El rei Joan Carles I va comissionar  l'any 2003 -en ple exercici del seu regnat-, 52 milions d'euros per la venda del Banco Zaragozano, propietat dels empresaris Alberto Cortina i Alberto Alcocer -coneguts com els Albertos- al britànic Barclays Bank, segons avança en exclusiva el diari Público, que aquest dimecres revela detalls de les trames opaques que van permetre al monarca emèrit la gestió fraudulenta de la seva creixent fortuna aconseguida amb 'pelotazos' com la venda del banc citat.

En una setmana complicada per a Joan Carles I, després que dilluns es conegués l'existència d'un segon compte en el Credit Suisse del qual seria beneficiari i dimarts es fes pública la denúncia de la seva examant, Corinna Larsen, davant del Tribunal Superior de Justícia d'Anglaterra i Gal·les per "vigilància il·legal"; aquest dimecres el mitjà citat lliga caps de com l'enginyeria fiscal que permetia a Joan Carles ocultar els seus ingressos tèrbols es va anar generant al llarg del temps entorn d'un compte del Credit Suisse que rebia el nom en clau 'Soleado' i en el qual prendrien protagonisme "sospitosos habituals" com els del broker suís Arturo Fasana, l'advocat suís Dante Canonica o l'omnipresent cosí del rei, Álvaro de Orleans-Borbón, però també els esmentats Albertos i un dels seus principals assessors, José Ramón Blanco Balín. A més, quantifica la magnitud del nou 'pelotazo'

Sempre segons Público, que cita fonts coneixedores del cas, l'operació de venda del Banco Zaragozano va ser ruïnosa per al comprador, Barclays Bank, que va formalitzar la compra per 1.140 milions d'euros, el triple del seu valor en llibres, i que va acabar en desastre el 2014, quan l'entitat britànica va acabar per retirar el seu negoci a Espanya després de perdre al voltant de 4.000 milions al mercat espanyol durant la gran crisi financera.

'Pelotazo' de 52 milions

Atès el mal negoci que va fer Barclays, queda clar que els qui van fer el 'pelotazo' van ser els anteriors propietaris del Banco Zaragozano, és a dir els Albertos, i també Joan Carles I que gràcies a la seva tasca de mitjancer regi es va embutxacar 52 milions d'euros, una xifra que per a 'Público' va significar "una de les quantitats netes més importants de la seva llarga carrera com a comissionista".

A més, aquesta fortuna tèrbola, malgrat no ser la primera, seria l'origen d'una nova època de blanqueig de la mà dels anteriorment esmentats Fasana i Canonica, que van construir un entramat de societats i fundacions opaques per ocultar l'existència i moviments d'aquests diners.

El paper de Felip VI

La revelació de l'estranya operació de venda del Banco Zaragozano, coneguda inicialment el febrer de 2020, just abans de la pandèmia del coronavirus, va suposar l'inici d'investigacions que fins ara permeten anar coneixent parcialment fins on arribava la mà de Joan Carles i quina era la profunditat de la seva butxaca, però també apunta incògnites com el paper de l'actual rei espanyol, Felip VI, que mesos abans de l'exili de Joan Carles va fer el pas simbòlic d'anunciar la seva renúncia a qualsevol eventual herència del seu pare -corona a banda-, ja que l'actual monarca figurava com a segon beneficiari de l'entitat pantalla Lucum, amb seu a Panamà, i que servia per desviar els fons tèrbols de Joan Carles.

 

Imatge principal: Joan Carles I en una imatge d'arxiu / GTres