“Catalunya és profundament europeista. L’independentisme català és profundament europeista”. Aquest és el missatge que ha volgut subratllar amb marcador el president Pere Aragonès aquest dimarts a París, una plaça complicada, on s’ha desplaçat per a participar en un debat del fòrum empresarial més important. El cap del Govern no només ha deixat clar l’europeisme de la societat catalana, sinó que ha recordat la “contribució” que Catalunya pot fer a la Unió Europea, especialment en l’àmbit energètic. És per això que ha defensat tenir-hi veu directa com un estat més d’uns hipotètics “Estats Units d’Europa” després d'exercir el dret d'autodeterminació de forma negociada amb l'Estat.
El president de la Generalitat ha participat del debat Autònoms o independents, però sobretot europeus, organitzat per MEDEF, la principal patronal francesa. L’han acompanyat el president de Còrsega, Gilles Simeoni, més proper a les tesis d’Aragonès, l’exprimer ministre francès Bernard Cazeneuve i la vicepresidenta de Guadalupe, Marie-Luche Penchard. També havia de participar-hi l’actual ministre de l’Interior, Gérald Darmanin, però finalment ha hagut d’excusar la seva absència.
Pere Aragonès ha obert el debat presentant el moviment com a “independentista català i federalista europeu” i ha volgut traslladar el seu missatge a Europa: Catalunya ha de ser un estat de ple dret com la resta. “El nostre projecte té sentit en el marc de la Unió Europea. Volem ser un estat dels Estats Units d’Europa que molts somiem”, ha defensat el dirigent republicà. En aquest sentit, ha reivindicat la “contribució” que pot fer avui Catalunya davant dels reptes que té Europa, aportant-li “autonomia” en l’àmbit tecnològic o energètic. “El poble català vol tenir directament la seva veu i la solució és fer-ho com a estat membre de la Unió Europea”, ha assegurat el president de la Generalitat, que ha avisat que “cal donar una resposta” al conflicte català que passa per una “autodeterminació negociada i acordada”.
El president català també ha fet un repàs de la situació: "L'octubre del 2017 hi va haver un referèndum sobre la independència que no va ser acordat amb l'Estat. Hi va haver un procés judicial que va comportar l'exili del president Puigdemont i la presó de membres del Govern". I ha redoblat l'aposta pel diàleg: "Ara hem reprès un procés de negociació entre el govern català i el govern espanyol espanyol. La nostra proposta és que hi hagi un referèndum on les dues parts en respectin el resultat".
Dit tot això, però, Aragonès ha remarcat que la resposta ha de ser “singular” per a Catalunya. Malgrat la “complicitat” amb Simeoni, ha evitat entrar en el debat sobre la resposta que França ha de donar al conflicte amb Còrsega. S'ha limitat a expressar "respecte".
Còrsega vol autonomia
Malgrat les afinitats, el discurs cors ha estat marcadament diferenciat. Durant el debat, Gilles Simeoni ha reivindicat un estatut d’autonomia com el que té ara Catalunya a l’Estat espanyol, una “capacitat de produir normes però integrats a la República francesa”. Simeoni ha defensat una “lògica d’unitat i diferenciació” i també ha reivindicat l’europeisme: “No oposo la República i els seus valors i el poble cors. No vol dir girar l’esquena a Europa. Volem una Europa més forta, més solidària, més generosa”.
El París jacobí no és una plaça fàcil per a l'independentisme. L’únic aplaudiment durant el debat se l’ha endut l’exprimer ministre francès Bernard Cazeneuve. Ha estat quan, en resposta a Simeoni, ha assegurat que “per mi només hi ha un poble, que és el poble francès”.