El Partit Popular s’oposa frontalment no només a la independència de Catalunya, sinó també al referèndum, que els catalans puguin expressar-se a les urnes sobre el seu futur polític. Fins aquí, cap novetat. A Catalunya, però, el PP ja ha posat en marxa la seva particular campanya pel ‘no’ a la independència. “La Catalunya valenta”, l’han anomenat.

Una de les primeres accions de campanya ha tingut lloc aquesta mateixa setmana, amb les pensions com a cavall de batalla. En un cartell amb l’expresident Jordi Pujol i Marta Ferrusola, el PP critica que “ells no necessiten pensió, per això juguen amb la teva”. Els populars afirmen que, amb la independència, tres de cada deu jubilats catalans perdrien la pensió. ¿És cert que els pensionistes catalans en sortirien malparats, d’una hipotètica independència?

Per començar, la dada que fa servir el PP és molt qüestionable. Els tres de cada deu pensionistes surten de la resta entre les cotitzacions a la Seguretat Social (ingressos) i les pensions per jubilació, invalidesa, viudetat, orfandat i en favor de familiar (despeses) pagades a Catalunya. En surt un dèficit del 28,7%. Però les que fan servir els populars són dades brutes, recorda Elisenda Paluzie, professora d’Economia de la Universitat de Barcelona.

“No han estat corregides, aquestes dades brutes. Quan fas això, has de treballar amb hipòtesis, per reduir efectes com el de les seus a Madrid”, explica Paluzie. Es pot donar el cas que una gran empresa tingui la seu a Madrid i pagui allà les cotitzacions a la Seguretat Social, malgrat tenir centres de treball a Catalunya o altres punts de l’Estat espanyol.

Que en aquest moment la Seguretat Social catalana està en dèficit, ningú no ho posa en dubte. Va entrar en dèficit el 2009, amb la crisi econòmica, com també ho va fer al conjunt de l'Estat espanyol. Elisenda Paluzie es remet a les dades que va calcular la Generalitat entre el 2009 i el 2011: el 2009 el dèficit català va ser del 5% (l'espanyol del 17,7%), el 2010 del 7,4% (l'espanyol del 19,2%) i el 2011 de l'11,3% (l'espanyol del 21,6%). Posa en dubte que s'hagi disparat fins al 28,7%, quan Catalunya és la comunitat on l'ocupació està creixent més.

Donant per vàlid el càlcul que fa el PP, fent servir les mateixes dades, el dèficit del conjunt de l’Estat espanyol seria del 31,2%, dos punts i mig per sobre del dèficit català. De fet, en una Espanya sense Catalunya, sempre seguint aquest càlcul, aquest dèficit pujaria fins a 31,7%, tres punts per sobre del català. Si bé hi hauria comunitats autònomes amb superàvit, com Madrid (+0,5%) o Balears (+9,5%), n’hi hauria d’altres que tindrien dèficits molt més pronunciats que el de Catalunya, com Andalusia (-36%), Cantàbria (-76%) o Astúries (-134,6%).

Millors indicadors que Espanya

“Són mentides flagrants, el que està dient l’Albiol”, critica Paluzie, que defensa que “justament les pensions estan més garantides en una Catalunya independent que dins la caixa única espanyola”. En la mateixa línia, Guillem López Casasnovas, catedràtic d’Economia a la Universitat Pompeu Fabra, afirma que “si algú diu que les coses no serien iguals, ja prejutja quelcom per a fer por a la ciutadania, que hauria de demostrar”.

Al món, a més dels sistemes mixtos, hi ha dos grans sistemes de pensions: el de capitalització individual i el de repartiment. L'espanyol, com el de la majoria de països europeus, és de repartiment. A diferència del sistema de capitalització, on cada treballador té el seu fons individual on es fan les aportacions, el sistema de repartiment es basa en el fet que els actuals treballadors paguen les pensions dels actuals jubilats. Per a la viabilitat del sistema, hi ha dos elements clau: el mercat de treball i la demografia.

