La coordinadora de JxCat a Barcelona, Pilar Calvo, ha promès aquest dimarts el seu càrrec com a diputada de JxCat al Congrés dels Diputats en substitució de l'actual presidenta del Parlament de Catalunya, Laura Borràs. Calvo ha promès el seu càrrec en català per "lleialtat, pel mandat de l'1 d'octubre, per la llibertat dels presos polítics i la tornada dels exiliats i per imperatiu legal".

D'altra banda, també ha promès i jurat acatar la Constitució el nou diputat de Vox Juan Carlos Segura que substitueix el líder del partit a Catalunya, Ignacio Garriga, al Congrés dels Diputats. Segura va ser número 1 de Vox al Senat per Barcelona.

Calvo és membre de la Crida Nacional per la República, el moviment polític creat per Carles Puigdemont, i abans va ser la portaveu dels presos polítics de JxCat mentre aquests feien vaga de fam a la presó per protestar contra el bloqueig que exercia el Tribunal Constitucional per impedir que la causa arribés als tribunals europeus.

Un síndic de l'1-O, en substitució de Cuevillas

La setmana passada, el representant territorial de la Sindicatura Electoral del referèndum de l'1 d'octubre Josep Pagès va substituir Jaume Alonso-Cuevillas a la cambra espanyola precisament pel mateix motiu. Cuevillas ja és diputat al Parlament i, a més, també forma part de la Mesa com a secretari segon.

Pagès també va prometre el seu càrrec en català "pel mandat de l'1 d'octubre, per la llibertat dels presos polítics, la tornada dels exiliats i per imperatiu legal", fet que va provocar el murmuri de protestes d'alguns diputats.

Pagès està encausat igual que la resta de síndics de l'1-O pel seu paper al referèndum de l'1-O. La fiscalia els acusa de desobediència i usurpació de funcions públiques, però no de malversació, i els demana dos anys i nou mesos de presó. Al seu escrit, el ministeri públic afirma que els cinc membres de la Sindicatura Electoral van signar resolucions com a tals tot i saber que el Tribunal Constitucional (TC) havia suspès les lleis aprovades pel Parlament per crear aquesta figura.

En la seva defensa, els síndics electorals de demarcació de l’1-O van assegurar que ni abans ni després del 12 de setembre del 2017 van exercir els seus càrrecs a causa de la suspensió de la llei del referèndum per part del TC.