El president espanyol, Pedro Sánchez, ha indicat en una roda de premsa a Finlàndia, que pensa mantenir-se molts anys al càrrec, en una intervenció que ha provocat un somriure irònic de la primera ministra finlandesa, Sanna Marin, que ha acabat mirant l'hora al rellotge amb impaciència. Tot ha començat quan un periodista finlandès ha preguntat a Sánchez pel seu futur polític, i el líder del PSOE ha volgut estirar la corda cap a l'altra direcció, per no donar imatge de feblesa. "Primer de tot, em veig, espero, si ho volen els espanyols, durant molt temps com a president del govern. Tindrem eleccions al mes de desembre, i aquest és el meu futur i compromís amb els espanyols", ha indicat apostant per repetir de candidat.
Sánchez s'ha reunit aquest divendres amb la primera ministra de Finlàndia i després tots dos han protagonitzat una roda de premsa. El president espanyol ha explicat que havia "compartit" amb la dirigent finlandesa els objectius de la futura presidència espanyola de la UE, i ha titllat d'"amics" tant Sanna Marin com el país. Ha remarcat que Espanya dona suport a l'entrada de Finlàndia i Suècia a l'OTAN. "El meu país en això us ha donat suport, i espero que es ratifiqui", ha afegit. En aquest sentit, ha avançat que defensarà una "autonomia estratègica oberta", que garanteixi menys dependència i aporti més seguretat.
Sánchez i Sanna Marin no han entrat a fons en la intenció que tenia el president espanyol d'aprofitar la seva presidència europea per reformar el mercat elèctric europeu, cosa que té l'oposició frontal d'Alemanya i dels països del Nord, entre ells Finlàndia. El tema es va tractar dilluns i dimarts en una reunió informal dels ministres d'Energia i Transports de la UE a Estocolm, on Alemanya va traslladar la seva negativa a tractar l'assumpte. Les posicions van quedar dividides entre Alemanya i els països del Nord, d'una banda, i Espanya amb França, i també Itàlia i Portugal. Si les reformes s'endarrereixen a després de les eleccions europees, com vol Alemanya, això significa que qualsevol canvi no podria arribar, com a poc, abans del 2025.
Un dels punts d'enfrontament és que els països del Nord reclamen que es mantinguin els incentius per invertir en la transició verda, i creuen que la proposta espanyola d'intervenir els preus de l'energia nuclear i hidràulica ho posa en risc. I en el fons hi ha el convenciment dels països del Nord que si s'intervé el mercat elèctric es provocaran distorsions que poden arribar a interrupcions de subministrament. Aquesta és una de les prioritats dels països del Nord, molts d'ells pròxims o relativament pròxims a Rússia.
Respecte a la guerra d'Ucraïna, Sánchez ha apostat perquè hi arribin més armes, i ha reclamat una adquisició conjunta. "La unitat dels aliats al voltant de l'OTAN i Ucraïna és rotunda, i això ho ha de tenir clar Putin", ha afegit. Ha recordat que a l'Estat espanyol hi ha gairebé 160.000 refugiats ucraïnesos.