Abans de les eleccions de Catalunya del 12 de maig, aquest diumenge se celebren al País Basc uns comicis que poden ser transcendentals i sacsejar el taulell polític davant el possible sorpasso d'EH Bildu al PNB. Els d'Arnaldo Otegi comparteixen grup al Senat amb ERC i es presenten amb els d'Oriol Junqueras a les eleccions europees del 9 de juny. En aquesta entrevista a ElNacional.cat, el president de la Generalitat i candidat d'ERC el 12-M, Pere Aragonès, ha corregit els abertzales després de la polèmica sobre ETA protagonitzada pel seu candidat Pello Otxandiano. Al mateix temps, Pere Aragonès reclama aprofitar la "finestra d'oportunitat" que s'ha obert, amb Pedro Sánchez depenent de l'independentisme a Madrid, per aconseguir un referèndum acordat i adverteix el PSOE del risc de fer-li "un Collboni" després de les catalanes.
🟡 Pere Aragonès: "Evidentment, no vull una repetició electoral després del 12-M"
📹 Recupera aquí l'entrevista íntegra a Pere Aragonès | VÍDEO
A la investidura del 2021, va dir que volia ser president per fer inevitable l’amnistia i culminar la independència. Ara planteja per a la pròxima legislatura el referèndum acordat. Què ha canviat per poder-ho fer, tenint en compte que no es van donar les circumstàncies per complir totes dues coses?
Al meu primer debat d'investidura, em vaig marcar tres objectius. Reconstruir els serveis públics després de la pandèmia. Que hi hagués un creixement econòmic que revertís la situació d'atur temporal i una amnistia que obrís pas a una nova etapa en la resolució del conflicte polític. Tots tres els hem aconseguit. I, evidentment, el meu objectiu és la independència de Catalunya. I serà el meu objectiu mentre continuï sent president i, un cop aconseguit, tindrem moltes més eines per posar-les al servei de la gent. Hem culminat una primera fase, que és treure'ns la repressió de les nostres vides. L'amnistia s'aprovarà definitivament les setmanes vinents, caldrà implementar-la. Crec que tenim totes les pistes per veure que no ens ho posaran fàcil, però ja tenim l'acord polític i, per tant, un cop culminat hem d'anar a la següent fase, que passa per entrar en el fons del conflicte de sobirania. I aquí la nostra proposta és un referèndum sobre la independència de Catalunya. La de l'Estat encara no la coneixem. La via de la negociació, que havia estat molt criticada, però que ara tothom vol practicar, s'ha anat obrint pas. Benvinguts. També veiem que en aquesta via de la negociació el Partit Socialista, el d'aquí i el d'allà, que bàsicament són el mateix, no tenen propostes. És com si fessin veure que a Catalunya no hi ha un conflicte nacional, que a Catalunya no tenim una llengua en risc de quedar minoritzada, que a Catalunya no està prohibit el dret a l'autodeterminació, que a Catalunya no hi ha un Estat que decideix en nom nostre, que a Catalunya els impostos que paguem es queden aquí.
El PSC ha plantejat una proposta sobre el finançament, que passa per la creació d’un consorci mixt entre la Generalitat i l’Estat. Vostè va ser conseller d’Economia i domina la matèria, que li semblen aquests plantejaments?
La proposta és sobre qui gestionaria la recaptació, no sobre què en farem, d'aquests recursos. Quan nosaltres diem recaptar i liquidar tots els impostos des de la Generalitat, és per quedar-nos-els nosaltres i després pagar l'Estat pels serveis que presta, que aniria bé per saber i quantificar quins serveis presta l'Estat a Catalunya, i una quota de solidaritat. Llavors, el que planteja el PSC és absolutament diferent, perquè tindríem el mateix resultat que ara. Però en comptes de pagar a l'Agència Tributària espanyola ho faríem a un consorci. Això és un instrument de recaptació, no és un model de finançament. Proposen l'instrument per no entrar en el fons de la qüestió.
Si des del govern de l'Estat haguessin vist com les dues grans formacions majoritàries de l'independentisme treballàvem conjuntament, segur que hauríem avançat més
Ha donat la benvinguda a Junts a l’estratègia negociadora d’ERC. Creu que si ho haguessin fet abans hi hauria hagut avenços més tangibles en la resolució del conflicte polític?
