Carme Chacón (Esplugues de Llobregat, 1971) és cap de llista per Barcelona per tercer cop consecutiu des del 2008. Ho ha fet de la mà de tres candidats diferents a ocupar la Moncloa: Zapatero, Rubalcaba i ara Pedro Sánchez. Es va afiliar a les joventuts socialistes amb 16 anys. Set anys més tard, el 1994, va entrar al PSC, i el 1999 era escollida regidora de l'Ajuntament d'Esplugues. Eterna candidata a secretària general, havent passat per càrrecs tan importants com el de ministra de Defensa, ara assegura que ja no es veu al capdavant del PSOE. Les enquestes donen al PSC una davallada en escons de més de la meitat dels que van obtenir el 2008. Ha fet alguna cosa malament el PSC per experimentar una davallada electoral tan gran? Les enquestes diuen dues coses molt clares: el primer, que hi ha una àmplia voluntat de canvi, més de 70%. I el segon que diuen és que això és cosa de dos; que només Pedro Sánchez pot evitar que Rajoy continuï com a president. És evident que el nou escenari, amb noves forces, afecta el resultats de la resta. Però això no altera la qüestió de fons: només el vot socialista pot desallotjar el Govern del PP. Errors els hem comès tots. Però tots els avenços importants que hi ha hagut en aquest país han vingut de la mà del Partit Socialista. Vostè va publicar aquest polèmic tuit. Creu que els votants entendran que una persona que porta 21 anys en política des que va començar al PSC parli de regenerar-la?
¿Hay imagen más gráfica del fracaso que esta? Que se vaya y que nos deje regenerar la política catalana! pic.twitter.com/93voBnx42y
— Carme Chacon (@carmechacon) 12 novembre, 2015
Jo era professora universitària a Girona i al 1999 vaig ser escollida regidora de la meva ciutat, Esplugues de Llobregat. L’any 2000 els meus companys em vam demanar formar part de la llista al Congrés dels diputats. I n'he estat dos fent de professora als Estats Units. Per tant, si fa la suma, són bastants menys de 21 anys. En qualsevol cas, la regeneració de la política passa per la voluntat i, en segon lloc, per les propostes. Nosaltres portem un conjunt de mesures per millorar la representació, a través de les llistes desbloquejades, fer més transparents els partits i les institucions, canviar el reglament del Congrés i un nou Senat, o evitar les portes giratòries. Jo he estat un temps en la política, he fet un parèntesi per exercir la meva professió als Estats Units i ara, els meus companys m'han elegit per tornar-los a representar. Em sento honrada i amb ganes de posar tota la meva experiència al servei d'una democràcia i una política millors. Vostè ha estat batejada per forces com En Comú Podem com a ministra dels desnonaments per aquest anunci. Hi ha estimacions que 285.000 persones en règim de lloguer van ser desnonades fins a la fi de la legislatura socialista. Continua pensant que era positiva una mesura així i parlar d'aquella manera dels morosos reincidents?
M’agrada que em faci la pregunta per desmentir-ho una vegada més. Jo vaig ser ministra d'Habitatge durant set mesos l'any 2007. Per tant, abans de la crisi. A Madrid hi havia un problema de morosos professionals i reincidents. El problema llavors era que molts dels propietaris que havien posat els seus estalvis en un pis es quedaven mesos o anys sense tenir ni el pis ni la renda. I molts d'ells necessitaven els ingressos per viure o pagar les seves hipoteques. A més, eren pisos que tampoc podien tornar al mercat de lloguer. El Ministeri de Justícia va posar en marxa nous jutjats perquè hi havia un problema de congestió. Per tant, i vull deixar-ho clar una altra vegada, jo no vaig fer res que tingués a veure ni amb hipoteques ni amb bancs ni amb res d'això. I en canvi, el que sí que vaig fer durant el meu curt mandat com a responsable d'Habitatge va ser implantar una ajuda, la renda bàsica d'emancipació, de 210 euros, per tal que el joves d'aquest país poguessin llogar un pis. Se'n van beneficiar més de 300.000 joves a tot Espanya, i Catalunya va ser on més beneficiaris va haver-hi: més de 56.000. L'altra cosa que vaig fer és afavorir el lloguer social i la rehabilitació. Tot això és el que jo vaig fer al Ministeri d'Habitatge, i no les falsedats que van dient alguns.
