El president espanyol, Pedro Sánchez, ha decidit prendre el pols a l’independentisme. La Moncloa ha considerat que la tensió que es va disparar a Catalunya després del referèndum del 2017 ha baixat prou per convocar a Barcelona el 19 de gener la cimera hispanofrancesa, amb el president Emmanuel Macron. La notícia s’ha estat interpretada com una provocació per part de dirigents independentistes, entre els quals el president a l'exili, Carles Puigdemont, que reclamen una resposta al carrer. Una altra de les incògnites és el paper de la Generalitat i del seu president, Pere Aragonès. De moment, l’executiu afirma que no ha estat informat dels detalls de la cita, tot i que des del departament d’Exteriors s’assegura que ja s’hi està treballant. La cimera, que ha de servir per signar un tractat d'amistat entre els dos països, es produeix just després que el Govern hagi admès que ja no espera que se celebri a les setmanes vinents la trobada de la taula de diàleg que s’havia d’haver convocat a finals de l’any passat. 

Des de l’1-O Catalunya s’havia convertit en un territori molt complicat per a les màximes autoritats de l’Estat. Aquesta situació ha afectat de manera molt especial Felip VI, a qui l’independentisme no va perdonar el discurs que va pronunciar dos dies després del referèndum, pel qual es va veure literalment desterrat de les comarques de Girona, mentre que per la resta del territori català s’havia de moure encapsulat en hermètics dispositius de seguretat. També el govern de Pedro Sánchez va haver de tastar aquest malestar, quan el desembre del 2018 es va veure obligat a blindar el barri de la Ribera de Barcelona per poder celebrar-hi un Consell de Ministres, la qual cosa no va evitar que es registressin incidents. La cita es va convocar a l’edifici de la Llotja de Mar, un punt de fàcil entrada i sortida amb el qual els membres del govern es van estalviar haver de travessar la capital catalana.

Canvi a Catalunya

La situació de l’independentisme, però, ha canviat. El juny del 2021 els presos polítics van rebre un indult parcial que els ha permès sortir de la presó, tot i que mantenen la inhabilitació. A més, el Govern i ERC han pactat la derogació del delicte de sedició i la reforma de la malversació. A canvi, Esquerra s’ha convertit en la crossa gairebé imprescindible al Congrés del govern de PSOE i Podemos. Tot plegat en un dels moments de major divisió de l’independentisme, com es va fer evident amb la Diada i l’1 d’octubre. 

La intenció del president espanyol, Pedro Sánchez, convocant la cimera a Barcelona és exhibir la normalització de la situació política a Catalunya, un cop, segons ell mateix ha assegurat, dona per acabat el procés independentista. Per si no havia quedat prou clar, aquest dilluns La Vanguardia explicava, citant fonts de la Moncloa, que amb la visita Sánchez pretén enviar un missatge al món en el sentit que la situació està més tranquil·la a Catalunya.

La tensió es relaxa

De fet, fa molts mesos que la resposta als viatges dels màxims responsables de l’Estat, començant pel mateix Felip VI, han evolucionat del tens rebuig a una soporífera indiferència. El que abans semblaven incursions en territori hostil blindades per dispositius policials descomunals, s’han convertit en plàcides i discretes anades i vingudes en què les protestes s’han reduït a la mínima expressió fins a pràcticament desaparèixer.

Això no obstant, la notícia que la Moncloa ha escollit Barcelona com a escenari de la cimera ha agitat l’independentisme. Alguns sectors i dirigents reclamen una resposta al carrer. La darrera crida l'ha protagonitzat Carles Puigdemont que ha demanat una mobilització el dia 19 davant dels qui descriu com a "il·lusos enterradors" del procés. No hi ha hagut, però, de moment, cap pronunciament per part de les entitats.

Pasqual Maragall

A banda de la resposta de l’independentisme al carrer, es manté també la incògnita sobre el paper que assumirà el Govern, quin rol li atorgarà la Moncloa i quin perfil pensa adoptar Pere Aragonès. Això tenint en compte que habitualment en aquesta mena de cites els responsables territorials tenen un paper protocol·lari, d’acompanyament i silent salutació.

No va ser així, en canvi, el 2006, quan José Luís Rodríguez Zapatero es va citar amb Jacques Chirac a Girona. En aquella ocasió els dos presidents van participar en un fòrum de Diàleg Espanya-França, paral·lel a la cimera, organitzat per la fundació CIDOB, en què també va prendre part l’aleshores president, Pasqual Maragall, que es va convertir en un dels protagonistes amb una intervenció en català en què va presentar Catalunya com un "coixí" entre Espanya i França. Els dos presidents, a més, van ser rebuts per l’aleshores alcaldessa, Anna Pagans, a l'Ajuntament. Maragall no va participar en la rebuda.

De moment, el Govern assegura que no ha estat informat dels detalls de la cimera. Dimarts, la portaveu, Patrícia Plaja, assegurava que la Generalitat desconeix els detalls de la trobada de la qual la Moncloa ja ha informat públicament. Des de presidència s’insistia aquest dijous que no hi havia hagut cap novetat, mentre que des de la conselleria d’Exteriors s’apuntava que sí que hi havia converses, tot i que no tenien informació. El cas és que a hores d’ara encara no s’ha comunicat oficialment ni l’agenda ni tan sols el lloc on s’ha de celebrar, ni si es farà l'habitual visita a l'Ajuntament, la qual cosa obligaria les dues delegacions a penetrar fins al centre de la ciutat.

El precedent de Màlaga

L’últim cop que es va celebrar a Espanya una cimera d’aquest tipus va ser el 2017 i es va fer a Màlaga. En aquella ocasió l’alcalde de la ciutat, Francisco de la Torre, i l’aleshores presidenta andalusa, la socialista Susana Díaz, van donar la benvinguda a les dues delegacions, que encapçalaven Mariano Rajoy i François Hollande. La trobada entre els dos presidents es va fer a l’Ajuntament de Màlaga. Fins allà va anar la presidenta andalusa, que va posar per a la fotografia oficial. Tot i que Rajoy va suggerir que es posés a la seva esquerra, Díaz va quedar al costat d’Hollande, també socialista, amb el qual va mantenir una “xerrada animada”, segons recullen les cròniques de la jornada.

Els presidents havien estat rebuts amb honors militars per la Legió, amb una companyia i una esquadra de gastadors del Quart Terç Alejandro Farnesio de Ronda, mentre la banda de música de la Brigada Alfonso XIII d’aquest cos va interpretar la Marsellesa i l’himne espanyol. Segons el teletip d’Europa Press, “en avançar pel passeig del Parc, els dos presidents han estat rebuts amb aplaudiments per desenes de transeünts que s’han congregat als voltants, als quals han saludat des de la distància”.

Els dos presidents van visitar el Museu de Màlaga, on van ser acompanyats per la consellera de Cultura andalusa, i van participar en una roda de premsa conjunta a la seu malaguenya del Centre Pompidou. Rajoy i Chirac van ser interrogats, entre altres qüestions, pel referèndum que s’estava preparant a Catalunya.

La darrera cimera: Montauban

La darrera cimera hispanofrancesa es va celebrar a Montauban, el març de 2021. Va ser una cimera amb un fort contingut simbòlic, atès que a aquella ciutat d'Occitània es troba la tomba del darrer president de la República espanyola, Manuel Azaña, i per primer cop els presidents francès i espanyol van participar en un homenatge al polític mort el 1940 a l’exili.

També aquest cop, Sánchez vol donar un significat simbòlic a la cimera entre Espanya i França.