I tant que sí. N'estic convençut. El president de Catalunya la representa tota, sempre, com el president del govern espanyol representa tot l'estat espanyol, però és evident que si des del govern de l'estat haguessin vist que el conjunt de l'independentisme o, com a mínim, les dues grans formacions majoritàries, treballaven conjuntament, estic convençut que hauríem avançat més. Malgrat que Junts va decidir no participar d'aquesta proposta i criticar-la des de fora, nosaltres creiem que era l'adequada. I s'ha demostrat que sí, perquè quan n'han tingut l'oportunitat, han passat a fer el mateix. Ells diran que ho fan millor, però en tot cas és el mateix terreny de joc i és fer les mateixes coses.
Junts es va retirar de la taula de diàleg perquè van proposar una sèrie d’interlocutors que no eren del Govern. Si ara tingués una màquina del temps, acceptaria aquells noms?
Però és que la negociació és de govern a govern. Jo no vull, quan negocio amb Pedro Sánchez, que em digui que estic negociant amb el PSOE. Estem negociant amb el govern de l'estat espanyol. Perquè per resoldre un conflicte polític, a mi no em serveixen els partits. Vull els compromisos de l'estat espanyol, del govern espanyol, que n'és el responsable. De vegades són les mateixes persones, però els barrets són diferents. Per mi té molt de valor que sigui el govern espanyol qui reconeix que hi ha un conflicte polític i no un partit. I ells també ho veuen així, perquè el PSOE no volia una negociació entre governs, volia mantenir-ho a l'àmbit dels partits, i nosaltres des del 2019 hem insistit que el conflicte no és entre el PSOE i Esquerra Republicana, o entre el PSOE i Junts. El conflicte és entre Espanya, representada pel seu govern, i el poble de Catalunya, representada pel Govern de la Generalitat. I en tot cas, Junts va proposar els noms 24 hores abans de la previsió de reunió. Crec que no hem de mirar el retrovisor, mirem endavant, i mirar endavant vol dir que estem coincidint Esquerra i Junts en l'estratègia de la negociació. Hi hem arribat per camins diferents, potser nosaltres hi érem abans, però hem acabat junts i això és una força que no s'ha de desaprofitar.
ERC i Junts coincidim en l'estratègia de la negociació. Hi hem arribat per camins diferents però hem acabat junts i no ho hem de desaprofitar
I Pedro Sánchez ha estat a l'altura d'aquest intent de resolució del conflicte polític? S’ha sentit enganyat per ell?
Més enllà de les reunions públiques, l'important són els avenços que hi ha hagut. S'hauria hagut de celebrar una reunió ara al mes de març, que es va cancel·lar a causa de la convocatòria d'eleccions, però a les converses prèvies jo ja deia que el que volia eren continguts, i que si no, ho deixàvem per més endavant, perquè no busco una foto, no em cal aquest reconeixement, el que volem és avançar. El govern espanyol hauria pogut fer més? Sí, evidentment. Hauria pogut fer més, però al govern espanyol se'l força. És a dir, el PSOE no està negociant a través del govern espanyol amb la Generalitat de Catalunya perquè tingui les conviccions o perquè s'ho cregui al 100%. No és així. Ho fa perquè s'hi veu forçat per la configuració de majories parlamentàries a Madrid i per la força que tenim a Catalunya. Hem de ser molt conscients que aquesta finestra d'oportunitat que tenim oberta ara, en la qual el govern espanyol no té alternativa a l'independentisme al Congrés, potser no dura per sempre. Tenim una legislatura espanyola que —en teoria— ha de durar tres anys més, en els quals tenim l'oportunitat i en els quals hem d'avançar. I l'oportunitat es diu referèndum acordat, l'oportunitat es diu finançament singular, i reforç de la llengua catalana.
Hem de ser molt conscients que aquesta finestra d'oportunitat en la qual el govern espanyol no té alternativa a l'independentisme al Congrés potser no dura per sempre
Si a Catalunya després del 12 de maig hi deixa d’haver un govern liderat per un partit independentista, la finestra d’oportunitat a Madrid es tancaria?
