La llista cívica impulsada per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) segueix provocant desavinences internes. L'exvicepresident de l'entitat, Jordi Pesarrodona, ha carregat durament contra l'entitat i ha lamentat que actualment "l’ANC ara sembla el comissariat d’un partit polític, de dalt cap a baix". El projecte de formar un quart espai independentista impulsat per l'actual presidenta Dolors Feliu ha deixat entreveure noves tensions, amb manifestos, denúncies internes i fins i tot dimissions. En aquest sentit, Pesarrodona, en declaracions a l'ACN, ha lamentat que "s'estan vulnerant tots els estatus", ja que, segons ha recordat deien que "no es constituiria mai com a plataforma política, ni com a agrupació d’electors, ni com a partit polític". A més, ha assenyalat "desigualtat de condicions" en la consulta que se celebrarà a l'ANC amb una campanya impulsada cap al 'sí'. "Des del comitè permanent estan impulsant només xerrades on es neguen a debatre sobre el ‘no’ a la llista cívica", ha assegurat. Amb tot, ha lamentat que “s’està perdent el que era l’Assemblea, que neix de baix cap a dalt”.
Llista cívica a l'ANC
L'ANC consultarà durant la primera quinzena de març telemàticament a les seves bases sobre el projecte de llista cívica per a presentar-se a les pròximes eleccions al Parlament, en considerar que els partits independentistes del panorama polític català "han perdut credibilitat". El projecte passa per una agrupació d’electors i busca, segons la mateixa Feliu, reactivar la declaració unilateral d'independència (DUI) o, en cas que els altres grups parlamentaris s'hi oposin, "bloquejar" la legislatura. Abans de la votació han organitzat una vuitantena de xerrades "informatives" arreu de Catalunya per explicar en què consistiria el projecte.
La proposta de llista cívica ha provocat una sèrie de veus crítiques contra el projecte, i en especial, sobre la manera com s'està fent. Tant és així, que el passat 31 de gener més de 130 càrrecs i excàrrecs de l'entitat van presentar un manifest, on es denunciava que la llista incompleix els estatus de l'entitat, així com el codi ètic i el full de ruta actual, i que, per tant, provocava la pèrdua de "pluralitat i transversalitat" a l'ANC. Juntament amb el document es va presentar una denúncia interna davant del comitè deontològic per personalitats com el cantant Lluís Llach, per fundadors de l'ANC i per quatre expresidents, entre ells Jordi Pesarrodona, que va dimitir del càrrec de vicepresident fa un any per desavinences juntament amb una vintena més de membres.
La direcció defensa la neutralitat de la consulta
Davant les afirmacions de Pesarrodona i les veus crítiques contra la llista cívica, l'actual direcció ha defensat que "en moltes parts el manifest falta a la veritat". El coordinador de la Comissió d’Incidència Política de l’ANC, Josep Lluís Rodríguez, ha negat que amb la llista cívica l'ANC vulguin “concórrer a unes eleccions”, si no que “impulsa un projecte que tindrà vida pròpia”, que serà independent, i on l’entitat “tutelarà que els objectius es compleixin”. En declaracions a l'Agència Catalana de Notícies, ha defensat que “l’ANC no ha tingut mai temptacions de presentar-se a eleccions, perquè no és el nostre rol”, ha defensat Rodríguez, que insisteix: “No tenim gens d'interès a irrompre a les institucions, però sí que irrompi una força política que trenqui aquest bloqueig que tenim de fa quatre anys per part dels tres partits que es diuen independentistes”.
En relació amb les denúncies per desigualtat de condicions, Rodríguez ha assenyalat que estan fent xerrades per tot el territori per "resoldre dubtes". El membre de la direcció subratlla que es tracta d’una “campanya informativa” perquè els socis "tinguin prou informació perquè a les assemblees territorials, fruit del debat, siguin capaces de posicionar-se a un costat o a l’altre". En aquest sentit, ha retret a les veus crítiques que no tinguin projecte: "No hi ha dues opcions per confrontar, no hi ha una opció contrària que posi un projecte sobre la taula. Simplement, posa el ‘no’ a la llista". I ha defensat que el projecte forma part dels fulls de ruta del 2022 i del 2023, aprovats pel 80% del secretariat nacional.