El consolat dels EUA a Barcelona ha fet aquesta vigília de Sant Joan una picada d'ullet a la cultura catalana, i ha publicat unes fotos de la cònsol, Katie Stana, assaborint una de les tradicionals coques catalanes d'aquesta festivitat. Com sabeu, som molt fans de les tradicions dolces. Així que la cònsol general Katie Stana no ha volgut deixar passar l'oportunitat de tastar la tradicional coca de Sant Joan", ha indicat la representació diplomàtica nord-americana en català, tal com fa habitualment. "Bona revetlla!", ha acabat desitjant als catalans. 

En les fotografies que ha distribuït el consolat, s'hi pot veure una imatge de la coca, una altra en el moment de fer els talls, i una tercera just abans de menjar el saborós pastís.
 
La coca de Sant Joan és una de les coques més populars de Catalunya i pot ser de classes diferents: confitada amb massapà, crema o nata i ornada amb pinyons, llardons o fruita confitada, que és la que han triat al consolat nord-americà. Es tracta de fruita conservada en sucre mitjançant un procés de confitat. Aquestes coques són una menja tradicional de la Nit de Sant Joan i es reparteix durant la revetlla juntament amb vins dolços o rancis, o cava, que ha anat guanyant presència en els darrers anys. 

Al costat de la coca, tradicionalment la Nit de Sant Joan també és la de les fogueres enceses amb la Flama del Canigó, que ha estat rebuda al Parlament aquest matí, amb la presència del president Pere Aragonès i la nova presidenta de la cambra, Anna Erra. A la tarda serà rebuda a la plaça Sant Jaume, per l'Ajuntament.

 

La televisió francesa France3 ha explicat els orígens de la tradició de la Flama del Canigó, que va néixer a la Catalunya Nord, en una narració en llengua catalana i imatges en blanc i negre de l'Institut Nacional de l'Audiovisual francès. "El 1955, un català del Vallespir, Francesc Pujade, d'Arles de Tec, inspirat pel poema de Jacint Verdaguer, va instaurar el costum d'encendre el foc de Sant Joan a la pica del Canigó i, des d'allà, repartir la flama. Aquest costum es va popularitzar ràpidament, primer a tot Catalunya Nord. L'any 1966, malgrat la dictadura franquista, la flama va travessar clandestinament la frontera, i des de llavors es va començar a estendre per tots els Països Catalans", detalla. 

Al poema Canigó hi ha una referència metafòrica a l'apagada de la llàntia del monestir de Cuixà, provocada per les malvestats històriques, i que també pot ser una referència indirecta a la llàntia del temple de Jerusalem que els jueus van trobar mig apagada el 164 aC després de l'ocupació dels grecs, i que es va transformar en la Festa de les Llums o Hanukah.