Els discursos sobre immigració dels partits catalans acostumen a quedar desdibuixats entre vagues declaracions grandiloqüents. Per a la majoria de formacions resulta més còmode patinar damunt la superfície que endinsar-se en uns conflictes d’enunciats enverinats i solucions complexes. I l’extrema dreta s’atrinxera en aquest buit farcint-lo de demagògia. ElNacional.cat ha volgut plantejar a representants dels grups del Parlament algunes d’aquestes qüestions que la correcció política -i la comoditat- dels partits prefereix mantenir en segon pla. Pilar Castillejo (Ripollet, 1969) és professora en Ciències Físiques i ha dedicat la seva trajectòria laboral a la informàtica. Aquesta legislatura és diputada de la CUP, un càrrec que va ocupar durant uns mesos l'any 2016. També ha estat regidora a l'Ajuntament de Ripollet.
El president Salvador Illa ha dit en reiterades ocasions que és català tothom que ve a millorar Catalunya. Per vosaltres qui és català?
Qui resideix a Catalunya. Creiem que la residència ja t’hauria de donar totes les garanties de ciutadania i tots els drets. Per què hem de demanar més als que venen de fora que a nosaltres mateixos? A una persona nascuda aquí no li demanem que millorin Catalunya. Si has nascut a Catalunya ets català, i si has vingut i resideixes aquí també.
Una persona que ve a viure a Catalunya s'ha de sentir català?
Jo crec que ha de ser una aspiració per nosaltres, que tothom que vingui aquí acabi coneixent la nostra cultura i se senti tan acollit que se senti català. Jo crec que no té l'obligació, però per nosaltres ha de ser al que hauríem d'aspirar.
En els últims mesos cada cop més catalans això segons el CEO, situen la immigració com al principal problema del país, quan anys enrere, tenia un paper molt més residual. Què ha passat?
Les xifres no donen peu a què això passi: ni tenim més immigració que abans, ni tenim índexs de criminalitat que demostrin que l'arribada de persones sigui un problema. Crec que estem comprant un relat a l’extrema dreta que està criminalitzant l'immigració i l'està culpant de tots els mals. Les dades no ho demostren i a més, a Catalunya, tenim una població amb una taxa creixement molt baixa, si no fos per aquesta arribada de persones, tindríem un problema realment difícil per sostenir la societat tal com la coneixem avui dia.
Si no fos per l'arribada de migrants a Catalunya, tindríem un problema per sostenir la societat tal com la coneixem
La percepció de la xifra de migrants que viuen a Catalunya és molt més alta que la xifra real. Per què?
Jo crec que aquesta distorsió interessa a qui està criminalitzant la immigració, que és l’extrema dreta que està buscant de quina manera critica la societat actual i ha trobat un element on es posa el focus. I s’està comprant aquest relat i estem mirant cap allà. És un discurs fàcil dir que la culpa la tenen els que arriben, en lloc de realment fer una anàlisi de la societat i buscar qui té la culpa d'aquest malestar estructural, si hi ha pobresa a què es deu, d'analitzar bé els problemes i apuntar cap a qui genera el conflicte, que és qui té un poder i no el reparteix. És molt més apuntar cap a baix i dir "aquests tenen la culpa". Però les xifres no responen a això i està clar que el que hem de fer és mirar cap a on es generen aquestes desigualtats que fan que tinguem persones que tenen drets diferents dels nostres. Hauríem de mirar cap a dalt i no cap a baix.
En alguns estats d’Europa s’està prohibit que les nenes o adolescents musulmanes portin vel a les escoles. També s’hauria de fer aquí?
És un tema complex perquè xoquen les llibertats de les persones amb la concepció feminista que tenim nosaltres de la nostra societat. S’ha de veure des de totes les perspectives i amb una anàlisi que vagi molt més enllà de prohibir o no prohibir. Anem a veure com integrem aquestes nenes en aquesta societat i com fem que les seves famílies vagin avançant també en comprendre aquesta visió de feminisme i d'una societat més igualitària.
