El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha volgut oferir aquest diumenge un homenatge a l'exili republicà amb paraules molt sentides, però que en l'actual context polític contenen un pòsit d'extemporaneïtat. Ja va parlar de l'exili veneçolà a final del mes de gener i ara ho ha tornat a fer; aquest cop, per referir-se a l'espanyol. De l'exili català actual, ni un mot.

En una jornada en què a Sánchez només li han fet cas els independentistes que l'han esperat a Cotlliure i a Argelers i amb el buit oficial del govern francès, el president del govern espanyol s'ha passejat pels indrets que formen el relat de l'exili republicà: la tomba d'Antonio Machado i la platja d'Argelers de la Marenda, on es va situar un dels camps de concentració —"de refugiats", segons la nomenclatura oficial— que van acollir milers de republicans que fugien del feixisme d'Espanya.

En la seva declaració institucional, que ha estat interrompuda per crits a favor dels presos polítics, Sánchez ha rememorat figures com Manuel Azaña i Antonio Machado, però també el català Francesc Boix, de qui ha dit que forma part de "la memòria democràtica d'Europa".

Sánchez s'ha fixat sobretot en l'exili quan ha dit que la guerra d'Espanya "va durar quatre dècades", perquè "les guerres no s'acaben fins que tots els ciutadans poden tornar a casa seva i reprendre la vida que van abandonar". Per això el president espanyol ha demanat perdó als exiliats en nom d'Espanya i ha insistit que aquest perdó hauria d'haver arribat molt abans, però que ho fa "avui, a deshora, però amb l'orgull de recuperar-los per sempre". "Vuitanta anys després, humanament han guanyat la guerra", ha reblat.

El president del govern espanyol, en el que probablement serà el seu últim viatge oficial, a banda de cimeres i reunions, abans de les eleccions del 28 d'abril, ha volgut tancar així una ferida que ha passat molts anys sense tancar-se, però ho ha fet en un moment en què altres ferides continuen obertes, com és el cas de la situació política a Catalunya, on vuitanta anys després hi torna a haver exiliats. A tots ells, ni un mot, només els dels manifestants que han estat capaços de deixar clar que Cotlliure i Argelers també són Catalunya.