Desenes de milers de persones -més de 200.000, segons els organitzadors, i 110.000, segons la policia- han inundat aquest dissabte Perpinyà. Des de primera hora del matí han omplert carrers i accessos a la ciutat i s'han anat concentrant a l'esplanada del Parc de les Exposicions on a partir del migdia el sol ha estat inclement. La Catalunya Nord ha acollit el president a l'exili, Carles Puigdemont, i els consellers Toni Comín i Clara Ponsatí en l'acte més desbordant organitzat fins ara per l'independentisme fora de les fronteres de l'Estat espanyol. Com si fos una estrella del rock, segons titulava Europe 1.
L'embús a la frontera i en els accessos a la ciutat ha estat tan monumental que l'acte ha hagut de començar amb una hora de retard per facilitar que tothom hi pogués arribar. Amb tot, molta gent s'ha quedat fora de l'esplanada, alguns autocars ni tant sols han aconseguit accedir a Perpinyà. L'actriu Lloll Beltran ha obert les intervencions a les 13 hores anunciat que hi havia 150.000 persones. "No intenteu entrar. No hi cap ningú més", ha advertit ja en aquell moment. Des de l'escenari s'ha assegurat, en finalitzar la convocatòria, a les 3 de la tarda, que més de 100 autocars no han aconseguit arribar, però que la concentració s'ha xifrat en 200.000 persones.
ACN
Superar errors
En el parlament amb què ha tancat l'acte, Puigdemont no ha amagat les diferencies que divideixen les forces sobiranistes i ha cridat l'independentisme a preparar-se per a la "lluita definitiva", la qual cosa obligarà a "superar errors" i vèncer "dubtes i febleses". "Ja sabeu on ens porta la preparació, la feina coordinada i la unitat. A guanyar", ha advertit. De fet, les reflexions sobre la necessitat de superar aquestes diferències ha recorregut d'una manera o altra totes les intervencions.
"Ens hem de preparar coordinant les nostres accions, ens hem de coordinar millor, organitzant-nos arreu del territori, amb una xarxa que efectivament controli el territori, combatent la repressió de l'Estat a partir d'aquesta xarxa entorn al Consell per la República, rebutjant el règim monàrquic nascut del franquisme i rebutjant els negocis abusius d'aquest estat repressor", ha reblat
Puigdemont ha volgut dirigir el seu missatge més enllà de la reivindicació independentista i en una pica d'ull a la resta de l'Estat ha assegurat que una república catalana independent "és l'única garantia de posar fi a un règim monàrquic hereu del franquisme, injust i al·lèrgic a la catalanitat".
Junqueras i Rovira
Damunt l'escenari només hi han intervingut els tres polítics exiliats i el responsable del Consell de la República a la Catalunya Nord, Joan Lluís Lluís, la resta d'intervencions s'han fet a través de vídeos. El vicepresident Oriol Junqueras i la secretaria general d'ERC, Marta Rovira, han intervingut en nom també de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i dels consellers Dolors Bassa i Raül Romeva.
"Avui Perpinyà torna a ser una porta al món i a la llibertat. Gràcies per ser-hi", ha començat Junqueras, el seu missatge d'àudio on ha advertit que l'independentisme no pot defallir. L'aparició d'imatges de la mesa de diàleg durant la intervenció del líder republicà ha provocat alguns xiulets entre el públic. "Quan som molts, quan actuem coordinats, sense retrets i sense confondre l'adversari és quan avancem", ha assegurat apuntant també les diferències que han dividit l'independentisme.
De la seva banda, Rovira ha cridat a fer "pinya de nou per avançar" i per guanyar democràticament la república catalana.
Més accions
També Comín ha aprofitat la seva intervenció per reclamar a l'independentisme que es coordini. "El dret a l'autodeterminació ja el vam exercir, i vosaltres el vau defensar. Però el respecte d'aquest dret, per desgràcia no el guanyarem només a les urnes, que també, haurem de fer més coses pacíficament, democràticament", ha assegurat.
Per aquesta raó ha advertit que "caldran més accions, compromisos i sacrificis, sempre des de la lluita no violenta", i ha reclamat "preparació" i crear les condicions perquè "aquesta confrontació surti bé".
Ponsatí, contra la taula de diàleg
Clara Ponsatí ha saludat un a un els represaliats, ha citat els talls de la Meridiana, l'ocupació de l'aeroport i de la plaça Urquinaona. "Estem amb vosaltres i us necessitem més que mai", ha assegurat, mentre el públic responia amb un "ho tornarem a fer". Tot i assegurar que no està acostumada a protagonitzar aquesta mena d'intervencions, Ponsatí ha exhibit un to mitiner més que notable, en què ha subratllat el pes de la unitat i la perseverança de la gent. "Sense la vostra empenta no haguéssim fet mai el referèndum. La vostra persistència és la clau que obrirà les presons i ens assenyalarà la ruta per al retorn de l'exili i el vostre coratge ens portarà la independència", ha assegurat.
"A l'Estat espanyol mai no hi tindrem lloc si no deixem de ser catalans", ha advertit. Ha considerat normal la "desorientació" que ha patit l'independentisme després de la "derrota", però ha advertit sobre la necessitat de reaccions i no confiar en les promeses de diàleg. "No ens deixem entabanar per fotografies de taules d'enganyifa que només busquen fer guanyar temps a Pedro Sánchez", ha reclamat.
Presos i exiliats
Els presos i els exiliats han intervingut a través d'un vídeo en què s'han llegit textos de Jordi Turull, Quim Forn, Josep Rull, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, i intervencions enregistrades del conseller Lluís Puig, Valtònyc, Adrià Carrasco, Eduard Garzón, Jordi Ros, Tamara Carrasco.
Lluís Llach ha interpretat Venim del Nord, venim del Sud amb Roger Mas i Gerard Jacquet a cappella, en un dels moments més emocionants, prèvia a la intervenció de Puigdemont.
El delegat del Consell per la República a Perpinyà, Joan Lluís Lluís, ha subratllat la solidaritat entre catalans del Nord de la frontera, "que existeix des del mateix moment en què francesos i espanyols van posar una frontera pel mig, des del s XVII". "Des del s XVII els catalans, del sud o del nord, han trobat a l'altra costat de la frontera refugi i acollida", ha reblat. Ha admès el declivi que ha patit la llengua a la Catalunya Nord, de la qual cosa ha culpat l'Estat francès, però també que la Catalunya Nord ha demostrat que "és possible ser català sense ser espanyol".
En acabar, l'esplanada s'ha buidat a una velocitat sorprenent tenint en compte els milers de persones que l'havien ocupat durant hores i que en aquell mateix moment han reprès el camí cap a l'altra banda de la frontera.