La CUP no vol fer ni farà Mas president. Aquesta és la premissa de sortida de l'esquerra independentista. Amb deu diputats al sarró té la clau de la governabilitat i, de retruc, del procés. Una clau que vol fer valer posant unes condicions que trenquen, si es vol, els esquemes bàsics de les negociacions partidistes tradicionals de la política catalana.
Antonio Baños i Anna Gabriel, números u i dos de la CUP en el futur Parlament, ho van deixar clar en la nit electoral i ho repeteixen a hores d'ara: un Govern sense Mas al capdavant, un pla de xoc d'emergència social, organitzar la desobediència i tenir present que el plebiscit s'ha perdut.
L'esquerra independentista i anticapitalista té ganes de fer valer els seus diputats, indispensables perquè Mas sigui investit. Són faves comptades: C's, PSC, Catalunya Sí que es Pot i PP en sumen 63, és a dir, un escó més que no pas Junts pel Sí. Per tant, amb la CUP, Mas tindria la majoria simple que requeriria investir-lo en segona volta.
L'etapa que s'obre també servirà per posar en funcionament el sistema cupaire de fer política en una biosfera que no acaba d'entendre les formes contundents ni els equilibris d'una formació assembleària.
De Mas, ni parlar-ne
"Si és per la CUP, Mas no serà president, em sembla que ho hem dit prou clar, no?", asseguren tant Baños com Gabriel davant la pressió mediàtica que els demana concreció en aquesta decisió.
"L'acord de CDC i ERC a Junts pel Sí no afecta la CUP", reblen. "El procés no és Mas", insisteixen.
"El president ha de ser una persona que no se l'identifiqui amb les retallades, la corrupció i les privatitzacions", exposen com a condició primordial per tal de pactar un Govern.
Aquest és un punt de partida que la formació posa en escena en compareixences conjuntes tant dels diputats com del secretariat. De fet, cinc diputats electes més Baños i Gabriel han comparegut aquest 28 de setembre, després de la reunió del secretariat de la formació, per explicar col·legiadament que no pensen donar la presidència a Mas i que, en tot cas, s'ha de negociar un nom de consens.
Tampoc han volgut anar més enllà i han evitat respondre sobre si es trobarien més còmodes negociant un govern presidit per Raül Romeva.
A més a més, la CUP defuig ara per ara especular sobre fórmules alternatives d'investidura com ara permetre que dos dels seus diputats votin un "sí crític", com va fer un regidor cupaire amb la investidura d'Ada Colau com a alcaldessa.
Les condicions
Per començar a treballar, la CUP ha instat Junts pel Sí, Catalunya Sí que es Pot i "diferents actors polítics i socials" a encetar una "ronda de converses". "No volem que aquestes converses esdevinguin un xou mediàtic", avisen per defensar unes negociacions que preveuen "tenses i difícils". "Farem valdre tots els nostres vots", avisen per justificar la seves posicions negociadores.
De tota manera, insisteixen que "no aturaran el procés" i que, el Parlament, si d'ells depèn, començarà a prendre "decisions sobiranes".
La CUP estableix com a línies vermelles d'una negociació, a més que Mas no sigui president, un "pla de xoc de lluita contra l'emergència social" i engegar un procés de desobediència.
Aquest procés implicaria no complir la "legalitat espanyola injusta com ara els desnonaments o la Llei Wert". Entremig "d'aquestes desobediències", Baños hi incorpora la llei de Consultes, un instrument que pot ser una eina crucial per a un Govern amb el suport de la CUP.
"S'ha perdut el plebiscit"
El secretariat de la CUP considera que, resultats electorals a la mà, "s'ha perdut el plebiscit" en no superar-se el 50% més u dels vots. En canvi, s'han guanyat les "eleccions constituents".
Aquesta premissa els impossibilita tirar endavant la DUI que incorporaven al seu programa electoral si les forces independentistes obtenien la majoria d'escons i de vots. Per això, el grup cupaire aposta per obrir el "procés constituent".
Aquest procés, diuen, ajudaria a buscar suports i aclarir el posicionament nacional de Catalunya Sí que es Pot. Gabriela Serra, una de les diputades procedents dels moviments socials, és una de les més fermes defensores d'obrir converses amb CSQP i els diputats d'ERC i buscar-hi complicitats per articular lleis i accions parlamentàries de contingut social.
Noves formes
"No som aquí per negociar càrrecs ni conselleries". Aquest és el lema de negociació de la CUP per al procés que s'ha obert després de les plebiscitàries. És una declaració de principis amb què vol reivindicar la "seva manera de fer política" –assembleària i territorial– que topa amb els hàbits habituals de negociació dels partits catalans.
A més, cal tenir present la complexa estructura orgànica de la CUP i el joc d'equilibris dels sectors que s'hi integren, i ara representats en el grup parlamentari. "S'hauran d'acostumar a la nostra manera d'entendre la política", avisen.