Javier Pérez Royo (Sevilla, 1944) ha escrit de forma incansable multitud d’articles en els darrers mesos defensant l’absoluta constitucionalitat d’una amnistia. Un cop el PSOE ha acceptat l'exigència de Junts per Catalunya i Esquerra Republicana, aquest catedràtic de Dret Constitucional ha desbaratat els arguments del PP contra una llei que acabi amb la persecució judicial d’independentistes. En aquesta entrevista amb ElNacional.cat, Pérez Royo aborda quin pot ser el futur de Carles Puigdemont i Oriol Junqueras amb la llei d’amnistia en vigor. “L’amnistia aixeca les runes provocades pel 155” i “la meitat de la llei d’amnistia del 77 és inconstitucional”, assegura aquest jurista progressista.

El jutge Manuel García-Castellón pot arribar a ensorrar els plans de la llei d’amnistia? Quin recorregut pot tenir tota aquesta operació de ‘lawfare’ amb motiu del Tsunami Democràtic?
No, això no té cap recorregut. És un element més del soroll permanent de Vox i no tan permanent del PP. No crec que arribi ni tan sols al Suprem. És que fa ja quatre anys que el francès està mort, i surt ara això. És una bogeria, però com moltes coses que ha fet aquest senyor.

Com interpreta que el comissari europeu de Justícia s’hagi compromès a “seguir de prop” la llei d’amnistia?
El comissari de Justícia està obligat a dir que això és un afer intern espanyol que serà seguit per la Comissió Europea, perquè sempre han de controlar com està l'estat de dret a cada país membre. De totes maneres, tot això es produeix a partir d’una proposició de llei que encara no té un text definitiu. El PP ha fet de tot per arrossegar el Partit Popular Europeu a aquest tema de l’amnistia, i al final només han aconseguit seure menys de 100 persones en un Ple de 705 eurodiputats.

Sigui com sigui, vostè no veu cap risc que Europa es posicioni en contra d'aquesta llei d'amnistia?
Cap, no.

Fins fa uns mesos, el PSOE defensava amb dents i ungles que l’amnistia no és constitucional. S’ho creien de veritat? Al capdavall, és un dels millors arguments del PP per defensar la seva inconstitucionalitat.
Sánchez ja ha dit que de la necessitat se n’ha de fer virtut. Una altra cosa és que hi hagi una gran diversitat d'opinions respecte a aquest tema. Per a mi és molt clar que l'amnistia encaixa perfectament en la Constitució, però l'opinió acadèmica està molt dividida i s’han fet plantejaments contraris amb molta rigorositat. Estic convençut que dins del PP no tothom pensa de la mateixa manera que la posició fixada pel partit. Al PSOE passa el mateix. Perquè al final tot es deu a una qüestió política. Ningú no ha qüestionat mai les amnisties fiscals, per exemple. Però ara parlem del problema constitucional més important que ha tingut la democràcia espanyola des de sempre: la integració de Catalunya dins de l'Estat.

Si bé l’amnistia del 77 va lligada al règim constitucional del 78, creu que l'amnistia del 2023 serà el principi d'alguna altra cosa?
L'amnistia del 77 es tracta d’una norma que és meitat amnistia i meitat llei de punt final. No té exposició de motius perquè no en pot tenir. Una part de la llei va dirigida a tots aquells que durant el règim franquista havien torturat i comès crims no susceptibles de ser amnistiats. La meitat d'aquella llei d'amnistia és anticonstitucional.

I no es refereix al fet que sigui anterior a la Constitució.
Em refereixo que són crims que no poden ser amnistiats. Les tortures, les desaparicions... és que encara hi ha més de 100.000 persones no identificades en fosses. Això no és amnistiable. Aquella amnistia, evidentment, sí que va ser important. Ho va ser perquè la dreta espanyola acceptés el que vindria després: un règim constitucional i una democràcia.

En qualsevol cas, quin futur li depara a l’estat espanyol després d’aquesta amnistia a independentistes?
Cal abordar l'estructura de l'Estat i la integració dels nacionalismes català i basc dins d'ell. Perquè ara mateix no es pot governar Espanya sense el nacionalisme basc i català.

L'amnistia aixeca les runes provocades pel 155

Vostè ha lamentat en diverses ocasions les conseqüències que ha tingut per a Catalunya tenir un Estatut que no han votat els catalans. Creu que l’amnistia aconsegueix fer marxa enrere fins aquest punt?
Jo això no ho sé, ni ho sap ningú. L'amnistia aixeca les runes de l'aplicació del 155. En primer lloc, no s'hauria d'haver aplicat perquè estic convençut que Puigdemont hauria convocat eleccions. I tampoc s'hauria d’haver aplicat sense mesures cautelars.

