Pere Aragonès (Pineda de Mar, 1982) és president de la Generalitat des del 24 de maig del 2021 i candidat d'Esquerra Republicana a les eleccions de Catalunya del pròxim 12 de maig que ell mateix va avançar després de no aconseguir aprovar els pressupostos per a aquest 2024 al Parlament de Catalunya. Ho fa reivindicant-se com el candidat de les propostes davant, segons ell, els seus rivals directes, Salvador Illa i Carles Puigdemont, a qui els retreu la seva manca de projectes per al país. També traient pit de la feina feta al capdavant de la Generalitat, posant el focus sobre les dades econòmiques i defensant la gestió que s'ha fet de crisis com la de la sequera, les reivindicacions de la pagesia o els mals resultats en Educació que ha hagut d'afrontar amb només el suport dels 33 diputats del seu partit al Parlament, després del trencament de la majoria independentista que l'ha obligat a arribar a acords amb altres formacions durant tota la legislatura. En aquesta entrevista a ElNacional.cat fa un repàs dels últims tres anys, però amb la mirada ja posada en l'endemà de les eleccions.
📹 Recupera aquí l'entrevista íntegra a Pere Aragonès | VÍDEO
🟡 Pere Aragonès: "ETA sí que és una organització terrorista"
És el moment de fer balanç de la legislatura i de retre comptes de tot el que ha fet vostè, a més, des de la presidència. Com la resumiria amb una frase?
És molt difícil poder resumir tantes coses que han passat i també tantes coses que hem fet en una sola frase. Però quan vam començar la legislatura, hi havia nou presos polítics que avui estan en llibertat i tenim l'amnistia a tocar. Vam començar la legislatura amb una pandèmia que havia tingut una gran afectació humana, sanitària i econòmica, i avui tenim l'atur més baix dels darrers 15 anys i hem reconstruït els serveis públics de l'estat del benestar. Per tant, és una legislatura en què Catalunya ha mirat endavant i en la qual aprofitarem ara totes les oportunitats que hem estat posant en les bases aquests darrers 3 anys.
Si ara li demano que faci el mateix exercici per a la pròxima legislatura, com s'imagina els pròxims quatre anys?
Jo vull repetir com a president de la Generalitat per encarar tres temes que per mi són fonamentals. En primer lloc, aprofitar la finestra d'oportunitat en la negociació amb l'Estat per acordar les bases d'un referèndum en què puguem votar sobre la independència de Catalunya per resoldre el conflicte polític. Aconseguir el finançament singular per a Catalunya i, per tant, acabar amb el dèficit fiscal que és un peatge que fa mal als hospitals, a les escoles, a les residències i a les infraestructures del país, i, finalment, reforçar l'estat del benestar i la llengua catalana.
Si acaba sent reelegit, quina serà la mesura que prendrà durant els primers cent dies de legislatura?
Posarem sobre les diferents taules de negociació que tenim aquests elements que acabo de comentar. Malauradament, tenim molts reptes alhora i, per tant, el fet que un pugui anunciar-se o pugui tirar endavant uns dies abans que un altre no significa que s'alteri l'ordre de prioritats.
Suposo que no hi ha cap política que ha dut a terme com a president que suprimiria, però n’hi ha cap que, mirant enrere amb perspectiva, l’hauria enfocat d’una altra manera o la modificaria?
Jo estic content de la feina feta. No canviaria cap mesura, sinó que agafaria les que ja hem fet i les ampliaria, les completaria. Si hem aconseguit fer l’Infantil 2 gratuït, ara un dels meus compromisos és fer gratuïta i universal tota l’educació infantil de 0 a 3 anys a les escoles bressol.
Caldrà que plogui, però, amb les dades que tenim avui, no preveiem un increment de les restriccions a curt termini ni tampoc aquest estiu
Vagin com vagin les eleccions, vostè segur que serà president en funcions a principis d’estiu. La ciutadania s’ha d’imaginar més restriccions d'aigua en els pròxims mesos?
Les pluges de les darreres setmanes i el fet d'haver activat tota la provisió d'aigua que no ve d'embassaments ens donen la tranquil·litat, amb l'escenari que tenim avui, que l’estiu que ve no haurem de passar a la fase 2 de l’emergència i que no hi hagi d’haver més restriccions de les que tenim ara. Hem anunciat que tindrem un nou sistema per proveir aigua a través d’un vaixell amb una gran dessaladora instal·lada i que permetrà que cada dia hi hagi 35.000 metres cúbics a disposició de l'àmbit metropolità. Enfoquem la temporada d’estiu amb seguretat. Evidentment, caldrà que plogui, però, amb les dades que tenim avui, no preveiem un increment de les restriccions a curt termini ni tampoc aquest estiu.
