El PP s’ha passat els darrers mesos entonant una amenaça de forma constant: citar Pedro Sánchez i Begoña Gómez a declarar a la comissió d’investigació del cas Koldo que els populars van crear al Senat. No ho ha fet. Han passat setmanes i setmanes, diversos mitjans de comunicació han publicat tones d’informació sobre els suposats delictes de corrupció i tràfic d’influències, Alberto Núñez Feijóo li ha reclamat incomptables vegades al president del govern espanyol explicacions sobre l’activitat empresarial de la seva esposa; però els populars no han complert l’amenaça. I aquest dilluns, al líder del PP se li ha avançat algú: el jutge Juan Carlos Peinado ha mogut fitxa en direcció a la peça de caça major i, obeint una petició de Vox, ha citat Pedro Sánchez a declarar en qualitat de testimoni el 30 de juliol.
Feijóo, fins i tot aquest dilluns, ha rebutjat aprofitar l’ofensiva de l’aparell judicial per complementar-la amb el seu ús de la majoria absoluta que ostenta al Senat. El PP ha celebrat en aquesta arrencada de setmana una Junta Directiva Nacional en un hotel ubicat al costat del Santiago Bernabéu, i el líder del partit hi ha pronunciat un discurs. En un primer moment, semblava que Feijóo carregava la pólvora per disparar contra Pedro Sánchez i anunciar una segona citació per a declarar; aquesta vegada al Senat. “Un ciutadà imputat té dret a no demanar explicacions; però no pas un govern, que sempre ha de donar explicacions als ciutadans; més encara quan les presumptes actuacions corruptes arriben a la Moncloa”, ha dit. Però no ha acabat anunciant res. Malgrat opinar que és “lamentable que el primer cop que escoltem Pedro Sánchez pronunciar-se sobre la corrupció que afecta el Palau de la Moncloa serà davant d’un jutge”, ha deixat en l’aire la possibilitat de citar-lo a la cambra alta.
Feijóo s’ha limitat en aquesta compareixença a animar Sánchez a fer com Joe Biden, ara que el mandatari nord-americà ha anunciat que es retira de la cursa electoral per continuar al capdavant de la Casa Blanca. Li ha reclamat al president del govern espanyol que dimiteixi “redactant la seva tercera i definitiva carta”.
“Volem tota la informació”
Divendres passat, el portaveu del PP, Borja Sémper, va ser preguntat pels periodistes a què es deu la demora del partit per fer valer la seva majoria absoluta al Senat i citar-hi Pedro Sánchez a declarar. Va assegurar que el líder socialista acabarà compareixent en aquesta cambra, però va fer una apel·lació a la “tranquil·litat”. L’excusa va ser la següent: “Volem tota la informació possible perquè comparegui el president i doni les explicacions exigides i necessàries, i el temps ens està donant la raó”.
El cas, però, és que el PP pot citar a declarar Pedro Sánchez en aquesta comissió del Senat tantes vegades com vulgui. És a dir, que si el president del govern espanyol acudeix a la cambra alta i més tard apareixen noves informacions periodístiques sobre l’activitat empresarial de Begoña Gómez, els populars tenen infinitat d’oportunitats per fer-lo tornar a la cambra alta.
Pedro Sánchez, disposat a declarar al Senat
El passat mes d’abril, en una conversa informal amb els periodistes que viatjaven en el mateix avió que Pedro Sánchez en un viatge a l’Orient Pròxim, el president del govern espanyol es va mostrar completament disposat a acudir al Senat a declarar si el PP el forçava a fer-ho. “No tinc cap problema a retre comptes on faci falta”, assenyalava el líder socialista, a banda d’opinar que comparèixer al Senat podria formar part del “joc democràtic”. El cas, però, és que el cap de l’executiu espanyol ha desaprofitat les oportunitats que ha tingut per fer-ho.
De fet, el passat dimecres, el portaveu del PNB al Congrés dels Diputats, Aitor Esteban, va assenyalar que “segurament no hi haurà un cas penal reprovatori” en la causa contra Begoña Gómez, sobretot tenint en compte que les acusacions provenen de formacions i organismes de l’extrema dreta. Ara bé, va renyar Pedro Sánchez per l’absència d’explicacions per part seva sobre el cas. “A mi el que em sorprèn és que ningú no digui que hi ha coses que, senzillament, no es poden fer; no pas perquè les prohibeixi la llei, sinó perquè no s’han de fer ni per ètica ni per estètica”, li va etzibar el parlamentari basc al president espanyol.
Enmig del debat sobre impulsar a Espanya un pla de regeneració democràtica, Esteban va opinar que no té “cap sentit” establir un estatut pels familiars dels càrrecs públics, però sí sempre guiar-se a través del “sentit comú”. “Fa falta saber que hi ha coses que no s’han de fer, perquè hi ha límits més enllà de la legalitat”, va sentenciar.