El Ministeri de Justícia ha rebut una petició perquè indulti la inhabilitació a càrrec públic que es manté per a l’expresident d’ERC, Oriol Junqueras; el secretari general de Junts, Jordi Turull, i els exconsellers republicans Dolors Bassa i Raül Romeva. El Tribunal Suprem va descartar, a finals de juliol, aplicar-los la llei d’amnistia, en assegurar que es van enriquir amb el delicte de malversació de l’1-O, excepció inclosa en la norma per no aplicar-la, i que s'haurien afectat fons financers de la Unió Europea. Davant aquesta negativa de l'alt tribunal espanyol, un ciutadà particular ha demanat l’indult per als quatre polítics, com també va fer inicialment. El govern espanyol va concedir-los l'indult en les penes de presó el 2021, i va mantenir-los la inhabilitació; per a Junqueres i Bassa, fins al 2031, i per a Turull i Romeva fins al 2030. És a dir, no poden presentar-se a eleccions, però tampoc poden ocupar cap càrrec públic.
Ara, el Ministeri de Justícia ha demanat un informe al Suprem sobre aquesta nova petició, segons ha avançat aquest dijous El Mundo. Els advocats dels polítics d’ERC i Junts, consultats per ElNacional.cat, no tenen constància d’aquesta petició, mentre esperen que la sala penal del Suprem, presidida per Manuel Marchena, respongui els seus recursos de súplica perquè els apliqui la llei de l’oblit penal. Precisament, l'advocat Jordi Pina, en nom de Turull, va denunciar el "retard maliciós" del Suprem per no tramitar els seus recursos. Sense la resposta del Suprem, els polítics no poden demanar empara al Tribunal Constitucional.
La llei d'amnistia, al Constitucional
Amb tot, el Tribunal Constitucional ja ha acordat que dimarts que ve analitzarà si admet a tràmit la qüestió d'inconstitucionalitat de la llei d'amnistia, que el Tribunal Suprem li ha plantejat per un cas de desordres públics per l'1-O, no per la causa principal dels presos polítics. Per al Suprem, la llei de l'oblit penal vulnera el dret a la igualtat entre ciutadans i la independència judicial.
Per la seva part, el PP ha complert la seva amenaça i ha presentat aquest dijous un recurs d’inconstitucionalitat davant del Tribunal Constitucional contra la llei d’amnistia. A més, el partit ha demanat que s’aparti del debat sobre la norma de l'oblit penal el president del Constitucional, Cándido Conde-Pumpido, argumentant que ja va apartar-se en una qüestió relacionada amb el Procés; així com Juan Carlos Campo (que ja presentat la seva abstenció) i Laura Díez, amb l’argument que han passat per La Moncloa i no podrien ser imparcials en la deliberació sobre el recurs contra la llei d’amnistia.
Actualment, l'òrgan de garanties és dominat per una majoria de membres progressistes i s'espera que no triguin a resoldre aquest tema cabdal, i que torna a posar a la corda fluixa el govern espanyol de Pedro Sánchez.
>