Aquest vaixell descarta que vinguin altres vaixells amb aigua d'altres ports?
El que permet és que no hàgim de recórrer als vaixells que porten aigua de dessaladores de fora de Catalunya i, per tant, ens dona una tranquil·litat que no hi haurà problemes en el recorregut i, sobretot també, uns costos més baixos. És una proposta que treballem des de fa mesos i que ara podem anunciar, perquè ja tenim les garanties tècniques de solvència i d'implementació que es necessitaven per poder fer l'anunci.
El Govern ha actuat amb suficient previsió davant d'aquesta sequera?
Si no haguéssim actuat amb previsió, ja faria temps que estaríem en la fase 3 d'emergència. I no hi som. Fa 42 mesos que tenim sequera, hem activat tots els sistemes per proveir-nos d'aigua i s'han anat fent obres, a banda d’actuacions en àmbits d'estalvi d'eficiència que ens estan permetent que no hàgim de patir més.
Un altre sector que pateix per la sequera és el turístic. Com anirà la gestió de piscines?
El que hem fet en el decret llei és recollir el mandat parlamentari que demanava flexibilitzar l'ús d'aigua provinent de dessaladores privades en piscines d'hotels i establiments turístics. El que és més important és que l'aigua que ve de la xarxa d’embassaments i les dessaladores públiques es mantingui per als usos domèstics i per als usos econòmics previstos. Si algú la pot aconseguir amb un mecanisme privat de dessalar l'aigua, el que fem és facilitar que ho pugui fer assumint-ne ells el cost. A més, els ajuntaments ens van demanar que tinguéssim en consideració que hi ha molts municipis en què les piscines a l'estiu són un refugi climàtic. El que fem és donar la capacitat legal als ajuntaments per designar aquelles piscines que siguin refugi climàtic, que en la seva immensíssima majoria seran les piscines municipals, i si hi ha alguna piscina privada d’un càmping o d'algun altre tipus de propietat privada que es pugui posar a disposició de refugi climàtic obert a la ciutadania, habilitar legalment que pugui ser així.
La sequera últimament ha estat un dels grans maldecaps dels catalans, però n'hi ha un altre que és l'accés a l’habitatge. Des de la Generalitat, què es pot fer perquè viure de lloguer a Catalunya no sigui tan car?
Fins que no tinguem les eines per regular el mercat que tenen els estats independents, hi haurà moltes coses que no les podrem fer. Però també hi ha àmbits en què estem actuant, com poder tenir habitatges de lloguer social, com hem fet aquesta legislatura, amb l’objectiu d’arribar als 10.000 a principis del 2026. I en paral·lel, una millor regulació per establir un topall a l'increment dels preus de lloguer a les zones tenses. Aquest és un problema que existeix a Catalunya, però també a molts altres territoris d’Europa.
Si Salvador Illa és president després del 12 de maig, la llengua catalana estarà en risc
Catalunya ha tret molt males notes en educació en l’últim informe PISA. Què podem fer per superar aquesta crisi?
És una de les prioritats més importants del país, no només del Govern, sinó del Parlament i del conjunt de la societat. Per fer-ho, necessitem continuar amb la dotació pressupostària en l'àmbit d'educació, aquesta és la legislatura en què hem revertit les retallades, i també s'han de reforçar alguns àmbits molt concrets, com el de lectura o les matemàtiques. L’escola ha d’atendre un alumnat molt més divers que fa uns anys, amb fenòmens com el de la matrícula viva, és a dir, la incorporació d'alumnes al llarg del curs fruit del procés migratori que estem vivint. Això necessita recursos, com els que estaven previstos en aquest pressupost. Un dels elements pels quals em sap més greu que comuns i Junts impedissin l’aprovació dels pressupostos és que es preveia un increment molt gran del 10% del Departament d’Educació que permetia fer un salt endavant. Malauradament, això haurà d’esperar, perquè dos partits van decidir, de forma irresponsable, rebutjar el pressupost.
En el programa electoral del seu partit, la defensa de la llengua hi té un paper important i ha anat destacant els esforços en inversió que s’han fet durant la passada legislatura. Així i tot, l’ús social del català està sota mínims. Tem que ja sigui impossible revertir la tendència?
