Un acord de claredat per aconseguir el referèndum definitiu. Aquesta és la proposta que el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha plantejat avui al Parlament en la primera jornada del debat de política general per poder donar impuls al procés polític independentista i respondre a l'exigència de Junts i la CUP per superar una situació que el mateix president ha admès que era de bloqueig. Aquest Acord de Claredat hauria de ser transversal i sorgir d'un consens de país per fer possible un referèndum acordat, reconegut internacionalment i amb conseqüències polítiques. Després d'hora i mitja d'intervenció s'ha aixecat la sessió fins aquesta tarda, entre els aplaudiments d'ERC i la fredor dels socis de Junts.
Aragonès ja va avançar en el discurs institucional amb motiu de l'11 de Setembre que la seva proposta era que els catalans tornessin a votar. Aquest matí, però, ha entrat a concretar la via que ho hauria de fer possible. "Vull proposar un Acord de Claredat a l'Estat. Un acord que identifiqui quan i com Catalunya pot tornar a exercir el dret a decidir. Com han fet Canadà i el Quebec. Com va saber fer -i estic convençut que ho tornaran a fer- el Regne Unit i Escòcia", ha explicat el president en el darrer tram de la seva intervenció.
El debat de política general s'ha celebrat en ple episodi de tensió entre els socis de Govern. Aquesta tensió es va disparar abans de l'estiu amb la suspensió de Borràs com a diputada i presidenta del Parlament arran del judici obert contra ella per fraccionament de contractes a la Institució de les Lletres Catalanes; i es va intensificar a finals d'agost quan Junts va presentar els resultats d'una auditoria interna sobre el grau de compliment de l'acord de Govern i va exigir que es materialitzi les propostes sobre direcció estratègica de l'independentisme, coordinació a Madrid i taula de diàleg. L'enfrontament entre les dues forces, que va fer evident en una reunió al Palau de Pedralbes el passat 14 de setembre, ha arribat a situar la coalició al límit. La proposta d'Aragonès durant el debat de política general havia de recollir la resposta del president.
Tant els republicans com Junts han reunit els seus grups parlamentaris abans de començar la sessió. Borràs i el secretari general de Junts, Jordi Turull, han seguit el ple des de la tribuna d'autoritats. La vicepresidenta primera, la republicana Alba Vergès, ha presidit el ple.
Aragonès ha explicat que vol impulsar aquesta proposta amb "el màxim suport i la màxima complicitat de la societat catalana" i ha assegurat que aquesta és la "via més ràpida i més eficient per tornar a votar" perquè parteix dels aprenentatges de la tardor del 2017. "És la via per implicar a tothom en el referèndum, perquè tothom reconegui els resultat i que ens permet teixir les complicitats internacionals necessàries si volem sortir-nos-en per nosaltres, com a independentistes, només la legitimitat d'un referèndum acordat pot substituir l'1 d'Octubre", ha argumentat. Ha assegurat que l'Acord de Claredat ha de ser la via per "un referèndum definitiu" que permeti traduir el resultat en conseqüències polítiques.
Consens social
El president ha argumentat amb dades del Centre d'Estudis d'Opinió que el referèndum concita un ampli consens socials, tant entre els votants independentistes, com entre socialistes i, "fins i tot" el 50% de votants de Cs; i amb l'única excepció de PP i Vox. Ha apostat per obrir un debat al conjunt de la societat per construir les bases d'aquest Acord de Claredat que s'haurà de presentar a l'Estat i ha avançat que el Govern impulsarà els mecanismes per facilitar l'elaboració d'una "proposta de país", comptant amb la "pluralitat i diversitat que existeix al país". "Crec sincerament que l'Acord de Claredat és la proposta més inclusiva, més democràtica i més explicable a la comunitat internacional de la qual ens podem dotar. Una proposta de país dirigida al país sencer".
El president havia anunciat en obrir el seu discurs, que dividia les propostes en tres blocs. El tercer del qual seria la necessitat de retornar el procés a la política. "Hem d'acabar amb a la repressió. I hem de construir el camí per fer el referèndum efectiu. El referèndum on tothom se senti cridat a votar, els que som independentistes i els que no ho són. El referèndum on totes les parts reconeguin el resultat i, per tant, que es pugui implementar la voluntat de la ciutadania. I el referèndum que reuneixi tota la legitimitat a ulls de la comunitat internacional i ens ajudi, així a disposar del suport que fins ara ens ha mancat", havia avançat.
Bloqueig
Aragonès, que no s'ha referit explícitament en cap moment a la taula de diàleg, ha admès que la sortida política al procés és en "una situació de bloqueig" que cal superar. "Tots som conscients d'on ens trobem. Podem partir de punts diferents. Fins i tot oposats. Tenim anàlisis i diagnòstics diversos. Però malgrat això, tots i totes hem de sobreposar-nos per tornar a avançar", ha reclamat en una crida directa a la resta de forces independentistes.
Per aconseguir superar aquesta situació, reclama "posar fi d'una vegada a tota forma de repressió", acabant amb les causes judicials, inhabilitacions, amenaces i espionatge. A parer del president, s'ha aconseguit avançar en aquesta línia, com demostra que els presos polítics hagin recuperat la seva llibertat, però no n'hi ha prou.
Junt amb el procés polític, Aragonès ha centrat les seves propostes en dues idees més: l'augment del cost de la vida, que provoca "una situació complicada" que el Govern vol afrontar controlant els efectes de la inflació i amb un paquest de mesures anticrisi que ha detallat al llarg de la intervenció; i l'impuls de les "transformacions" vinculades a l'Agenda 2030.
Joc fiscal salvatge
En ple debat sobre l'ofensiva fiscal del govern de la Junta d'Andalusia, amb la supressió de l'impost de patrimoni i la crida a l'empresariat català, Aragonès ha replicat que "Catalunya no entrarà en el joc de mesures fiscals populistes que només beneficien l'1% de la població que més té". Després d'emfatitzar que la lluita contra les desigualtats és una de les principals prioritats del Govern i de destacar que Catalunya lidera la creació d'ocupació, el creixement econòmic i les inversions i exportacions, Aragonès ha insistit que "el model de Catalunya no és de d'impostos baixos als rics i serveis públics deficients, grans retallades i una gran economia especulativa, No és el model d'Ayuso i Feijoo".
Per aquesta raó ha assegurat que el seu executiu no participarà "d'aquest joc salvatge" perquè "qui paga la factura d'abaixar els impostos a l'1% més ric és el 99% de la població".
El discurs del president ha desgranat els diferents paquets de mesures que proposa en diferents capítols i ha repassat la feina feta per les diferents conselleries. Entre les qüestions concretes que ha abordat, s'ha referit també a la imposició del 25% de castellà a les aules, a la qual, ha assegurat que el Govern ha replicat posant per davant criteris educatius. "Avui el consens és molt més sòlid, molt més ampli. No ha estat fàcil. Però davant un consens així és més difícil tombar un model inclusiu, d'èxit", ha subratllat, a més d'agrair el suport als grups parlamentaris que van fer costat a la iniciativa legislativa per blindar el català a les aules.