Eleccions o no eleccions? Aquest és el dilema en el qual s’ha instal·lat Espanya després que Pedro Sánchez hagi anunciat en una carta a la ciutadania que es planteja dimitir arran de les acusacions de corrupció contra la seva dona. El president del govern espanyol assenyala que necessita un “temps per reflexionar” sobre el seu futur: “M’urgeix respondre’m la pregunta de si val la pena, malgrat el fang en el qual la dreta i la ultradreta pretenen convertir la política, que continuï al capdavant del govern o renunciar a aquest gran honor”. I l’interrogant que sobrevola ara la política espanyola és quin pot ser el futur de Pedro Sánchez. El que és indiscutible és que no podrà convocar eleccions anticipades abans del 30 de maig.
🔴 Carta de Pedro Sánchez, DIRECTE | Possible dimissió del president
El motiu radica en l’article 115 de la Constitució Espanyola, que fixa meridianament que “no és procedent una nova dissolució abans que transcorri un any des de l’anterior”. I el decret de dissolució del Congrés i el Senat que va donar lloc als comicis del 23J, després de l’anunci que va fer Sánchez l’endemà de les eleccions municipals, es va publicar el Butlletí Oficial de l’Estat el dimarts del 30 de maig: no és fins aquest dia que el president espanyol pot dissoldre les Corts Generals. Per tant, en la compareixença que ha anunciat Sánchez pel pròxim dilluns, 29 d’abril, el president espanyol pot anunciar la decisió d’anticipar les eleccions, però encara no podrà prémer encara el botó vermell.
Què passa si Pedro Sánchez dimiteix?
Una altra cosa és què passarà si Pedro Sánchez decideix dimitir. En aquest cas, el camí que s’haurà de recórrer també està delimitat en la Carta Magna. Concretament, a l’article 101: “El govern espanyol cessa per la dimissió del seu president”. I l’executiu cessant continuaria en funcions fins a la presa de possessió del nou Consell de Ministres. Aquest escenari podria conduir a una nova sessió d’investidura. És, per exemple, el que va passar el 1981 arran de la dimissió d’Adolfo Suárez, que va donar lloc a la investidura de Leopoldo Calvo-Sotelo (que es va haver d’interrompre arran del cop d’estat del 23-F).
Així doncs, si Sánchez dimiteix, s’activaria el mecanisme ordinari que hi ha després de les eleccions generals: ronda de consultes amb el rei Felip VI, proposta d’un candidat i debat d’investidura. Com sempre, hi podria haver dues votacions: una primera en la qual seria necessària la majoria absoluta i una segona en la qual n’hi hauria prou amb la majoria simple (més vots a favor que en contra). Si el candidat proposat no aconseguís la confiança del Congrés dels Diputats, començaria el rellotge de dos mesos abans que les Corts Generals es dissolguessin automàticament i, en conseqüència, es convoquessin les eleccions.
Una altra via: la qüestió de confiança
Una altra carta que Pedro Sánchez té sobre la taula és la de la qüestió de confiança, que està regulada a l’article 112 de la Constitució. En aquest cas, el president espanyol podria sotmetre al Congrés un plebiscit sobre “el seu programa” o sobre “una declaració de política general”. La confiança se li atorgaria per majoria simple. En cas que Sánchez no superés la confiança, presentaria la seva dimissió davant de Felip VI i, novament, s’obriria l’escenari per buscar un candidat a la investidura.
Per tant, en síntesi i a priori, Pedro Sánchez té quatre camins pels quals transitar a partir de dilluns: mantenir-se al capdavant de la Moncloa i continuar governant amb normalitat, anunciar que convoca eleccions i esperar fins a finals de maig per dissoldre les Corts Generals, dimitir i abocar els partits a una nova ronda de consultes amb el rei per buscar un candidat a la investidura o plantejar una qüestió de confiança al Congrés dels Diputats.