La setena sessió del judici contra Laura Borràs, acusada de fraccionar contractes en favor d'Isaías Herrero, quan era directora de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) ha estat molt tècnica i tensa, aquest dilluns en el TSJC. La vista ha començat amb la prova pericial en la qual s’ha mantingut la confrontació de dues postures: la dels tres pèrits de la Guàrdia Civil amb la dels dos de Borràs, Luis Enrique Hellín i Javier Rubio. La pericial és clau per a la presidenta de Junts  perquè hi ha correus electrònics d’ella amb Herrero, on li explica que cal fer tres pressupostos per obtenir un contracte de la Institució, i per això la seva defensa insisteix que sigui exclosa perquè, a més, també té irregularitats, confirmades en aquesta sessió,  ja que no es van conservar correctament, fet que obre el dubte de si van ser manipulades.

La fiscal Teresa Duerto ha centrat la primera mitja hora de l'interrogatori sobre la pericial feta per tres agents de la Guàrdia Civil en intentar demostrar que no s’ha trencat la cadena de custòdia dels tres discs durs externs, com sostenen els pèrits de la defensa. Els Mossos van emmagatzemar tota la informació que van extreure de l’ordinador d’Isaías Herrero en tres discs durs, el novembre de 2018, i que han de tenir una firma digital, anomenada Hash, per garantir que no s’ha manipulat el contingut.

'Hash' diferents

L’agent ha admès que només un disc dur o evidència (C1) tenia Hash, i dos números diferents en ser extret dos cops: un el 31 de gener de 2019 i el segon el 16 d’octubre de 2020, al Tribunal Suprem, on es van fer còpies a les defenses. Sobre aquest extrem ha estat contundent el pèrit de Borràs, Javier Rubio: “Són dos Hash que no coincideixen i això vol dir que són dues evidències diferents, i no sabem el què s’ha modificat del contingut. Cada evidència només pot tenir un Hash, que és un càlcul matemàtic.” A preguntes de l’advocat de Borràs, Gonzalo Boye, sobre si els discs durs són els mateixos els que van extreure Mossos i les còpies que tenen, el segon pèrit Enrique Hellín ha assegurat: “No es pot garantir que els discs durs siguin els mateixos.” Per contra, l’agent de la Guàrdia Civil ha contestat que “no és tan important el Hash sinó el contingut que conté l’evidència o el Cd i que aquest no es va modificar mirant les particions”.

 

Inicialment, l’objecte de la perícia encarregada pel jutjat de Barcelona era trobar el codi font dels documents, com ara d’una factura, ha explicat un dels agents. “No vam poder arribar a aquesta conclusió perquè ens faltaven dades”, ha declarat un agent de la Guàrdia Civil quan la fiscal li ha preguntat si els 18 contractes, que sumen més de 35.000 euros, que Borràs va adjudicar a Herrero “formaven part d’un únic projecte o varis”. La defensa de Borràs sosté que són quatre projectes diferents, i per tant no existeix fraccionament.

 Per la seva part, Gonzalo Boye ha insistit a preguntar al pèrit de la Guàrdia Civil com es podia saber que el material original extret de l’ordinador d’Herrerro és el mateix que les còpies, amb les quals van treballar i van fer els informes. “És un acte de fe?”, li ha etzibat Boye, i l’agent ha contestat que “no hi ha cap prova”, però que es podria comprovar anant als documents.

 

El judici es reprendrà a dos quarts de quatre de la tarda amb la declaració de Laura Borràs, que haurà de decidir si declara només al seu advocat o també a la Fiscalia. Per aquests fets, la Fiscalia demana 6 anys de presó i 21 d'inhabilitació a Borràs i Herrero pels delictes de falsedat documental i prevaricació. Al final de la sessió, les fiscals poden anunciar si modifiquen les conclusions, és a dir, si rebaixen la petició de pena a Herrero i Andreu Pujol (que s'enfronta a 3 anys de presó), com va transcendir el primer dia del judici.