El cantautor Lluís Llach ha demanat que la conselleria de Salut faci fora la infermera catalanòfoba que es nega a aprendre català i que ha fet un vídeo vanagloriejant-se'n. Llach s'ha mostrat indignat amb aquesta actitud i ha demanat actuar. "Exercim els drets que ens queden i fotem-la fora. Tan senzill com això", ha indicat.

Mentrestant, el Col·legi d'Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB) ha titllat d'"inacceptable" el vídeo catalanofòbic. Tant l'hospital com el Departament de Salut han obert expedients. "La llei és molt clara en aquest sentit, i exigeix que els professionals de la salut coneguin les llengües oficials del lloc on treballen", ha assegurat el COIB. L'entitat s'ha posat en contacte amb l'hospital i amb Salut per manifestar la "indignació" pel cas i demanar "explicacions". Alhora han exigit als proveïdors sanitaris que "garanteixin el dret" dels usuaris a poder fer servir la seva llengua. 

El COIB, que estudia "dur a terme les mesures adients" per evitar que es produeixin situacions com aquesta, assegura que està "demostrat" que atendre la persona en la seva llengua "comporta beneficis per a la seva salut i augmenta l'adherència als tractaments". Segons recorda el Col·legi, entre les seves funcions hi ha el foment de l'ús de la llengua catalana entre les infermeres, així com garantir que l'exercici professional s'adeqüi a la normativa, la deontologia i les bones pràctiques, i que es respectin els drets i els interessos dels usuaris. De les 1.640 infermeres que es van col·legiar l'any 2022 a Barcelona, 297 (un 18%) provenien de fora de Catalunya, segons les dades aportades pel COIB.

 

 

Per la seva banda, el president a l'exili, Carles Puigdemont, ha denunciat els repetits casos de catalanofòbia que es produeixen a Catalunya contra la llengua catalana, i ha proposat que alguna televisió faci un seguiment a alguna persona que faci un "mantinc el català", és a dir que no canviï d'idioma, per fer la prova del cotó del que està passant. "El resultat seria esfereïdor", ha pronosticat, mentre s'ha queixat de les cadenes que només estan pendents de rebre el premi Ondas. "Un dia en la vida d’un catalanoparlant qualsevol seria el millor programa de telerealitat que podria produir la televisió pública del nostre país, en lloc de tanta conyeta fàcil en castellà perquè t'aplaudeixin a Madrid i et donin un Ondas. El resultat seria esfereïdor. Només cal posar càmeres a unes quantes persones que han decidit viure en català i no canviar de llengua, i al cap del dia buidar-ne el contingut per veure què els ha passat com a conseqüència d’aquesta tria lingüística. És a dir, de fer servir la llengua pròpia del país", ha indicat.​