Compte enrere per la Diada d'aquest diumenge. Si any rere any estàvem acostumats a, durant els dies previs, comentar els diferents actes i concerts, comprar la samarreta o bé decidir què faríem per dinar l'11-S, enguany els dies previs a la Diada es comenta quins representants polítics hi aniran i quins no. El president del Govern, Pere Aragonès, ha reafirmat la seva posició un cop més i en una entrevista a Els Matins de TV3 ha subratllat que participarà a molts actes de la Diada "menys a un en concret"; la manifestació principal que cada any organitza l'Assemblea Nacional de Catalunya (ANC).
"La Diada és plural i diversa i la població ha de sortir al carrer i mobilitzar-se", ha començat dient el president tot animant els ciutadans a manifestar-se per, acte seguit, apuntar que "estem en un moment en que el més important és que les aportacions i la defensa d'idees i projectes siguin en positiu". Amb això, Aragonès ha tornat a criticar el missatge de la convocatòria de l'ANC, el qual considera que va en contra del Govern, és per això que ha recordat que "quan hem sigut capaços d'avançar és quan hem treballat per sumar". Tot i no estar d'acord amb el sentit de la manifestació convocada per l'ANC, el president Aragonès ha animat a la gent a participar de tots els actes organitzats per la jornada i ha assegurat que no demanarà a l'ANC que canviï el sentit del seu acte: "Seria positiu que fos el màxim d'inclusiu, però les organitzacions són sobiranes per decidir el que vulguin, ho respecto però no ho comparteixo, per això no hi vaig".
ERC segueix els mateixos passos
Cap conseller d'ERC serà present a la manifestació de la Diada organitzada per l'ANC. Els membres republicans del Govern rebutgen ser a la manifestació perquè no volen participar en actes "contra independentistes". D'aquesta manera, la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà; el conseller d'Empresa, Roger Torrent; el d'Educació, Josep González-Cambray; la d'Acció Climàtica, Teresa Jordà; la de Cultura, Natàlia Garriga; i la d'Igualtat i Feminismes, Tània Verge, sostenen el mateix argument que el president de la Generalitat, Pere Aragonès, per no anar a la manifestació. El president ha restat importància al posicionament divergent de tots dos socis de coalició, cosa que s'ha d'entendre "com a natural" en un executiu d'aquestes característiques que té "visions i accents diferents", cosa que a més forma part de la "transversalitat" de l'independentisme. "Però jo seré coherent amb la meva acció com a president", ha sentenciat.
El president del Govern ja va anunciar la setmana passada que no seria a la manifestació i ahir feia el mateix el president d'ERC, Oriol Junqueras, el qual lamentava que la manifestació és excloent i que "va en contra de molts independentistes i de l'independentisme majoritari del país", i ho va considerar un error. "A mi m'agradaria poder ser-hi i que l'independentisme sumés en tots els àmbits, també en el de la mobilització al carrer", va assegurar al mateix temps que va apuntar que accions com aquesta no contribueixen a la unitat.
Proposta d'autodeterminació
Aragonès ha avançat que el proper 27 de setembre, quan se celebra el debat de política general al Parlament de Catalunya, farà una proposta àmplia per a l'autodeterminació ja que considera que "independentment de la posició que tinguem sobre la independència, ens hem de posar d'acord en fer possible que la ciutadania decideixi". Amb aquestes paraules, el president ha volgut deixar constància de que ell no renuncia a l'autodeterminació però que cal ser conscient que un referèndum reconegut no arribarà "en una setmana o un mes": "Un procés de negociació necessita temps i l'independentisme s'ha d'enfortir més", ha reblat. ç
A més, el dirigent d'ERC ha defensat al taula de diàleg i ha assegurat que està tenint avenços com els tres acords assolits aquest juliol. Aragonès ha insistit que l'objectiu principal de la taula amb el govern espanyol és la desjudicialització del procés. "Desjudicialització vol dir que ningú més hagi d'entrar a la presó i que les persones exiliades puguin tornar. no podem confiar en una justícia espanyola tan conservadora, però podem fer reformes legislatives. tenim una legislació penal a l'estat que s'ha utilitzat per perseguir idees polítiques, això s'ha de reformar", ha demanat.