Què vol dir?
El PSOE no només va cometre l'error de donar suport al 155, sinó que, a més, hauria d'haver exigit al govern de Mariano Rajoy que prohibís al poder judicial intervenir fins que no hi hagués un nou govern de la Generalitat. Tot això va provocar que pogués entrar l’Audiència Nacional, la Fiscalia General de l’Estat, el Tribunal Suprem… es morien de ganes d’entrar-hi.

Parlem ara de futuribles i de casos pràctics. Si la llei d'amnistia s'aprovés avui mateix i vostè fos l'advocat de Carles Puigdemont, quan li recomanaria tornar a Catalunya?
Això és molt difícil de respondre. Tot depèn del que vulgui fer Puigdemont i del risc que estigui disposat a córrer.

Posem que ell li diu que vol tornar al més aviat possible.
Estic segur que Puigdemont es presentarà a les eleccions europees. I amb la immunitat d'un eurodiputat ja serà encara més difícil dictar ordres com les de detenció i entrega, o mantenir-les actives. Una altra cosa és que ell vulgui posar l'Estat en una situació complicada i presentar-se aquí de cop. Presentar-se a Espanya immediatament un cop aprovada la llei d'amnistia seria un element de crispació addicional.

Javier Perez Royo catedratic dret constitucional acte amnistia Sumar / Carlos Baglietto
El catedràtic de Dret Constitucional Javier Pérez Royo / Foto: Carlos Baglietto

Està suggerint que Puigdemont hauria de deixar refredar la situació i esperar un temps a tornar?
Depèn de què considera ell que, políticament parlant, li resulta més o menys interessant.

Anem a pams. Hi ha algun risc que, un cop aprovada la llei d'amnistia, veiem igualment Carles Puigdemont empresonat?
Home, amb aquest poder judicial que tenim... En teoria no hauria d’haver-hi cap risc. Hem de tenir en compte que Puigdemont ja hauria pogut tornar sense problema a Espanya quan se'l va reconèixer com a eurodiputat, perquè tenia immunitat parlamentària.

De què dependria tot això? Que el Tribunal Constitucional tombi la llei d'amnistia?
La llei d'amnistia entra en vigor des del moment que s'aprova i apareix al BOE. Per molt que es recorri davant el Constitucional, és llei. Cal recordar que aquest tribunal ha trigat més de deu anys a resoldre el recurs contra la llei de l'avortament, i tot aquest temps la llei ha estat vigent. Puigdemont pot venir l'endemà, una altra cosa és que corri el risc que el detinguin. I que quedi en mans del Tribunal Suprem. I tot això podria generar crispació i problemes. És una decisió del que ell consideri que és més útil per a ell, el seu partit i l'aspiració de Catalunya per la independència.

Tot això perquè es pot elevar una qüestió d'inconstitucionalitat.
La qüestió només la pot plantejar el Tribunal Suprem o algun altre òrgan judicial que estigui en algun procés relacionat amb la causa independentista. Però perquè l'òrgan judicial pugui elevar la qüestió d'inconstitucionalitat ha d'estar finalitzat el procés, i estar en el moment en què s'ha de dictar sentència. El Suprem ja va dictar sentència i sí que pot plantejar una qüestió d'inconstitucionalitat. Ah, i tinguem en compte que els jutges que s’ocupen de processar policies nacionals estan desitjant aplicar la llei d’amnistia.

La meitat de la llei d'amnistia del 77 és anticonstitucional

Quant pot trigar el TC a resoldre aquests recursos?
Jo imagino que ho farà molt ràpidament. Entre 3 i 6 mesos aproximadament, calculo jo. En tot cas, la llei segueix aplicant-se. La interposició de recursos no suspèn l'aplicació de la llei.

És a dir, que si Oriol Junqueras —que va ser indultat de la seva pena de presó, però no d'inhabilitació— vol presentar-se a les eleccions europees, pot fer-ho, abans que el Constitucional resolgui qualsevol recurs?
Aquest ja seria un tema més dubtós. Es tracta d'un cas que no s'ha vist mai. Però en principi quan una llei és constitucional, el recurs no paralitza l'aplicació de la llei. Ara bé, què passa quan un tribunal que ja ha dictat sentència sobre un cas considera que la llei d'amnistia no és constitucional? S'ha de considerar que la seva sentència ja ha perdut el seu vigor? En teoria, sí. Però tot això ja és molt complex.

Quan el TC resolgui el primer recurs d’inconstitucionalitat, ja no se’n poden presentar més, encara que les persones processades estiguin perseguides per delictes diferents?
Llavors ja s’haurà acabat, correcte. Un cop el Tribunal Constitucional resolgui sobre la llei d’amnistia, no crec que es pugui portar tampoc a TJUE; una altra cosa seria que el Tribunal Suprem, en lloc de picar primer a la porta del TC, demanés una prejudicial al TJUE.