El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha erigit la seva proposta d'acord de claredat com a exemple dels "valors republicans" del Govern. En el marc de l'acte institucional per commemorar el Dia de la República, el president ha subratllat que l'objectiu és "empoderar la ciutadania i oferir-li tota la capacitat de decisió que ha de tenir qualsevol persona que se senti plenament lliure". 92 anys després que el president Francesc Macià declarés des del balcó del Palau de la Generalitat la República Catalana, Aragonès ha afirmat que malgrat els avenços, encara queda "molta feina per fer" per aconseguir "totes les llibertats que es van palpar el 14 d'abril del 1931".

balco generalitat francesc macià foto ruben moreno
Foto: Ruben Moreno

En l'acte celebrat al Palau de la Generalitat, Aragonès ha reivindicat que els valors republicans guien les polítiques del seu Govern. I ha posat diversos exemples, entre ells, la gratuïtat a les escoles bressol, la incorporació de més mestres i metges, el pacte nacional per a la indústria i el projecte Aina per impulsar el català al món digital. En tots els casos, el president català ha comparat aquestes polítiques amb accions que es van dur a terme durant la segona república. "Són alguns exemples de com el Govern construeix una nació vinculada a aquests valors republicans, partint de la ciutadania", ha remarcat.

El president de la Generalitat ha subratllat que el 14 d'abril del 1931 es va aconseguir un "canvi de règim" a través d'unes eleccions. I ha remarcat que gràcies a això "moltes persones van esdevenir amb plenitud ciutadans de primera, plenament emancipats i empoderats". I és que, fins llavors, segons ha dit Aragonès, molts catalans havien estat "invisibles" en moltes decisions, "menystinguts i explotats". Així mateix, el cap de l'executiu català ha afirmat que sense el 14 d'abril del 1931 avui no hi hauria la Generalitat de Catalunya.

Autogovern i llibertat

Durant l'acte institucional s'ha reproduït un fragment del discurs que Macià va pronunciar el 1931 i ha intervingut la conseller de Justícia, Gemma Ubasart. Segons la consellera, la República va representar "el bo i millor" del país i n'ha destacat l'autogovern i la llibertat. "Ens va ensenyar que drets socials i nacionals van de la mà", ha afegit. Ubasart ha subratllat que la Generalitat d'avui "entronca amb la legalitat i legitimitat republicanes" i ha avançat que la llei de memòria democràtica començarà aviat a tramitar-se al Parlament.

Un homenatge a la vista de tots

Amb una instal·lació fotogràfica situada al balcó del Palau de la Generalitat, el govern català ha homenatjat aquest divendres la proclamació de la "República catalana" el 1931 per part del president català Francesc Macià, del qual l'actual Govern "se sent hereu". El 14 d'abril del 1931, després d'una victòria d'ERC a les eleccions municipals, Macià va aprofitar la presa de possessió de la Diputació de Barcelona per proclamar una "república catalana dins d'una federació de repúbliques ibèriques", hores abans que Niceto Alcalá-Zamora proclamés la Segona República espanyola.

La tensió entre tots dos es va resoldre amb la recuperació de la Generalitat -una institució amb orígens al segle XIV-, amb un govern provisional que va redactar l'Estatut d'Autonomia de Núria, que definia Catalunya com una regió autònoma dins d'Espanya amb competències en àmbits com educació o sanitat. Aquell mateix any, Macià va revalidar la presidència de la Generalitat, un càrrec que el líder d'Esquerra va ostentar fins a la mort el 25 de desembre del 1933.

La figura de Macià torna a la Generalitat

Passats 92 anys d'aquella proclamació el 1931 per part de Macià, aquell instant ha estat homenatjat aquest divendres per part de l'actual Executiu català -un altre cop en mans d'ERC-, mitjançant una instal·lació fotogràfica que reprodueix, a través d'uns panells en blanc i negre, les siluetes de Macià i d'altres dirigents d'ERC a mida real, abocats al balcó. Segons han explicat a EFE fonts del Govern, es tracta d'una iniciativa del Departament de Presidència i la seva idea és "commemorar i reproduir" aquesta proclamació de Macià, del qual l'actual Executiu "se sent hereu i vol continuar el camí". El Govern considera que la monarquia espanyola "és un anacronisme antidemocràtic" i, per això, seguirà "lluitant per fer possible la República Catalana", han apuntat aquestes fonts. Aquest muntatge fotogràfic (que es podrà veure fins demà dissabte al matí) .