L'allau de reaccions a la conclusió del Comitè de Drets Humans de l'ONU, que apunta que l'Estat espanyol va "violar" els drets polítics d'Oriol Junqueras, Raül Romeva, Josep Rull i Jordi Turull per suspendre'ls com a diputats al Parlament abans de la condemna per l'1-O, no s'atura. El president del Govern, Pere Aragonès, ha celebrat en un fil al seu compte de Twitter la picada de crostó a la justícia i l'estat espanyol. Aragonès ha qualificat el dictamen d'"importantíssim" i ha celebrat que es ratifiqui que la "repressió i vulneració dels drets fonamentals són línies que mai s'haurien d'haver creuat".
El president català ha subratllat que, una vegada més, ha quedat constància que "l'arbitrarietat de la justícia espanyola deixa al descobert als ulls del món les vergonyes de l'Estat". En un altre missatge, el també dirigent d'ERC ha apuntat que "no només s'han violat greument els drets humans d'Oriol Junqueras, Raül Romeva, Josep Rull i Jordi Turull, sinó de tots els catalans i catalanes". Finalment, Aragonès insisteix en "refermar les nostres conviccions per la democràcia i les llibertats". "Per l'amnistia i la independència", conclou el president del Govern.
Pere Aragonès també n'ha parlat aquesta tarda, després d'una visita que ja estava prevista a la seu del Parlament de Ginebra. El president ha descrit el posicionament de l'ONU com una "victòria moral i política", i ha afegit que "ara la pilota està a la teulada de les institucions espanyoles perquè posin punt final a la repressió". A més, ha aprofitat per assenyalar que el cas dels líders independentistes no és comparable al de Laura Borràs, per la qual cosa no es poden barrejar. "Els diputats catalans que avui han rebut el reconeixement de l'ONU van ser perseguits per haver portat a terme l'1-O i el seu compromís amb l'autodeterminació, mentre que la investigació que s'està duent a terme respecte a la diputada Laura Borràs és per un presumpte delicte de corrupció", ha declarat.
"La suspensió no complia els requisits de raonabilitat"
En el document, el Comitè de Drets Humans apunta que la suspensió com a diputats no complia "els requisits de raonabilitat i objectivitat exigits" i apunta que l'Estat té "l'obligació de proporcionar" la possibilitat de "recurs efectiu". "Això requereix d'una reparació integral als individus als quals se'ls han violat els drets", remarca el comitè. En el cas de les reparacions, el comitè assenyala que el seu dictamen sobre el fons de la demanda ja "constitueix una reparació suficient per a la violació dictaminada", però reclama a l'Estat "adoptar totes les mesures que siguin necessàries per evitar que es cometin violacions semblants en el futur".
A més, el document recorda a l'Estat el seu compromís amb l'entitat de "garantir una reparació efectiva i jurídicament exigible quan es comprovi una violació". En aquest sentit, el comitè demana a l'Estat que, en un termini de 180 dies, els informi sobre les mesures que hagi implementat per aplicar el seu dictamen. En un comunicat, la membre del comitè Hélène Tigroudja assegura que aquesta decisió és "un pas important perquè afirma que les salvaguardes contra les restriccions dels drets polítics han d'aplicar-se amb major rigor si aquestes restriccions es produeixen prèviament i no posteriorment a una condemna per un delicte". Tigroudja també remarca que els quatre polítics independentistes havien instat la ciutadania a "mantenir-se estrictament pacífica", per la qual cosa l'acusació de rebel·lió, per la qual van ser suspesos abans de la condemna, "no era previsible" ni "es basava en motius previstos per la llei que siguin raonables i objectius".