L'alcalde d'Elna, Nicolás Garcia, ha demanat a la cantant catalana Rosalía que cancel·li la seva actuació al festival de Les Déferlantes el pròxim 9 de juliol. El motiu és perquè aquest festival de música, un dels més grans de França, que fins ara s'ha celebrat a Ceret (Vallespir), ara s'ha traslladat a Perpinyà "en un espai de l’Ajuntament en mans de l’extrema dreta". "És com acceptar cantar per un ajuntament dirigit per Vox", ha escrit Garcia al seu compte de Twitter.

El festival Les Déferlantes se celebrarà del 6 al 9 de juliol de 2023 a Perpinyà. El 2022, Els Déferlantes Sud de France va celebrar dignament el seu 15è aniversari acollint a més de 100.000 assistents durant 4 dies, i va convertir aquest festival en el més important d'Occitània, regió que des de fa uns anys inclou la Catalunya Nord. Malgrat el gran seguiment, algun dels assistents va manifestar dificultats a l'hora d'arribar fins a Ceret, i és per aquesta raó que s'ha decidit traslladar a Perpinyà, on resideix més del 50% dels assistents habituals. El fundador del festival, David Garcia, denuncia a més que Ceret ha abandonat el compromís amb el festival, i per això van a Perpinyà. 

Cordó sanitari a l'extrema dreta 

A l'Estat francès és usual fer el cordó sanitari a l'extrema dreta. El cordó sanitari designa la política d'acords entre partits per aïllar i impedir l'accés al poder d'un altre partit o ideologia incompatibles amb els seus valors. Des que va començar a popularitzar-se l'expressió en els anys vuitanta, en països com Bèlgica o França, es va aplicar a l'extrema dreta. L'any 1983, el Front Nacional de Jean-Marie Le Pen va entrar per primer cop en un govern municipal, només un any després, en 1984 va obtenir 10 diputats en les eleccions europees. En 1986, gràcies al nou sistema d'elecció legislativa proporcional impulsat pel president socialista François Mitterrand, el FN va treure 35 diputats en l'Assemblea Nacional. 

Actualment aquesta pràctica es manté a França, i quan el passat mes d'abril es van conèixer les primeres estimacions de les eleccions presidencials a França immediatament van començar a aparèixer en públic la majoria de candidats derrotats per forjar un “front republicà” contra l’extrema dreta. Ho feia Valérie Pécresse, de la dreta tradicional: “Votaré en consciència Emmanuel Macron per impedir l’arribada al poder de Marine Le Pen”. S’hi va adherir la socialista Anne Hidalgo: “Els demano seriosament que votin contra l’extrema dreta de Marine Le Pen, fent servir la papereta d’Emmanuel Macron”. I, a la seva manera, també Jean-Luc Mélenchon, de l’esquerra radical, que va repetir fins a cinc cops que “cap vot” havia d’anar “a la senyora Le Pen”.

Finalment, Macron ha hagut d'enfrontar el seu segon mandat sense la majoria absoluta parlamentària que tenia, perduda en la segona volta de les legislatives per la unió de l'esquerra, convertida en la primera força d'oposició, i per l'avenç històric de la ultradreta. Les forces coalitzades que donen suport a la política de l'Elisi van perdre més d'un centenar dels 350 diputats que tenien i es van quedar lluny dels 289 que li permetrien tirar endavant les lleis sense l'aportació d'altres grups. Amb tot, el legislatiu francès està més dividit que mai en un sistema que prioritza les majories i obliga Macron a buscar suports externs per tirar endavant els seus projectes.