A Madrid hi havia el 2007 un problema de llogaters morosos professionals i reincidents
Vostè aspirava a alguna cosa més que a tornar a ser cap de llista per Barcelona. Ja li va disputar la secretaria general del partit a Alfredo Pérez Rubalcaba i va mostrar la seva voluntat de tornar a ser candidata a les primàries del 2014. Es veu secretària general, encara que sigui amb Pedro Sánchez de president del Govern? Jo aspirava a impulsar un canvi al PSOE que no va ser possible per molt poqueta diferència. El que vull és que Pedro Sánchez sigui el proper president i segueixi molt de temps. Estic convençuda que traurà un bon resultat i, ara com ara, només veig Pedro Sánchez com a president del Govern i com a secretari general del PSOE. El PSOE ha promès derogar la LOMCE i fer un Pacte Nacional per l'Educació. Què li fa pensar que aquest cop es pot arribar a un acord, si vostès sempre han votat en contra de les lleis d'educació del PP i el PP ha votat sempre en contra de les del PSOE? Amb una diferència, l'únic partit que va votar en contra de l'anterior llei socialista, la LOE, va ser el PP. En canvi, li vull recordar que tant la LOCE de Pilar del Castillo com la LOMCE del ministre Wert s'han aprovat únicament amb els vots del PP amb dues majories absolutes. El cas de Wert és paradigmàtic, ha aconseguit posar d'acord professors, estudiants, pares i mares, rectors, a tothom, en contra de la seva llei. Li vull recordar que l'any 2010, amb Ángel Gabilondo com a ministre, gairebé aconseguim un Pacte d'Estat per l'Educació. El partidisme i l'electoralisme del PP van frustrar un acord que estava tancat i només pendent de signar. Per tant, així que tornem al govern, tornarem a intentar aquest acord per donar estabilitat al nostre sistema educatiu. 
Creuen realment que poden posar-se d'acord amb ells i amb Ciutadans? Albert Rivera proposa un sistema educatiu trilingüe a Catalunya. Això acabaria amb el sistema d'immersió lingüística. Negociarien la immersió a canvi d'investir Pedro Sánchez president? El sistema d'immersió ha estat importantíssim per a la cohesió social de Catalunya. És un sistema que permet que els alumnes catalans acabin l'ensenyament obligatori amb un domini oral i escrit d'ambdues llengües. El sistema educatiu català i la llengua no seran moneda de canvi per a res. És més, al nostre programa portem una llei per reconèixer i promoure la pluralitat lingüística d'Espanya.
El sistema educatiu català i la llengua no seran moneda de canvi en cap negociació
Vostè en alguna ocasió s'ha mostrat satisfeta per l’augment de partits a l'espectre polític espanyol i de la fi de les majories absolutes perquè "ens obliga a posar-nos d'acord", però alhora criden a no fragmentar el vot d'esquerres, i per tant, a polaritzar la lluita electoral. No és incoherent? Són coses diferents. En aquesta nova fase de la democràcia en què entrem serà molt difícil que es tornin a donar majories absolutes per la irrupció de noves forces. L'altra cosa és saber què pot provocar el vot a cada formació: el vot al PP sabem que és un vot a Rajoy; el vot a Ciutadans és un vot que manté Rajoy; i el vot a Podemos no aconseguirà fer fora Rajoy. Per això demano concentrar el vot en Pedro Sánchez, perquè és l'únic vot que segur que no anirà al PP i l'únic que pot aconseguir que Rajoy no segueixi al capdavant del Govern. L'esperança de Rajoy passa perquè es dispersi el vot de l'esquerra i ell pugui continuar. Veu possible negociar una reforma constitucional amb el PP, que tendeix a recentralitzar competències, i amb Ciutadans, que està frontalment en contra del federalisme asimètric que vostès proposen, i fins i tot amb socialistes, com Susana Díaz, que contínuament es manifesten en contra de les singularitats a nivell polític? Com li deia, entrem en una nova fase de la democràcia. I quan el PP passi a l'oposició canviarà la seva forma de veure les coses. Estic convençuda que si hi ha un govern socialista el proper 20 de desembre, es posarà en marxa la reforma constitucional. Una reforma és imprescindible per resoldre la situació de Catalunya, però també per altres coses: per blindar els drets socials que el PP ha retallat i per adequar la nostra democràcia a les noves demandes dels ciutadans.
L'esperança de Rajoy passa perquè es dispersi el vot de l'esquerra i ell pugui continuar
Creu que una negociació sorgida d'aquest complicat escenari pot satisfer bona part d'aquest més de 50% de catalans que el 27S han votat forces que, com a mínim, han defensat canviar l'statu quo? Què passarà si els catalans voten majoritàriament ‘no’ a aquesta reforma i la resta d'Espanya vota ‘sí’? Com ho interpretarien? El que diuen les enquestes és que un 73% dels catalans creuen que una reforma constitucional podria resoldre l'encaix de Catalunya a Espanya o que n'hi hauria prou amb una reinterpretació. Per tant, hi ha més catalans partidaris de votar acord que ruptura. Ara es tracta que el 20 de desembre hi hagi canvi a Espanya de la mà de Pedro Sánchez per posar-nos a treballar, obrint una ponència per un nou text constitucional que els ciutadans hauran de votar. Nosaltres treballarem per un bon acord i perquè tingui el més ampli suport, a Catalunya i a la resta d'Espanya.