S’han de prohibir tots els símbols religiosos a les escoles?
Som una societat laica. Quan parlem de religió hem de parlar de totes les religions dins de l'escola. Està clar que hem d'avançar cap a una societat laica que vol dir no només eliminar símbols sinó tractar l'Església de la mateixa manera que tractem altres institucions i, per exemple, que excepcions fiscals que té ara mateix l'Església no existeixin. El focus l’hem de posar més cap a l'Església catòlica i no cap a l’islamisme que no té aquest tracte diferenciat i prioritari.
Hem d'avançar en el reconeixement dels drets de tothom en lloc d'estigmatitzar la manera en que van vestides algunes persones
Consideren que el vel musulmà és un símbol de masclisme o opressió?
Crec que no és un símbol en si mateix, ni de masclisme ni d'opressió. Hem d'anar en direcció que la societat, a banda de com vagin vestides les persones islàmiques i quin comportament tenen, reconegui els drets de tothom. Crec que hem d'avançar cap aquí, en lloc d'estigmatitzar la manera en van vestides algunes persones. Avancem cap a la igualtat de drets d'homes i dones, independentment de l'orígen ètnic o com van vestides.
I els niqabs, els vels que també tapen la cara, s’haurien de prohibir?
Et diria el mateix que pel vel musulmà.
S’han denunciat casos de famílies que no deixen participar els seus fills o filles en excursions o activitats extraescolars. S’hauria de permetre?
L’educació en el lleure també forma part de l’educació i del curriculum. No només hi haurien de participar tots els nens sinó que també haurien de ser gratuïtes. Hi ha activitats que s'han de pagar de manera extraordinària fins i tot a l'escola pública. El que hem de garantir és que tothom, independentment de la seva condició econòmica i del seu origen ètnic, pugui participar en aquelles activitats que formen part del currículum de l'educació en les nostres escoles perquè, a més, això ens ajuda a generar aquesta igualtat que és la base de la convivència entre les nostres comunitats. Ara, com que les activitats s’han de pagar no es poden obligar. Si fan una excursió a la platja, no et poden obligar perquè has de pagar a banda l'autobús i el monitor… L’educació ha de ser pública en el seu conjunt, no només el lleure sinó també els menjadors, el material... al final això representa una diferència entre l’alumnat amb capacitats econòmiques diferents.
Hi ha un problema d'integració a Catalunya?
És important que es treballi per la integració. Aquesta feina comença a l’escola i a la vida al barri. Aquí és on hem de treballar perquè existeixi aquesta cohesió social.
Quines polítiques d’integració s’haurien de seguir?
Crec que s'ha de donar molta importància a les aules d'acollida. Aquests recursos que es donen per als alumnes amb necessitats educatives especials, aquesta integració necessària, que moltes vegades és perquè arriben alumnes que no coneixen l'idioma i s'ha de fer un suport amb l'escolaritat. Creiem que aquests recursos per aules d'aules d'acollida han d'estar molt ben repartits, que arribin arreu, perquè a vegades no és així. I creiem també que aquesta separació amb dues xarxes d'educació, educació pública i concertada, no ajuda. L’accés d'aquests alumnes a les escoles concertades no és tan fàcil en els municipis on no es fa una bona distribució de l'alumne nouvingut. Avançar cap a una única xarxa d'escoles 100% públiques facilitaria molt més que no hi hagi aquestes discriminacions, aquesta separació, aquesta falta de cohesió dins del model escolar.
Que la residència no sigui garantia de tots els drets genera problemes
I amb la persones que arriben quan ja són quines polítiques d'integració es poden fer?Que la residència no et garanteixi tots els drets genera problemes amb la feina, per exemple. Que tu només per estar aquí no tinguis permís de treball, provoca que aquestes persones puguin ser explotades, que hi hagi un món paral·lel d'explotació laboral, de treball en negre, cosa que genera desigualtat i pobresa perquè permets que hi hagi gent que pugui ser explotada. Que persones que venen amb titulació acadèmica sigui molt complicat el que puguin fer l’homologació d’estudis. O que per accedir a la funció pública necessitis permisos. Això també és una discriminació. Creiem que hi ha molts elements en què des de l'administració podem actuar per facilitar el treball, l'accés a la funció pública, el vot, perquè una persona per residir aquí hauria de tenir el dret a vot. I tot això ajuda a crear una societat molt més cohesionada.
