Per què ens espien els Estats? O més cru: Per què ens deixarien d’espiar? Actualment, espiar als seus conciutadans no significa cap cost polític, ni aturador per als governs d’arreu del món. Són dues preguntes que s’han formulat en el seminari Al-Himaya, contra la repressió estructural, que aquest dijous s’ha iniciat a la Universitat de Barcelona, organitzat per les entitats Irídia, NOVACT, Suds, GRECS i l'ODHE, amb l'objectiu de convertir-se en un punt de trobada entre persones defensores de drets humans, expertes en la lluita contra la repressió i especialistes en tecnologies de control i vigilància de la regió Euromediterrània. En la ponència sobre el programari espia, el cas de Pegasus i Candiru, ben coneguts a Catalunya, s’han donat dades esgarrifoses. En videoconferència des de Berlín, Shir Herver, investigador i expert en tecnologia de vigilància massiva, ha explicat com Israel ha experimentat a Palestina aquest espionatge, a través dels mòbils, i el reconeixement facial per matar a milers i milers de persones. I després, exporta aquesta tecnologia arreu del món.
En aquesta taula de debat, el penalista Andreu Van den Eynde -que ha explicat les dificultats perquè els jutjats espanyols investiguin l’espionatge d’Estat a l’independentisme català- ha compartit que "companys palestins ja certifiquen i investiguen com s’està canviant la definició d’antisemitisme, i ara ja es qualifica així tota persona que només denuncia al govern d’Israel”. El control sobre la població Palestina és asfixiant: “S’afirma que ja té controlat el pròxim Nelson Mandela abans que ell mateix ho sàpiga”, ha declarat Cèlia Carbonell, d’Irídia, que ha defensat "el dret a saber la veritat de la ciutadania, és a dir, si se l'ha espiada", reconegut pel Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) quan s'ha acabat una operació qualificada de seguretat, i de "la no repetició".
En la ponència també ha intervingut Elies Campo, un dels investigadors de Citizen Lab, el grup canadenc que va descobrir el Catalan Gate, amb més de 65 persones espiades de l’independentisme català per part del govern espanyol, a través del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), com ha admès parcialment el govern del PSOE. I, per ara, amb proves pericials, que, almenys, es va fer entre els anys 2018 al 2020.
El cas català
A l'aula magna de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, els experts en tecnologia Shir Herver i Elieas Campo han explicat com ha evolucionat aquest programari espia que l’empresa israeliana NSO va crear el 2010 i ha venut a agències governamentals. Han evolucionat i millorat, i alhora les empreses de tecnologia han reforçat els seus equips de seguretat. Per exemple, a la versió 2 i 3 de Pegasus ja no cal que la persona cliqui cap enllaç del mòbil o de l’ordinador per ser infectat i accedir al seu contingut. I les agències volen que tota la informació que s’obté dels aparells es dipositi en un contenidor que només tinguin ells, i no l’empresa del programari.
En el cas català, l’advocat Andreu Van den Eynde ha estat ben clar, a més de recordar que "s'han espiat quatre presidents de la Generalitat". “Els jutges i els fiscals a l’Estat espanyol no volen investigar-ho”, ha afirmat el penalista. Una dificultat que se li'n sumen més: el programari és difícil de detectar; l’empresa israeliana es defensa en diferents litigis mundials que ven el programa a governs, que l’usen com a secrets d’estat, i per tant també estan blindats de tota responsabilitat, i els espionatges estan emparats per una qüestionada legalitat.
“En el seu moment caldrà presentar una querella contra el jutge del Suprem de control del CNI”, ha etzibat Van den Eynde i ha afegit que, en el cas català, el magistrat Pablo Lucas no va argumentar aquest espionatge molt invasiu "ni el podia permetre perquè va contra els drets humans”. En aquest sentit, Cèlia Carbonell, d’Iridia, ha recordat que el CNI i la llei dels secrets oficials “és una norma aprovada per Franco” i que des de les entitats es demana la seva derogació i major control del CNI.
Els experts han coincidit que cal seguir compartint informació sobre els casos d’espionatge des dels diferents vessants per fer-hi front. En aquest sentit, el penalista de Barcelona ha indicat que cal dur el litigi català a l'àmbit internacional. S'ha d'exposar, indica, que s’ha vulnerat el dret de la Unió en la protecció de la intimitat i també que les dades personals obtingudes es podrien haver comercialitzat, un extrem que -ha admès- encara no s’ha pogut provar.
Manifest contra la repressió
Aquests divendres, a l’edifici central de la Universitat de Barcelona, representants de les entitats clouran el seminari Al-Himaya (que significa protecció, atenció, custòdia, tutela, defensa, en àrab) amb la lectura d'un manifest (en català, castellà, anglès i àrab) per exigir als governs que es garanteixi la protecció individual i col·lectiva d’activistes i de totes les persones, a més de reforçar una resposta coordinada de la societat civil contra les noves tecnologies de control i reduir els seus perills.
S’afirma que Al-Himaya busca contribuir a “la creació de societats lliures de violència que facin front a l’autoritarisme creixent a la regió euromediterrània, amb especial atenció a Catalunya, Marroc, Sàhara Occidental, Tunísia, Egipte, Palestina, Israel, Jordània i Iraq, a través de suport, protecció, defensa i atenció integral a les persones defensores de drets humans”.