L'advocat Gonzalo Boye posa de manifest un dels errors més flagrants de la Guàrdia Civil que ha comès en l'operació Volhov i que vol implicar el cap de l'oficina del president Carles Puigdemont, Josep Lluís Alay, en una presumpta malversació de fons. Així doncs, per justificar que Alay va contactar amb espies russos, la Guàrdia Civil va acreditar en la seva documentació aportada, un escrit que correspon a la primera pàgina del llibre 'El secret de la clandestina' que Alay va traduir del rus al català i el castellà. Una tasca que porta realitzant des de fa temps com a historiador i professor d'universitat. A tall d'exemple, també ha traduït anteriorment un text tibetà i va acabar editant Les poesies d'amor del sisè Dalai Lama.

Boye explicita la pífia d'aquest cos de seguretat amb dues captures de pantalla i ho acompanya d'una frase carregada d'ironia: "Al final, la Guàrdia Civil ha enxampat Josep Alay i ha descobert 'documentació' sobre els serveis d'intel·ligència russos... El problema és que es tracta de la primera pàgina del llibre que Alay ha traduït al català i al castellà... i en diuen periodisme". La primera pantalla és la captura de text d'una notícia de El Confidencial on expliquen que en "al mòbil d'Alay la Guàrdia Civil va trobar informació sobre aquest servei rus. Un document que assenyala que és part integral de les forces de seguretat i ho va dissenyar per protegir la seguretat de les persones, la societat i l'Estat d'amenaces exteriors".

Si ens fixem en el detall de la primera pàgina del llibre, el text comença literalment igual que la cita que acabem de reproduir d'aquest diari digital. Precisament, el mateix Alay va admetre en la seva darrera entrevista a 'Aquí Cuní' de Ser Catalunya que el sorprèn que "tothom tingui l'informe de 700 pàgines menys ell". I en aquest "tothom" posava d'exemple el diari The New York Times, El Periódico i, precisament, també El Confidencial.  Així doncs, el que la Guàrdia Civil va requisar i les dades que va extreure del mòbil d'Alay pertanyien a una simple traducció d'una tasca que estava elaborant en el seu vessant acadèmic.

Comparativa de textos entre l'escrit filtrat per la Guàrdia Civil als mitjans i la primera pàgina del llibre traduït per Alay

L'argument de la novel·la

La novel·la es basa en la vida d'Elena Vavilova. Va néixer el 1962 a Tomsk. Educada en els valors de la societat soviètica, crescuda en els moments de màxima intensitat de la Guerra Freda, quan, sent estudiant d'història, el KGB li va proposar incorporar-se a les seves files, no ho va dubtar ni un moment. Va acceptar la proposta per compromís amb la pàtria. I també per seguir al costat del seu xicot i futur marit, Andrei Bezrukov, també reclutat pels serveis secrets de la Unió de Repúbliques Soviètiques Socialistes. Vavilova i Bezrukov van ser traslladats a Moscou. Com espies encoberts van haver de passar per un rigorós programa d'entrenaments. Els van instruir en l'ús d'armes. Els van convertir en experts lluitadors d'arts marcials. Els van ensenyar a despistar els possibles contraespies que els vigilessin i perseguissin.

Aquesta novel·la ha estat font d'inspiració posterior per a la sèrie The Americans, extraordinària sèrie de televisió protagonitzada per Keri Russell i Matthew Rhys. Precisament Vavilova assegura que la producció és hiperbòlica en la seva part d'acció, però un retrat força fidel en l'aspecte psicològic i l'estrès que comportava ser un espia rus infiltrat a l'epicentre de l'imperi capitalista.

Fotografia de portada: imatge de recurs de Josep Lluís Alay