Al llarg de la nostra història, els enemics de la nostra llengua han decretat la mort del català moltes vegades i cada vegada els hem desmentit. Ara també ho farem. Necessitem eines i necessitem el compromís de tothom. El Govern hi té un paper importantíssim, per això en aquests darrers anys hem incrementat els recursos destinats a política lingüística. Però necessitem que això continuï en el temps i crec que ara està en risc. Estic convençut que no passarà, però tinc l'obligació d’explicar que si després del 12 de maig Salvador Illa fos president, una persona que a la primera de canvi canvia de llengua, que no fa una defensa de la llengua catalana i que ha renunciat a la immersió lingüística, de la qual el PSC fa 40 anys en va ser impulsor, i ara abraça el model de trilingüisme que proposava Ciutadans, tot això estarà en perill. I de la mateixa manera, quan Junts va exercir les responsabilitats de política lingüística, vam tenir-la sota mínims.
No em sorprèn que ja no es parli del Hard Rock. Va ser una excusa que van utilitzar els partits per a poder-se posicionar
La no-aprovació dels pressupostos va ser multifactorial, però hi va haver una espurna que es deia Hard Rock. De moment, pràcticament no ha sortit en campanya. El sorprèn?
No, perquè va ser una excusa que van utilitzar els partits per poder-se posicionar. És un debat que no tenia a veure amb els pressupostos i que es va barrejar de manera intencionada.
Quina és la idea que té ERC per a aquest projecte?
Sempre l’hem tinguda clara, és un projecte avalat per una llei i amb una majoria parlamentària al darrere i independentment del que hagués decidit ERC aquesta legislatura, perquè el PSC, Junts i el PP hi donen suport de manera entusiasta. Per mi, no és la prioritat al Camp de Tarragona, ho és impulsar la reindustrialització.
Si la seva investidura depèn dels comuns i aquests els tornen a plantejar la qüestió del Hard Rock però el PSC torna a exigir que es mantingui, què passaria?
Després del 12 de maig, per construir aliances, jo posaré sobre la taula els que per mi són els tres criteris: afrontar la negociació sobre el referèndum, aconseguir el finançament singular i enfortir l’estat del benestar i la llengua catalana. A partir d'aquí, dels requisits que posin els altres grups, n'hauran de donar compte ells i veure si hi ha les majories necessàries.
L'independentisme ha de treballar en generar marcs estables de govern, perquè, quan això passa, té molta més força per plantejar-se tots els reptes de futur
Parlant de polítiques d’aliances, en aquesta legislatura s’ha desaprofitat la majoria del 52% dels vots independentistes?
Jo lamento que la majoria amb la qual vam començar la legislatura no hagi pogut tenir continuïtat. Però aquí hi ha hagut grups polítics que han pres decisions, per mi incomprensibles, i especialment des de Junts per Catalunya, quan es decideix abandonar el Govern. Aquesta manera de fer no és la que necessita Catalunya. L'independentisme ha de treballar en generar marcs estables de govern per al país, perquè, quan això passa, té molta més força per plantejar-se tots els reptes de futur. Hem hagut de treballar amb 33 diputats de forma constant durant tota la legislatura. Però si amb 33 diputats els presos polítics s'han alliberat, s'ha eliminat la sedició, avui tenim l'amnistia, i alhora hem tingut els pressupostos més alts de la història, que han augmentat un 30% sense apujar ni un sol impost, si tenim l'atur més baix dels darrers 15 anys… Si tot això ho hem fet amb 33 diputats, imaginem-nos tot el que podríem fer si en comptes de 33, en tinguéssim uns quants més que ens donessin molta més força.
Està dient que es viu millor en un govern en solitari amb 33 diputats que en un de coalició?
El que estic dient és que, malgrat tenir 33 diputats, aquest país ha millorat molt. I que, per tant, si n'haguéssim tingut més de 33, encara hauríem pogut avançar més.
Quan estàs negociant una amnistia per a centenars de persones, moltes vegades t'has de mossegar la llengua
Fa uns dies, va dir que s’havia cansat de no contestar a les mentides dels seus rivals polítics. Vist en perspectiva, creu que ha estat un error callar, com vostè mateix ha dit, per responsabilitat i ara haver de trencar el silenci en campanya electoral?
Jo ho tornaria a fer, tornaria a prendre les mateixes decisions que he pres en aquesta legislatura. Quan tu estàs negociant una amnistia, que és tan important per als centenars de persones represaliades, moltes vegades t'has de mossegar la llengua. I quan tens a les teves mans l'aprovació d'un pressupost, et trobes que altres partits polítics fan declaracions, des del meu punt de vista, demagògiques i potser t'has de mossegar la llengua, perquè l'objectiu és aprovar un pressupost. Jo crec que ara el 12 de maig hi ha una decisió que han de prendre els ciutadans de Catalunya, i Salvador Illa l’únic projecte que té és Espanya i Carles Puigdemont, més enllà de la tornada de Carles Puigdemont, no ens està explicant quines són les seves propostes. Això és una evidència i crec que s’ha de posar sobre la taula i explicar-ho.
