Pedro Sánchez ha tornat a passar aquest dijous de puntetes per sobre del Sàhara Occidental. No l’ha mencionat, però n’ha fet referència; i ha estat per certificar que Espanya dona per entregat de manera total el territori al Marroc, sense referèndum d’autodeterminació sahrauí i convertit en una autonomia marroquina. “Evitarem tot allò que sabem que ofèn l’altra part, especialment el que afecta les nostres respectives esferes de sobirania”, ha assenyalat el president del govern espanyol en la sessió plenària de la reunió d’alt nivell que han celebrat aquesta setmana tots dos països.
Sánchez ha pronunciat el seu discurs davant del primer ministre marroquí, Aziz Akhannouch, i ha afirmat que la reunió que han mantingut tots dos estats aquest dimecres i dijous ha servit per inaugurar “una nova etapa” en la relació bilateral. “Hem assumit un compromís de respecte mutu pel que fa al nostre discurs i pràctica política”, ha assenyalat; en referència, sobretot, pel que fa a cuidar les fronteres d’uns i altres. Així mateix, el president socialista ha afegit que les relacions hispanomarroquines han d’anar més enllà del “veïnatge”, amb un gran sentit de la “responsabilitat”. Sánchez ha destacat la "convicció profunda" del seu executiu de "l'enorme potencial" que tenen les relacions entre els dos països. Els acords, ha asseverat, serviran per desplegar "una associació econòmica avançada" amb "nous projectes d'inversió" espanyola al Marroc.
Tot i la plantada que li va fer aquest dimecres el rei del Marroc, Mohamed VI, a Pedro Sánchez, el president espanyol no ha fet res més que dedicar-li paraules d'agraïment en la declaració institucional que ha fet després de la sessió plenària. En referència a la invitació que va fer el monarca marroquí a Sánchez, ha assegurat que l'agraeix i l'accepta. Dit això, ha aprofitat la seva intervenció per destacar la signatura d'acords que "busquen obrir vies de migració regular" entre Espanya i el Marroc.
És la primera trobada d’alt nivell que celebren Espanya i el Marroc des de fa vuit anys. Les relacions entre aquests dos països han patit forces sacsejades en els darrers anys, especialment des de l’arribada de Pedro Sánchez a La Moncloa. El president del govern espanyol, quan va arribar al càrrec, va rebutjar fer el seu primer viatge oficial al país nord-africà, el que s’havia convertit en una tradició. En canvi, va apostar per estrenar-se a Portugal.
Les relacions es van tensar encara més quan el 2021, el líder del Front Polisario, Brahim Ghali, va ser hospitalitzat per coronavirus en un hospital de Logronyo. Va ser ingressat sota una identitat falsa, per no encendre les alarmes marroquines. Però un cop es va filtrar que el líder sahrauí estava sent tractat d’amagatotis a Espanya, el Marroc va tirar més llenya al foc provocant una crisi migratòria a l’estat espanyol; obrint les fronteres i deixant que entressin al país centenars d’immigrants.
Les relacions bilaterals van patir un gir revulsiu en favor de la seva salut —i en detriment dels sahrauís— quan Pedro Sánchez va enviar una carta a Mohamed VI afirmant que el projecte d’autonomia del Marroc pel Sàhara Occidental és la millor proposta per solucionar el conflicte que viu el país des de fa anys; des que Espanya va abandonar el Sàhara els anys 70’ sense haver-hi celebrat el referèndum d’autodeterminació promès pel govern franquista, en plena descolonització de l’Àfrica.
