Aquest matí de dilluns s’han escoltat al palau de la Moncloa crits similars als d’uns aficionats celebrant un gol de victòria en una eliminatòria de la Champions. Però no serà fins aquest dimarts al vespre que el Reial Madrid visitarà el camp del Bayern de Múnic per disputar l’anada de les semifinals de la competició europea. Pedro Sánchez ha complert l’objectiu de mantenir en suspens la ciutadania espanyola, i el seu hermetisme ha provocat que fins i tot alguns dels treballadors de la residència presidencial no hagin pogut evitar cridar d’alegria quan han escoltat la decisió de Sánchez de “continuar”. Els crits s’han colat en la compareixença institucional del cap de l’executiu. Ha estat l’eufòria de la Moncloa, després de cinc dies de silenci que han fet mantenir el PSOE en el pessimisme total.
L’última imatge que es tenia de Pedro Sánchez era la del president del govern espanyol, amb gesticulació d’un home abatut, abandonant el Congrés dels Diputats amb el cotxe oficial. Aquell dimecres, unes hores més tard, publicava una carta adreçada a tota la ciutadania espanyola anunciant que necessitava cancel·lar tota la seva agenda durant cinc dies per poder “reflexionar” si continuava al capdavant del govern espanyol. Hi va haver qui va entendre la missiva com una nova ‘jugada mestra’ del supervivent nat de la política. Hi va haver, en canvi, qui se’l va creure i va patir per si el líder del PSOE acabava realment abandonant la primera línia política. Amb el temps, quan el silenci de Sánchez ha començat a calar, aquests segons han acabat sent majoria.
L’entorn de Pedro Sánchez manifestava dimecres als periodistes que el líder del PSOE estava realment tocat. El president del govern espanyol i els seus ministres acostumen a reunir-se els dimecres en una sala del Congrés dels Diputats reservada exclusivament a l’executiu, per acabar de pinzellar els preparatius de la sessió de control que arrenca a les nou del matí. Membres de la seva extrema confiança declaraven que l’havien vist realment enfonsat. Aquell vespre la notícia traspassava fronteres, i els diaris, ràdios i televisions més importants del món recollien en llocs destacats de les seves edicions digitals l’amenaça de Sánchez de fer un pas al costat.
L’endemà, dijous, María Jesús Montero i Félix Bolaños, els dos ministres més pròxims a Pedro Sánchez, l’animaven en entrevistes radiofòniques matinals a continuar en el càrrec. Asseguraven que no tenien cap contacte amb el president. Li traslladaven, fins i tot, “energies positives”. Un membre destacat de Sumar responia a ElNacional.cat que Sánchez havia d’impulsar una qüestió de confiança acompanyada d’un projecte de llei per modificar el sistema d’accés a una carrera en la judicatura, i donava per fet que el líder socialista no podia abandonar el càrrec perquè, en política, “no es dimiteix en dos temps”.
“Plorats de casa”
Aquell vespre, Carles Puigdemont li recordava a Pedro Sánchez que els motius que ell denunciava que l’haurien dut a un esfondrament psicològic no arriben ni a la sola de la sabata de la persecució que han hagut de patir tants independentistes catalans. “Nosaltres sortim plorats de casa”, va manifestar el líder de Junts per Catalunya i candidat a les eleccions del 12-M. Emiliano García-Page va respondre a l’atac del president de la Generalitat a l’exili: “Ho diu qui va sortir de casa seva en un maleter”.
Divendres, l’extrema dreta no donava el seu braç a tòrcer. Hazte Oír desafiava Pedro Sánchez presentant una nova querella contra la seva dona, Begoña Gómez. El PSOE decidia reconvertir el Comitè Federal de l’endemà (dissabte) en un pseudomíting de suport a Pedro Sánchez i ajornava per a un altre dia la confecció definitiva de la llista socialista per a les eleccions europees. I José Luis Rodríguez Zapatero participava en la campanya electoral catalana suplicant a Sánchez que no abandonés la Moncloa. També aquell dia, el president del CIS, el socialista José Félix Tezanos, va decidir engegar la maquinària de l’organisme públic i elaborar una enquesta llampec. El resultat s’ha conegut aquest dilluns: la ciutadania espanyola avala la continuïtat de Sánchez i el PSOE supera per 9 punts al PP en el baròmetre.
La mobilització del PSOE
Dissabte ja va confirmar-se que l’hermetisme de Pedro Sánchez no era extrem: Salvador Illa admetia haver intercanviat algun missatge amb el president del govern espanyol, però mantenia en la confidencialitat què s’havien dit l’un a l’altre. Així ho deia en la seva arribada a la reunió del màxim òrgan de direcció del PSOE. Dins la seu de Ferraz, alguns socialistes com Óscar Puente o Eneko Andueza no es diferenciaven gaire del discurs de Puigdemont i apel·laven a la Guerra Civil i a ETA per reclamar al president espanyol que no es plegués pels motius que exposava a la seva carta. Però aquell dissabte, en aquell Comitè Federal, va passar una cosa que sí que feia pensar que no feien teatre tots aquells ministres que asseguraven no saber en quin punt de la reflexió es trobava Sánchez: ploraven a llàgrima viva al carrer de Ferraz, en un bany de masses amb 12.000 persones.
Fora de càmera, alguns admetien que començaven a tenir coll avall que el seu líder els deixava plantats, i que era qüestió d’hores que el PSOE hauria de començar a plantejar el procés de successió (exprés) de Pedro Sánchez. Se’ls veia realment abatuts. Diumenge, el ministre Óscar Puente feia unes declaracions que alimentaven la teoria de la dimissió. Al vespre, la incertesa era màxima: la Moncloa no informava en les seves previsions a quina hora compareixeria el president del govern espanyol per informar sobre el veredicte.
Dilluns també s'allarga la ‘performance’
Arrenca el dilluns i la incertesa és màxima. El president espanyol, que en la seva carta prometia “comparèixer davant dels mitjans”, confirma que declararà, però sense que la premsa pugui anar a cobrir-ho. Pedro Sánchez abandona la Moncloa i es dirigeix al palau de la Zarzuela per parlar amb el rei. Totes les travesses ja donaven per fet en aquest moment que la carrera política de Pedro Sánchez havia arribat al seu final. El president del govern espanyol ha arribat a teatralitzar la seva compareixença fins al punt de deixar alguns segons de suspens per pronunciar la frase clau: "He decidit continuar". Ara fan falta respostes per part del president espanyol. Perquè es donava per fet que no anunciaria una continuïtat i prou. Ha promès una “regeneració” democràtica d’Espanya. Caldrà veure en què es concreta.