El periple judicial de Diego Pérez de los Cobos contra el ministre d'Interior que va ordenar el seu cessament, Fernando Grande-Marlaska, podria només haver començat. Després que ahir l'Audiència Nacional donés la raó al coronel destituït de la Guàrdia Civil que va comandar el desplegament policial de l'1-O i deixés sense efecte el seu cessament, ara s'obriria una porta per a Pérez de los Cobos, que podria denunciar el ministre i altres alts càrrecs d'Interior per prevaricació i assetjament laboral.
El socialista va destituir Pérez de los Cobos, per "manca de confiança", després dels polèmics informes sobre el 8-M a la capital espanyola, i posteriorment, segons publicava El Confidencial, el ministre hauria evitat que el màxim responsable del dispositiu policial de l'1-O ascendís per intentar assegurar-se el control de la Guàrdia Civil.
Això, per l'Audiència Nacional, és una decisió il·legal i va ordenar la seva restitució. "El cessament va estar motivat per complir amb el que la llei i l'exprés mandat judicial ordenaven, que era no informar del desenvolupament de les investigacions i actuacions en curs", explica el jutge Celestino Salgado en la sentència.
Prevaricació i assetjament
Ara, tot i que el govern espanyol recorrerà la decisió a través de l'Advocacia de l'Estat i, per tant, el cas encara no està tancat, Pérez de los Cobos podria denunciar el ministre. Segons apunten diversos experts a ElConfidencial, com que la sentència apunta que el cessament era "injust, arbitrari i dictat a través de saber una injustícia", aquestes paraules obririen la porta a poder acusar Marlaska del delicte de prevaricació. A més, alguns advocats també consideren que es podria acusar el ministre d'assetjament laboral.
Per què va ser destituït?
Marlaska el va destituir perquè De los Cobos va negar-se a donar-li informació judicialitzada del cas 8-M, sobre l'autorització administrativa de la manifestació feminista tot i la pandèmia de la Covid. Malgrat que Interior no va confirmar oficialment el motiu del cessament, fonts coneixedores d'aquests motius apuntaven a l'informe que la Guàrdia Civil va enviar al jutjat d'instrucció 52 de Madrid en la causa contra el delegat del govern espanyol a Madrid, José Manuel Franco, per haver permès la manifestació.
Diego Pérez de los Cobos va decidir no atendre la petició d'informació del ministeri i va indicar que ho feia perquè "estava judicialitzada" i perquè ell es devia a l'autoritat judicial per no donar informació secreta. El coronel va argumentar que quan s'actua com a policia judicial no s'ha d'informar de les indagacions judicialitzades a les autoritats polítiques i que ell va complir amb aquesta premissa. Precisament aquest és el criteri que ha seguit l'Audiència Nacional per resoldre en favor del coronel.