Jo no entraré a especular sobre escenaris del 12 de maig abans que hagi parlat la ciutadania. En qualsevol cas, els set diputats d'Esquerra a Madrid, els que obtinguem a les eleccions del 12 de maig i els que tenim al Parlament Europeu i al Senat, continuaran treballant per al nostre projecte polític en qualsevol circumstància. Si quan els independentistes eren molt pocs i només estaven representats per Esquerra Republicana no ens vam rendir en la defensa dels nostres objectius, no ho faríem en qualsevol dels escenaris. Però crec que ara no és el moment d'especular sobre la tercera derivada.
Carles Puigdemont va dir que si li feien un Collboni, Pedro Sánchez ho notaria, venint a dir que deixarien de donar suport al govern actual. Si el Collboni li fan a vostè i no pot ser president, també ho notarà? Tindrà alguna conseqüència?
El que hem de ser és ser coherents a tot arreu. Per tant, si Esquerra Republicana facilita la formació d'un govern a l'Estat per aconseguir uns objectius i després a Catalunya els partits que constitueixen el govern de l'Estat actuen d'una manera incoherent amb aquest objectiu, aleshores tot està en qüestió. La ciutadania el 12 de maig decidirà quina és la composició del Parlament i a partir d'aquí caldrà la conformació de majories. Quan s’ha parlat de fer un Collboni, és intentar sumar alhora els vots del PP i dels Comuns per intentar impedir un lideratge independentista al capdavant de la institució. Això no s'aguanta. Miri com està Jaume Collboni a l'Ajuntament de Barcelona. No pot aprovar els pressupostos, no pot aprovar el pla d'actuació municipal, i això a l'inici de legislatura, no al final.
Falten unes setmanes per a les eleccions catalanes, però aquest diumenge ja se celebren al País Basc. Ha fet campanya per EH Bildu i a les europees s'hi presenten en coalició. Com ho veu?
Jo espero que EH Bildu tingui un gran resultat. Treballem molt còmodament, compartim grup parlamentari al Senat i hem tingut el seu suport en els moments més difícils de la repressió. Som dos partits independentistes i d’esquerres i tenim molt en comú, igual que amb el BNG d’Ana Pontón, amb qui ens coneixem des de fa més de vint anys, quan representàvem les joventuts dels nostres partits, o amb altres partits, com el Sinn Féin a Irlanda. Donar-los suport a les eleccions crec que és natural i, per tant, els desitjo el millor i crec que ho estan fent molt bé.
EH Bildu i qui hi ha al capdavant del partit han contribuït a deixar enrere el passat que ningú no vol al País Basc i que també vam patir a Catalunya
El seu candidat, Pello Otxandiano, va tenir problemes quan li van preguntar si ETA era una organització terrorista. Per vostè ho és?
Han comès actes de terrorisme i per tant sí, ho és. A Catalunya els hem patit i per això valoro que hi hagués un procés de pau al País Basc i que avui feliçment ja faci més d'una dècada que no tenen cap mena d'activitat relacionada amb el terrorisme. I EH Bildu, i qui està al capdavant de Bildu, han contribuït a generar aquest escenari, a deixar enrere aquest passat que ningú no vol i que a Catalunya també hem patit. És evident que tenim molt clar el que és.
El cas de Tsunami Democràtic és un intent de rebentar l'èxit de la llei d'amnistia, però no se'n sortiran
Precisament, per haver patit el terrorisme, que ara a organitzacions o entitats com Tsunami Democràtic se li pugui atribuir aquest terrorisme, a vostè què li fa pensar?
Jo crec que és un insult a les persones que han patit el terrorisme en la seva pròpia carn. Una mobilització ciutadana no és terrorisme. Fa dos mesos, a Espanya, hi va haver mobilitzacions de pagesos que van acabar amb aldarulls, i és evident que això no és terrorisme. Les mobilitzacions de les armilles grogues de França és evident que no són terrorisme, és una mobilització. En el cas de Catalunya, la immensa majoria de les mobilitzacions, també les que estaven encapçalades per Tsunami Democràtic, eren pacífiques, el que hi ha és un intent de rebentar l'èxit de la llei d'amnistia però no se'n sortiran. Tardarem més o tardarem menys, però no se'n sortiran. La llei d'amnistia serà una realitat i deixarem enrere la repressió que hem estat vivint en aquest país, que és un malson per a moltíssima gent.