Una història habitual a la Moncloa. El govern espanyol viu una nova picabaralla en el seu si per les diferències entre els socis. Aquest cop per una possible consulta a Catalunya. Per una banda, la part d'Unidas Podemos està a favor que se celebri una votació sobre "un canvi en l'estructura de l'Estat". Per una altra, la part del PSOE està en contra d'aquesta idea: només es pot treballar "en l'àmbit de la Constitució i de la llei".
L'origen de la polèmica es troba en les declaracions que va fer el passat divendres 14 de gener el ministre d'Universitats, el català Joan Subirats (Unidas Podemos), en una entrevista en el programa radiofònic Aquí, amb Josep Cuní de SER Catalunya. "Jo crec que alguna forma de consulta d'un canvi en l'estructura de l'Estat hi hauria d'haver, en un moment o un altre", va afirmar Subirats quan va ser preguntat sobre si s'hauria de celebrar un referèndum a Catalunya. En aquest sentit, va argumentar que "una part molt important del problema que hi ha ve determinat perquè hi va haver una reforma de l'Estatut que es va aprovar pel Parlament, va anar al Congrés, es va votar en referèndum pel poble de Catalunya i després va passar el que va passar amb la sentència del Tribunal Constitucional".
El ministre d'Universitats també va insistir en la "importància" de la taula de diàleg. Una qüestió en la qual també va incidir la ministra d'Igualtat, Irene Montero (Unidas Podemos) en una entrevista el mateix divendres a TV3: "Cal poder-hi parlar de tot, encara que no sigui fàcil convèncer el PSOE". Montero també va dir que serà necessari "ser capaços de buscar un acord" que s'haurà de "poder votar". En aquest sentit, recordem que Vox ja va demanar la dimissió de Subirats per la seva participació en l'1-O.
Després de tot això, aquest dilluns ha arribat la respuesta de la ministra de Política Territorial i portaveu del govern espanyol, Isabel Rodríguez (PSOE). En una entrevista en el programa televisiu Al Rojo Vivo de La Sexta ha desautoritzat Subirats i ha assegurat que quan hi hagi una consulta a Catalunya serà sobre un acord, presumptament dins del marc constitucional. "El que no farem és entregar a la societat la responsabilitat de fer quelcom que hem de fer des de la política, que són els avenços en l'àmbit de la Constitució i de la llei", ha afirmat Rodríguez. Així, la ministra ha remarcat que fora d'aquesta idea ningú no trobarà el govern espanyol i que la societat catalana "va deixar molt enrere el 2017".
Tot apunta que la ministra fa referència a un nou Estatut. Com a mínim és la idea que ha defensat l'exdelegada del govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera (PSOE), en una entrevista realitzada aquest dilluns a Catalunya Ràdio. "Tots crèiem que era bo, no? Doncs si creiem que era bo en aquell moment, agafem-lo, pensem-lo, actualitzem-lo. El que calgui", ha plantejat Cunillera, ja que s'ha produït un "punt d'inflexió d'abordar les coses d'una forma diferent". "L'any 2018 els governs de l'Estat i de la Generalitat estaven d'esquenes. En aquest moment es miren a la cara", ha dit.
Cunillera, que va dimitir divendres, també ha parlat sobre si ja no és vàlida "la recepta del referèndum", com la consulta "legal i acordada" amb la qual els socialistes combregaven. Aleshores, ha dit que "analitzar el 2013 amb els ulls d'avui seria un error": "Estem en situacions diferents. El 2013 és vàlid per no oblidar-te de determinades coses, però no per tornar a fer el mateix".
Enèsima crisi al govern espanyol
Les diferències sobre una possible consulta a Catalunya és l'enèsima crisi en el si del govern espanyol. De fet, és la segona picabaralla en els pocs dies que portem de 2022: cal recordar que el Consell de Ministres està actualment dividit per les declaracions del titular de Consum, Alberto Garzón (Unidas Podemos), sobre les macrogranges i la qualitat de la carn a l'estat espanyol.
La situació tampoc és idíl·lica al Govern, on la mateixa taula de diàleg confronta les posicions dels socis de l'executiu. Va ser aquest cap de setmana quan el secretari general de Junts, Jordi Sànchez, va reiterar que "no hi ha solució al conflicte sense Junts ni el president Puigdemont", en referència a la manera en la qual la formació va quedar exclosa de la primera trobada entre el govern espanyol i la Generalitat.