Calen polítiques públiques molt més valentes i deixar de mirar cap al que marca la dreta en matèria d'immigració
S’està anant cap aquesta direcció?
Crec que calen polítiques públiques molt més valentes i deixar de mirar cap al que marca la dreta. A Europa, l’auge de l’extrema dreta fa que s’estiguin aplicant polítiques més restrictives, polítiques antiimmigració. S’ha de fer el contrari, generar polítiques cada vegada més d’acollida per donar-li la volta als discursos d’extrema dreta i demostrar que si deixem de tenir ciutadans de primera i de segona la cohesió social existeix.
No crec que s'estiguin aplicant polítiques racistes de manera generalitzada però hi ha comportaments que s'han de corregir
A Catalunya s’està comprant el discurs de l’extrema dreta?
Hem d'eliminar actituds racistes de l'administració. Per exemple, quan la policia fa escorcolls, atura les persones i discrimina per origen ètnic. Són coses que hem d’eliminar. No crec que de manera generalitzada nosaltres estiguem aplicant polítiques racistes des de l'administració, però sí que hi ha comportament que hem de corregir. Ens cal més formació en aquest sentit, igual que el feminisme parteix també de formar-nos. Cal un canvi en la visió des de l’administració pública, com ara en la rebuda o el tracte amb les persones.
S’ha comès un error des dels partits d’esquerres de deixar que sigui només la dreta qui parli de la immigració?
Està bé que parlem d'immigració i que parlem de com l'hem d'integrar. Tot el que te a veure amb els seus drets, com hi han d'accedir... n'hem de poder parlar. Però el més important és parlar de com trenquem amb les desigualtats, com fem polítiques socials que vagin adreçades a l'origen de les desigualtats que es generen per aquest diferent tractament i aquest tenir ciutadans de primera i de segona. Però se n’ha de parlar, perquè hi ha coses que s'han de corregir.
A Catalunya hi ha un problema de racisme?
Hi ha un racisme estructural que forma part de la nostra societat, igual que hi ha un masclisme estructural. Existeix i s’ha de combatre amb molta educació.
Ha anat a pitjor en els últims anys?
No. Hi ha partits que apunten cap aquí per utilitzar-ho políticament. No crec que com a societat siguem més racistes. Al contrari, jo crec que sovint ens posem un mirall i fem avanços perquè en general la societat catalana és una societat acollidora, és una societat que busca cohesió social. Una altra cosa és que posin en focus i que utilitzin políticament això i generi un malestar. Però no crec que siguem una societat racista, tot i que el racisme estructural existeix.
El català ha de ser un dret i ara no ho és. Hi ha moltes persones que el voldrien aprendre i no ho poden fer
El català ha de ser obligatori per a les persones que vulguin venir de fora a viure a Catalunya?
El català ha de ser un dret i ara no ho és. Hi ha moltes persones que el voldrien aprendre i no ho poden fer. També una obligació en alguns casos com ara accedir a la funció pública, per atendre al públic… Com a adminsitració ara no estem posant els mitjans necessaris perque qui vulgui aprendre la llengua ho pugui fer. També s’ha de pensar com es pot fer que des de la feina, la gent pugui accedir a aquests cursos, ja que els han de poder fer independentment de les condicons laborals
També hi ha molta gent que fa 15 o 20 anys que viu a Catalunya i que no l’ha après. Que s’ha de fer en aquests casos?
