dretota. Amb el títol ja paga: “El PSOE prova d’esquivar la pressió del PP per les llistes de Bildu”. Aviam, comencem per la fàcil: quina responsabilitat té el PSOE en les llistes d’EH Bildu? El PSOE, a més, és ben poc sospitós de connivència amb ETA. És el partit que governava —amb una majoria de 202 diputats— quan van néixer els Grupos Antiterroristas de Liberación (GAL). També quan van matar a Mikel Zabalza. És el partit de Felipe González, de qui la CIA lamenta que, entre 1983 i 1984, en optar per la repressió policiaca i judicial i la guerra bruta dels GAL, “sacrifiqués una oportunitat d’or per sumar al Govern Basc a la lluita contra ETA”. Es podrien amuntegar més fets i raons sobre aquest error de judici del diari de referència a Catalunya, però aquesta columna no ha de ser llarga.
La resta de diaris —els que estan més o menys còmodes amb l’actual govern espanyol— no obren portada amb les eleccions. El País s’alarma amb Turquia, amb raó. Si cau l’actual president, l’islamista Reccep Tayyip Erdogan, el missatge és clar: qualsevol autoritari pot caure. El Periódico va amb la rua del Barça i els 28 professors universitaris sancionats per abús de poder. Ni un sol títol sobre la campanya electoral. Una decisió notable. L’Ara entrega la primera pàgina a la gira europea del president d’Ucraïna per demanar més armes, més munició i més suport. El Punt Avui té la malaltia de l’ELA al títol principal i destaca la declaració molt contundent d’un malalt: “Tenim dret a l’eutanàsia però no a viure dignament”, com tirant-nos en cara que hem fet lleis per treure’ns-els de sobre i estalviar-nos la feinada de l’amor i de les cures, una mica com posa de relleu el comediant Marc Sarrats als anuncis d’eutanàsia. Fa pensar.