En polítiques d’aliances, tant Illa com Puigdemont s’han pronunciat. El primer diu que és capaç de pactar amb tothom tret de Vox, i Puigdemont també ha dit que la primera persona a qui trucaria si necessités els seus vots, seria a vostè. Vostè té igual de clara la política d'aliances?
El meu criteri és clar: referèndum acordat, finançament singular, reforç de l'estat del benestar i de la llengua catalana. Això és el que vull fer en la pròxima legislatura com a president de la Generalitat. Quan vaig pel carrer, la gent m'interpel·la per això o per la millora de les escoles i dels serveis públics, ningú em pregunta a qui trucaré el dia 12 a la nit. Probablement, a qui primer m’agafi el telèfon, però sempre explicant que la pròxima legislatura ha d’anar d’això. Si aquests objectius estan garantits, el paper individual crec que és secundari.
En 93 anys, Esquerra Republicana ni ens hem canviat el nom ni hem canviat d'ideologia
Totes les formacions s’imaginen governant elles i, en tot cas, buscant el suport de les diferents forces perquè ningú albira els 68 diputats el mateix 12 de maig a la nit. Però si quedés en segona o tercera posició i Carles Puigdemont li truca, vostè s’hi posarà?
Nosaltres sempre hem actuat responsablement amb el país, sempre. I tenim molt clar quins són els nostres objectius. El 12 de maig a la nit, en funció del resultat, caldrà veure quins són els marges que hi ha. Represento un partit polític, Esquerra Republicana, que tenim 93 anys d'història. I sempre hem defensat el mateix: un partit progressista, amb valors republicans i defensor de la llibertat de Catalunya. En 93 anys, ni ens hem canviat el nom ni hem canviat d'ideologia. I, per tant, ens definim pel que nosaltres proposem, no per altres projectes que respectem molt però que no són el nostre.
Després del 12 de maig s’obren diferents escenaris. O és president de la Generalitat, o és vicepresident d’un govern de coalició, o és cap de l’oposició o està a les files de l’oposició. En desmenteix algun?
Jo no seré vicepresident d'un govern després d'haver estat president de la Generalitat de Catalunya. Perquè els presidents de la Generalitat de Catalunya representem la institució més enllà del temps que estem exercint en el càrrec. A partir d'aquí, jo seguiré compromès amb el meu projecte polític i compromès amb Catalunya en qualsevol circumstància. Espero que continuï sent des de la presidència de la Generalitat de Catalunya i si no és així, doncs a partir del 12 de maig veurem quins són els escenaris que hi ha. Però sempre actuaré, no condicionat per l'interès personal, sinó entenent que, quan has estat president de la Generalitat, et deus a la institució sempre, fins i tot quan no estàs en exercici, com han fet tots els meus predecessors.
Jo no seré vicepresident d'un govern després d'haver estat president de la Generalitat de Catalunya
Es veu més com a cap de l’oposició?
Jo el que més veig és com a president de la Generalitat de Catalunya, per tant, batallaré perquè sigui així. En política, quan tens un compromís des de fa molts anys, abans de tenir qualsevol càrrec institucional, amb uns valors i uns ideals, seguiràs en actiu sempre, en qualsevol circumstància i, evidentment, adaptat als resultats que hi hagi el 12 de maig.
Depenent dels resultats, hi podria haver repetició electoral. Si fos així, Esquerra Republicana farà tot el possible perquè no passi?
Primer hem d'esperar quins són els resultats del 12 de maig. Però crec que tots els que ens presentem en aquestes eleccions treballem perquè en aquestes eleccions ens sorgeixi un Parlament que pugui formar-se un govern, i aquest és el primer objectiu, evidentment.
Però si d'Esquerra depèn, què hi haurà abans? Un president de la Generalitat, encara que no sigui d'Esquerra, o repetició electoral?
Nosaltres, els acords per investir-me a mi o qualsevol altre escenari que pugui haver-hi, sempre es basaran en referèndum acordat, finançament singular, reforç de l'estat del benestar i de la llengua catalana. Per tant, com que és un escenari molt hipotètic, amb molts condicionants...
No pot donar fe que no hi haurà repetició electoral.
Per respecte als electors i als ciutadans i a qui ens està mirant, no podem, en uns escenaris que encara no sabem quins són, dir que passarà una cosa o l'altra. Però jo, evidentment, no vull que hi hagi repetició electoral. És clar que no. Esperem que el 12 de maig l'escenari sigui prou clar perquè es pugui formar un govern i, deixi-m'ho dir, perquè pugui continuar com a president la Generalitat de Catalunya.