“En el mercat de treball estem molt millor que la mitjana espanyola, i pel que fa a la demografia, la diferència no és tan gran, però també estem una mica millor”, apunta Elisenda Paluzie. Per una banda, la taxa d’ocupació és més alta, així com els salaris mitjans també són més elevats (fet que augmenta les cotitzacions socials). Per altra banda, la població està una mica menys envellida que a l’Estat espanyol, sobretot per l’efecte que ha tingut la immigració. Un indicador per mesurar la viabilitat del sistema de repartiment és la ràtio d’ocupats per pensionista. Segons els càlculs del Col·lectiu Wilson, mentre a l’Estat espanyol hi ha 2,48 treballadors per pensionista, a Catalunya n’hi ha 2,54.

De la mateixa manera, Guillem López Casasnovas defensa que les pensions podrien arribar a millorar en una Catalunya independent. “D’entrada, les bases de cotització mitjanes i la taxa d’ocupació són més altes que la mitjana estatal”, justifica l’exconseller del Banc d’Espanya. I afegeix: “Després, si calgués aplicar recursos tributaris per al seu sosteniment, la capacitat fiscal catalana és superior. També hi ha altres qüestions, com la capacitat més gran per incorporar nova immigració estrangera a curt termini o l’accés més gran a pensions privades complementàries que té Catalunya”.

Un sistema insostenible arreu

Elisenda Paluzie recorda que, des del 2009, la Seguretat Social espanyola està en dèficit i no per això s’han deixat de pagar les pensions. “Aquest dèficit hi ha anys que s’ha cobert amb el Fons de Reserva de la Seguretat Social i altres anys que s’ha cobert directament amb els pressupostos generals de l’Estat”, indica la professora d’Economia. El 2011, aquest Fons de Reserva de la Seguretat Social va arribar a tenir 66.000 milions d’euros. Va tancar el 2016 en 15.000 milions. Només durant l’any passat se’n van extreure 20.136 milions.

"Si en el moment que Catalunya s'independitza encara està en situació de dèficit, es cobrirà amb els pressupostos de la República, com fa l'Estat espanyol, que a més seran superiors perquè recuperarem els 15.000 milions d'euros anuals del dèficit fiscal", argumenta Paluzie. De tota manera, afegeix, l'actual sistema de pensions té un problema: l'arribada de la generació del baby boom a la jubilació. "Però aquest problema el tindrem, sigui Catalunya independent o no ho sigui. S'hauran de fer reformes tant a Catalunya com a Espanya", recorda.

Guillem López Casasnovas creu que "en els cànons actuals, el sistema de repartiment català seria tant o més sostenible que l'espanyol". Malgrat els problemes que pot encarar a mitjà termini el model, el catedràtic considera poc "aconsellable" que Catalunya fes un canvi a un sistema de capitalització individual durant la seva transició política.

Un sector “vulnerable”

Sobretot pel seu pes cada cop més important, els pensionistes s’han convertit en un dels principals objectius de les campanyes electorals i polítiques. També són un blanc perfecte de les campanyes de la por, especialment davant escenaris desconeguts o incerts. Sense anar més lluny, al referèndum d’independència d’Escòcia del 2014, les persones més grans de 70 anys van votar en una proporció del 67,1% en contra de la independència d’aquest país. En canvi, els votants d’entre 25 i 29 anys van votar a favor de la independència en una proporció del 62,2%

Segons Guillem López Casasnovas, el PP ha escollit fer campanya amb les pensions “perquè és un argument fàcil per a qui no en sap més”. Segons el catedràtic d’Economia, fer campanya amb les pensions “permet malèvolament incidir en persones grans, fràgils i de preocupació prevalent en una única dimensió: com arribar a final de mes”. No obstant això, López Casasnovas no el considera un argument gaire sòlid. “Se m’acudeixen àmbits molt més robustos que el de les pensions”, assegura. Amb la independència, l’Estat perdria uns ingressos que “avui engreixen el repartiment global de comunitats molt més deficitàries que la catalana”.

“Com que en la Seguretat Social hi ha aquest problema a tot arreu, s’agafen a qualsevol xifra negativa que troben, la manipulen (en el sentit que no la contextualitzen) i afecten la part de la població més vulnerable, que no té possibilitats d’ingressos alternatius”, critica Elisenda Paluzie. No obstant això, la professora hi veu un cantó positiu: “Si tant els espanten, els poden mobilitzar a votar ‘no’ el dia del referèndum. I una de les claus del referèndum és una bona participació”.