El govern espanyol ha superat la primera de les fases d’aquest ‘superdijous’. L’executiu de Pedro Sánchez ha salvat, amb el suport d’Esquerra Republicana, el PNB i Bildu, els pressupostos del 2023. Els comptes, que es van començar a debatre al Congrés dels Diputats aquest dilluns, s’han aprovat aquest dijous amb 187 diputats, la suma que va permetre la investidura de Sánchez com a president del govern espanyol. La llum verda als comptes de PSOE i Podemos ha arribat en una jornada en què també es votaran els impostos a la banca i les energètiques, així com l’inici del tràmit parlamentari per derogar el delicte de sedició i reformar el Codi Penal per incloure els desordres públics agreujats.
Es tracta d’uns pressupostos que, pel que fa a Catalunya, inclouen un pacte entre el govern espanyol i Esquerra Republicana perquè la Moncloa transfereixi a Palau 900 milions d’euros perquè sigui la Generalitat qui s’encarregui d’executar les inversions clau a Catalunya en matèria ferroviària i de carreteres. No s’ha concretat de quina manera es transferiran aquests diners, però es tracta d’un acord que ha de servir com a mecanisme per garantir que s’executen les inversions de l’Estat pressupostades per a Catalunya i combatre parcialment el dèficit d'execució pressupostària que pateix el país.
Pedro Sánchez repeteix els suports de la seva investidura
El govern del PSOE i Podemos no ha comptat amb el suport oficial d’Esquerra Republicana fins aquest mateix dijous. Després de fer-se públics alguns acords entre ambdues parts, tot indicava que els republicans donarien el seu ‘Sí’ als comptes de Sánchez, però la formació liderada per Gabriel Rufián ha decidit esperar-se fins al final per confirmar el seu suport als pressupostos. De totes maneres, el vot afirmatiu d’ERC ja no era necessari perquè tiressin endavant.
Sense el suport dels republicans, la Moncloa ja s’havia assegurat la seva aprovació, amb un nombre de vots que superava pels pèls la majoria absoluta: 120 diputats del PSOE, 33 de Podemos, 6 del PNB, 5 de Bildu, 4 del PDeCAT, 2 de CC, 2 de Más País, 1 de Compromís, 1 del PRC i un vot de l’exdiputada de Podemos María Pita acumulaven un total de 175 suports. Amb l’abstenció del BNG i el ‘Sí’ d’Esquerra Republicana, la xifra final de vots ha rondat entre els 186 i els 188. No hi havia una votació final, s'han anat votant esmenes i la majoria ha aconseguit uns suports situats en aquesta forquilla; en la qual el nombre més repetit ha estat de 187. Es tracta de la mateixa majoria que va aconseguir el govern espanyol l’any passat per aprovar els pressupostos de 2022 i que va permetre la investidura de Sánchez. Hi han votat en contra el PP (88), Vox (52), Cs (10), Junts (4), la CUP (2), Teruel Existe (1), Foro (1) i els dos exdiputats d’UPN: un total de 160 vots.
La sedició i l’impost als bancs i les energètiques, pendents
La votació dels pressupostos espanyols s’ha produït en un ‘superdijous’ marcat per dues altres qüestions d’alta importància pel govern de PSOE i Podemos. Un cop finalitzat el debat sobre els comptes, serà el torn d’aprovar l’impost als bancs i a les energètiques i la derogació de la sedició. De moment tot indica que ambdues qüestions tiraran endavant. Cal indicar que la votació del Codi Penal per derogar la sedició i incloure els desordres públics agreujats serveix només perquè la llei iniciï el seu tràmit parlamentari. Els grups tindran després temps per a presentar-hi esmenes.