El president de la  Generalitat, Pere Aragonès (ERC), ha presentat al jutjat de guàrdia de Barcelona la seva querella contra la llavors directora del Centro Nacional de Inteligencia (CNI), Paz Esteban, i  contra la mercantil NSO Group, propietària del programari Pegasus per haver-lo fet espiar quan era vicepresident de la Generalitat i conseller d’Economia i Hisenda, el gener de 2020, i en moments clau en l'àmbit de la política espanyola, amb les negociacions amb el PSOE per donar la presidència a Pedro Sánchez. En la querella, difosa aquest dimecres, Aragonès també assegura que “amb una alta probabilitat” ampliarà la querella “pel delicte de prevaricació judicial”  contra el jutge de control del CNI si es confirma que va autoritzar intervenir el seu mòbil, tal com transcendir. “No pot existir cap justificació per a la utilització d’un software de monitoratge absolut del querellant”, afirma l’advocat del president, el penalista Andreu Van den Eynde.  El magistrat  del Tribunal Suprem, Pablo Lucas Murillo, i el seu suplent, Andrés Martínez-Arrieta, haurien firmat les resolucions perquè el CNI violés la intimitat de 18 persones a Catalunya, segons  es va fer públic.

 

En la querella, de 28 planes, s’estructuren els antecedents, amb la primera querella presentada l’octubre  de 2020 per  l’expresident del Parlament i conseller d’Empresa, Roger Torrent, i l’exdiputat  republicà Ernest Maragall, que va recaure en el jutjat d’instrucció 32 de Barcelona, el qual recentment ha decretat l’arxiu a l’espera d’informació d’Israel sobre l’empresa NSO. El magistrat també ha rebutjat assumir les querelles pel Catalan Gate, presentades per Òmnium, la CUP, l’ANC i  tres afectats més d’Esquerra. I per això, el president Aragonès ja no es dirigeix al jutjat d’instrucció 32, sinó al deganat perquè reparteixi la seva querella. Per ara hi ha quatre jutjats de Barcelona que tenen sobre la taula les querelles, però encara no s’ha fet un impuls decidit.

Investigacions per raons polítiques

En la querella, l’advocat Andreu Van den Eynde afirma que “una eventual autorització no tindria cap efecte justificatiu en les conductes investigades perquè la llei no permet investigar ciutadans per raons polítiques i el querellant no pot encaixar en cap supòsit que legitimi un monitoratge o espionatge legal”, referint-se el president Aragonès. Per això, demana que Paz Esteban, exdirectora del CNI, declari com a investigada d’un delicte de revelació de secrets, així com un responsable de la mercantil NSO Group, de nacionalitat israeliana, i OSY Tecnologies S.A.R.L ,de nacionalitat luxemburguesa, i de la qual s’afirma seria propietària en un 100% de les empreses  NSO Group.

La investigació feta per Citizen Lab, de la Universitat de Toronto, indica que Aragonès va ser infectat en diversos dies de l’any 2020. En aquest sentit, l’advocat insisteix que les infeccions “atempten evidentment contra els drets individuals del querellant, però, alhora, tenen una projecció que s’estén als drets vinculats a l’exercici de les seves responsabilitats polítiques i representatives”,  i  recorda que Aragonès és el president de la Generalitat, des del 24 de maig de 2021 (de forma interina des del 28 de setembre de 2020) i -afegeix- “no es pot descartar que s’hagin produït espionatges a partir de l’assumpció d’aquest mandat d’alta representació institucional”.

Les  víctimes i les proves

L’advocat insisteix que és obligació del jutge investigar els fets delictius denunciats: “La instrucció penal és la que ha de descobrir els fets i no pot traslladar-se a les víctimes la responsabilitat d’aportar al jutjat proves que només estan a l’abast del poder judicial a través de les seves facultats d’investigació, sobretot quan hi ha matèries complexes que impliquen acudir a secrets oficials o practicar diligències de major o major ingerència en drets fonamentals.” Per això, es demana que el CNI aclareixi en el jutjat la investigació feta a Aragonès, tal com es va admetre en la comissió de secrets reservats del Congrés, que es va fer pública, i on s'afirmava que s'havia seguit a divuit persones a Catalunya.

Competència espanyola

Finalment, Andreu Van den Eynde defensa que la competència per investigar els fets és de la jurisdicció espanyola, tot responent al fiscal de delictes econòmics i al jutge que té la querella d’Òmnium, que asseguren que no poden investigar NSO per falta de jurisdicció. “Per determinar si els fets s’han comès en territori espanyol, s’ha d’atendre a la teoria de la ubiqüitat, tal com es va proclamar en acord del ple no jurisdiccional del Tribunal Suprem de 3 de febrer de 2005: el delicte es comet en totes les jurisdiccions on s’hagi realitzat algun element del tipus penal”, afirma l’advocat d’Aragonès i conclou: “El criteri resulta evident per evitar la impunitat dels delictes comesos per internet o a través de les noves tecnologies. La víctima no ha de tenir el cost d’acudir a l’estranger per a defensar els seus interessos i drets per fets delictius que aprofiten la transnacionalitat típica d’internet.”