El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va anunciar aquest dimecres que la remodelació del seu Consell de Ministres es produirà després de la moció de censura de Vox. Si un dia abans la ministra d’Indústria, Reyes Maroto, ja s’havia acomiadat de la sala de premsa del Consell de Ministres per evidenciar que la crisi de govern seria imminent, el president socialista va esvair els dubtes sobre un cap de setmana protagonitzat per canvis a l’executiu i va situar la remodelació per a després de la moció de censura de Ramón Tamames.
L’objectiu d’aquesta crisi de govern és clar i força delimitat: rellevar Reyes Maroto i la ministra de Sanitat, Carolina Darias, perquè totes dues seran les candidates del PSOE el 28-M a les alcaldies de Madrid i Les Palmes de Gran Canària, respectivament. És a dir, que la crisi de govern no s'estendrà a Podemos i serà, per tant, força discreta. Ara bé, tot i que la remodelació es delimiti només a Maroto i Darias, Pedro Sánchez certificarà que és el president del govern espanyol que ha tingut més ministres que han deixat el càrrec per les seves candidatures en eleccions llunyanes a La Moncloa.
A més de Carolina Darias i Reyes Maroto, han abandonat l’executiu espanyol per haver-se presentat a eleccions Salvador Illa i Pablo Iglesias. Tot i que aquest darrer cas no va ser una decisió presa per Sánchez, l’exsecretari general de Podemos va dimitir de les seves responsabilitats com a vicepresident segon i ministre de Drets Socials i Agenda 2030 per concórrer a les darreres eleccions a la Comunitat de Madrid i destronar Isabel Díaz Ayuso, però va fracassar. La lideressa madrilenya va aconseguir mantenir-se al càrrec.
De la mateixa manera, Salvador Illa, que segurament s’ha convertit en el ministre de Sanitat més famós de la democràcia per haver-se hagut d'enfrontar a la pandèmia del coronavirus, va abandonar el seu càrrec el gener del 2021 per presentar-se, uns dies més tard, a les eleccions catalanes. Va tenir més fortuna que Iglesias, però amb final agredolç: tot i aconseguir guanyar les eleccions del 14-F, l’independentisme va tornar a arrasar a les urnes i va poder investir Pere Aragonès com a president de la Generalitat.
A aquests quatre ministres de Sánchez —Darias, Maroto, Iglesias i Illa— que han deixat les seves carteres per dirigir-se a eleccions autonòmiques o municipals cal sumar-li el cas de Josep Borrell. El maig del 2019, sent encara ministre d’Exteriors, es va presentar a les eleccions europees. Tot i ser candidat electe, va renunciar al seu escó europeu argumentant que la investidura de Sánchez com a president del govern espanyol era “incerta”. Ara bé, abandonà l’executiu espanyol el novembre d’aquell any per passar a ser, aquell mes de desembre, Alt Representant de la Unió Europea a l’Exterior.
Rajoy, dos ministres en dues legislatures
Dels cinc ministres de Sánchez que han abandonat els seus departaments per presentar-se a eleccions, quatre són socialistes. És, per tant, el president espanyol que ha enviat més ministres a comicis amb força diferència, si es té també en compte el temps que duu a La Moncloa. Sánchez presideix Espanya des de fa 4 anys i mig. En les dues legislatures de Mariano Rajoy, el fenomen només es va produir dos cops: Alfonso Alonso va abandonar el Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat per ser candidat a les eleccions basques del 2016, i Miguel Arias Cañete va deixar de dirigir el Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient el 2014 per presentar-se a les eleccions europees.
Zapatero, dos ministres en dues legislatures
José Luis Rodríguez Zapatero, que va estar el mateix temps que Rajoy a La Moncloa, només va enviar dos ministres a unes eleccions, i foren les mateixes: les catalanes. José Montilla era ministre d’Indústria, Turisme i Comerç abans de participar en els comicis del 2006; mentre que Celestino Corbacho havia estat el màxim responsable de Treball i Immigració quan va presentar-se a les eleccions catalanes del 2010.
Aznar, tres ministres en vuit anys
José María Aznar és el president que més s’aproxima a Sánchez en nombre de ministres que ha enviat a eleccions, però la ràtio continua sent incomparable si es té en compte que el popular va ser l’inquilí de La Moncloa durant vuit anys: el 2001 envià Jaime Mayor Oreja a les eleccions basques, i el 2003 va presentar Josep Piqué a les eleccions catalanes i Jaume Matas als comicis de les Illes Balears.
González, un ministre en catorze anys
Qui menys va utilitzar la carta de presentar ministres en eleccions va ser Felipe González. Tot i governar durant 14 anys, el socialista només va enviar Manuel Chaves —llavors ministre de Treball i Seguretat Social— a participar en unes eleccions, les andaluses de 1990. L’únic altre ministre que va viure un procés similar fou Javier Solana, que abandonà el Ministeri d’Afers Exteriors en ser proclamat secretari general de l’OTAN.
Montilla, Chaves, Matas i Illa, els casos d’èxit
Més enllà dels casos de corrupció que envolten Manuel Chaves i Jaume Matas, ells són, juntament amb José Montilla i Salvador Illa, els quatre casos d’èxit de ministres que han anat a unes eleccions territorials i les han guanyat o bé han aconseguit sumar suports per poder governar. Chaves va guanyar el 1990 a Andalusia per majoria absoluta, Matas va guanyar també per majoria absoluta les eleccions a les Illes Balears de 2003, i Montilla no va guanyar les catalanes de 2006 —el vencedor fou Artur Mas— però va poder revalidar el tripartit i aconseguir la presidència de la Generalitat. Salvador Illa, en canvi, va guanyar les eleccions catalanes de 2021, però Pere Aragonès va mantenir-se a la presidència per la majoria independentista del Parlament.
Reyes Maroto ho té més complicat que Carolina Darias per convertir-se en un nou cas d’èxit. L’encara ministra d’Indústria necessita que les esquerres s’imposin a les dretes en les eleccions a l’alcaldia de la capital espanyola; una lluita que ara mateix està força renyida. I una segona condició, encara més complicada: superar Más Madrid dins del bloc esquerrà. En canvi, les enquestes indiquen que Carolina Darias aconseguiria, fins i tot, millorar els resultats del PSOE a Les Palmes de Gran Canària, ciutat on ja hi governen els socialistes. Alguns pronòstics, fins i tot, calculen que a l’actual ministra de Sanitat ni tan sols li faria falta haver de pactar amb Podemos. Caldrà veure si el Ministeri de Sanitat es converteix en una premonició de bons resultats electorals.