Parlar en català. El que hem de fer és parlar, afavorir que la gent l'aprengui, que per viure a Catalunya sigui necessari parlar en català. Però això també passa perquè siguem capaços d'aplicar bé les lleis que ja existeixen, de retolació, d'atenció, d'etiquetatge. La llengua forma part del que som. Que qui vulgui aprendre-la pugui i fem que sigui necessaria.
El creixement de la població migrant al país està provocant una pèrdua de la identitat nacional de Catalunya?
Parlar en temes identitaris és complicat. Em sento més còmoda parlant de cultura o societat catalana i jo crec que som una societat acollidora, que la immigració també genera riquesa cultural i que, per tant, som una societat més rica. La nostra cultura s'engrandeix amb tot allò que ens aporta la gent que ve de fora. Per tant, en lloc d'identitat jo parlaria de societat catalana, de cultura catalana i de com l'enriquim. La cultura és una cosa molt flexible, hem de ser capaços de no comprar aquests marcs.
Un estudi situa que un 11% dels immigrants reben ajudes de l’Estat. És molt o poc?
Si tu compares el percentatge que rep amb el percentatge que és la població migrant respecte la general, veus que aquest està per sota. Tot i que arriben en condicions molt pitjors i en situacions de molt més vulnerabilitat, el percentatge és més baix. És una altra de les mentides que s’acostumen a explicar i que són falses. No és cert que el destinatari de les ajudes públiques majoritàriament sigui la població nouvinguda. És una mentida a desmuntar. Ens hem d'explicar millor, més clar. Hem de repensar com ho fem, perquè ja es veu que hi ha una part de l'extrema dreta que amb un discurs molt fàcil guanya un relat que hauríem de ser capaços de donar-li la volta. Hem de poder explicar-ho d’una manera més fàcil perquè les dades demostren el contrari. Repensem com ho fem. Si és una mentida clara i les xifres ho diuen, com pot ser que tinguem la sensació que és el contrari?
S’ha de tancar els CIES?
No podem mirar cap a una altra banda i consentir aquests espais on es tanca la gent pel simple fet d'haver arribat sense haver delinquit, moltes vegades amb menys drets que a les presons. Arribar a un país no és un delicte. Em sembla una aberració que encara existeixin. No som capaços de tenir polítiques d'immigració reals. Hem de crear no polítiques anti-immigració com s'estan fent, sinó polítiques d'acollida.
És una aberració que encara existeixin els CIES . No som capaços de tenir polítiques d'immigració reals
Catalunya ha de tenir totes les competències en immigració?
Seria una cosa bona, perquè podríem decidir com volem actuar amb les fronteres i per tant, una de les primeres coses que hauríem de fer és això, tancar els CIES.
Que s’hauria de fer diferent respecte a les polítiques en immigració adoptades per l’Estat?
Aquestes polítiques no es poden marcar només a nivell local, perquè les fronteres són europees i el compromís ha de ser global, però nosaltres creiem que s'ha d'avançar cap a entendre el moviment migratori com un moviment natural, cap al respecte dels drets humans amb polítiques d'acollida, amb que la residència sigui garantia de drets. Això ens farà una societat molt més cohesionada, que podrà avançar millor sense explotacions, sense permetre el que està passant en moltes fronteres on es vulneren els drets humans de manera brutal. Hem de ser conscients d'aquesta realitat i canviar la mirada cap a les polítiques migratòries i entendre-la com una aportació de riquesa cultural, econòmica, cap a tot Europa.
La Generalitat ha de poder fixar quotes de repartiment de menors estrangers no acompanyats?
De la manera que es va tractar aquest tema feia com feredat. Estàvem parlant de gent que tenia dret a estar aquí, dret a asili per tant. I el punt de vista havia de ser sempre el de la persona que havia arribat. Hem de pensar en on estarà millor rebuda, on tenim recursos per poder rebre-la, enlloc de marcar quotes. No podem fer polítiques públiques fent repartiments, al centre hi ha d’haver la persona.
Quins drets i deures haurien de tenir les persones nouvingudes?
A votar, a treballar, a empadronar-se i que això et doni accés a la resta.