El president de la Generalitat, Pere Aragonès (ERC), ha declarat aquest dimecres davant del titular del jutjat d’instrucció 29 de Barcelona que va ser espiat pel govern espanyol, a través del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), amb la infecció del seu mòbil amb el programari Pegasus entre el juliol de 2018 al març de 2020, segons una pericial aportada, tot i que inicialment la querella fixava els dies 4, 5 i 13 de gener de 2020, quan els va alertar el grup d'investigació canadenc Citizen Lab el 2021, que va descobrir 65 afectats de l'independentisme català. La querella també es dirigeix contra l'empresa NSO, propietària de Pegasus.
"He vingut a ratificar la querella contra el CNI perquè em va espiar. Volem que se sàpiga tota la veritat i que mai més cap ciutadà de Catalunya ni cap polític sigui espiat per la seva ideologia", ha declarat Aragonès als periodistes, després de més d'una hora de declaració. Preguntat si el govern de Pedro Sánchez desclassificarà la investigació del CNI sobre el seu seguiment, el president republicà ha afirmat: "És una obligació ètica i moral del govern espanyol aixecar el secret d'aquest espionatge polític tan greu." El magistrat de Barcelona ja ha elevat el suplicatori al Consell de Ministres perquè desclassifiqui la informació d'Aragonès que té el CNI i espera la seva resposta des de mitjan novembre.
Investidura de Pedro Sánchez
El jutge Santiago García ha preguntat al president Aragonès quin temes i quina informació tenia al seu mòbil infectat, que és el mateix que usa per a l'àmbit personal i per la feina. Aragonès ha explicat que en les dates de 2018 a 2020, ell era vicepresident i conseller d'Economia, i que hi ha quatre esdeveniments polítics clau: l'inici de la taula de diàleg, la moció de censura de Rajoy, la negociació dels pressupostos i la formació del segon govern de Pedro Sánchez, a més de parlar amb banquers, empresaris i en l'àmbit personal.
El fiscal de Delictes Informàtics, Roberto Valverde, també ha preguntat a Aragonès si havia notat que alguna de la informació que tenia en el mòbil ha estat usada o difosa. El president ha declarat als periodistes que no va saber que era espiat fins a la descoberta del laboratori canadenc amb la falta de seguretat que tenia l'aplicació WhatsApp, empresa a qui va alertar.
Oposició de l'Advocacia de l'Estat
Qui no ha comparegut a la declaració del president Aragonès és l'advocada de l'Estat que defensa l’exdirectora del CNI Paz Esteban, imputada en aquest procediment pel delicte de revelació de secrets. L'advocada ja va demanar l'ajornament de la declaració d'Esteban prevista per aquest dimecres també perquè tenia un altre assenyalament, però no ha enviat cap advocat substitut. La nova citació del jutjat per a Esteban és a finals de gener.
A més, l'advocada de l'Estat, Beatriz Vizcaíno, ha presentat al jutge un recurs contra totes les seves diligències d'investigació, inclòs l'aixecament del secret dels seguiments del CNI a Aragonès, en part ja reconegut en una comissió de secrets del Congrés de Diputats, amb 17 persones afectades més. En el recurs, l’advocada de l’Estat ha qualificat aquestes diligències “d’impertinent, innecessàries i prospectives” i ha demanat al jutge que les anul·li perquè, a parer seu, no s’imputa res concret a Esteban.
Rèplica d'ERC
L’advocat del president Aragonès, el penalista Andreu Van den Eynde, ha respost amb claredat i duresa el recurs de l’Advocacia de l’Estat i ha demanat al jutge que no rectifiqui cap de les diligències que ha acordat. “La recurrent el que pretén és convèncer a l’instructor perquè no investigui els fets objecte del procediment de cap manera que pugui conduir al descobriment i determinació de responsabilitats legals”, afirma a l’escrit al qual ha tingut accés ElNacional.cat.
I sobre l’afirmació que no s’imputa res concret a la llavors directora del CNI, Van den Eynde li replica: “Se li imputa haver decidit o contribuït a la intercepció de les comunicacions i l’accés a informació personal protegida del M. H. Pere Aragonès mitjançant l’ús de tècniques de spyware o anàlogues (probablement amb ús del malware Pegasus) sense respectar la legalitat vigent o els límits legals que ho permetin o justifiquin, en dates per ara desconegudes, però en tot cas entre juliol de 2018 i març de 2020, sens perjudici de què la instrucció pugui revelar altres fets íntimament vinculats a aquests.”
Espionatge aprovat
L’advocat, en el seu recurs, detalla que, segons les informacions que es disposa, l’espionatge d’Aragonès el va autoritzar el magistrat de control previ del CNI. Van den Eynde manifesta: “Si això és així, resulta obvi que no es va autoritzar una infecció i prou, sinó que s’hauria d’autoritzar una infecció per a intervenir informació durant un temps”, i insisteix que “aquests detalls només els pot recavar la investigació i no és deure de la víctima proporcionar una informació que naturalment no té capacitat d’obtenir sense ajuda del sistema de justícia penal.
Precisament, el magistrat de control del CNI, Pablo Lucas, ja ha respost al jutge de Barcelona que no el pot informar de res sobre Aragonès perquè la causa continua secreta.