Pilar Rahola s'ha tornat "almogàver" per plantar cara al "feixisme de dretes i d'esquerres", l'endemà de l'atac que va patir en una conferència a la Garriga (Vallès Oriental). La periodista, escriptora i col·laboradora d'ElNacional.cat ha presentat aquest dimecres a la Casa del Llibre de Rambla Catalunya el seu últim llibre, Cornèlius, l'almogàver (premi Prudenci Bertrana), i ha aprofitat per enviar un missatge als manifestants que aquest dimarts la van ruixar amb pintura vermella: "No soc un almogàver, però si tinc mamelucs al davant que volen fer alguna malesa, em torno almogàver". "A mi no em faran callar, ni el feixisme de dretes ni el d'esquerres", ha advertit. I no ho ha fet sola: Josep Lluís Alay, Artur Mas, Jaume Giró i Xavier Trias l'han acompanyat en la presentació, així com Laura Borràs, Albert Batet i Francesc de Dalmases. L'acte ha comptat amb la participació del mateix Alay i d'Antoni Gelonch.
Davant la important presència política i els fets d'aquest dimarts a la Garriga, la llibreria ha estat blindada per agents dels Mossos d'Esquadra. Un ambient que ha tingut en compte la presentadora, que ha lamentat "estar atrinxerats" per a la presentació del llibre. Les 120 persones presents han aplaudit per donar suport a Rahola, que més endavant ha recordat que el president Jordi Pujol havia assegurat que ella era "el darrer almogàver". "Però els aspectes més violents no m'agraden, soc una guerrera de la paraula", ha dit, just abans d'enviar un missatge als manifestants: "Si els xicots de la pintura m'haguessin dit que volien debatre, els hauria fet pujar a l'escenari".
Pel que fa al llibre, Gelonch ha destacat que, "contràriament a la flagel·lació, tracta dels nostres segles d'or". "Per què els catalans no hem fet un bon llibre dels nostres segles d'or, del XII al XIV? Necessitem un llibre d'assaig que arribi a tothom, que expliqui quan hem guanyat. Però són com som", ha expressat. Al respecte, Rahola ha explicat que les seves novel·les "volen posar la mirada en un moment del país". També ha relatat com "la Corona Catalana, quan conqueria, era per obrir comerç" —a diferència dels castellans, que feien vassalls.
Gelonch ha afegit que el llibre i el seu protagonista, Cornèlius Papapoulos, fan una "defensa dels almogàvers". "Bescantats en un carrer de Barcelona", ha bromejat. Així, sí que ha reconegut que la novel·la explica la història dels carrers de la capital catalana, com el carrer Almogàvers, Roger de Flor, Roger de Llúria... En aquesta línia, l'escriptora ha remarcat que els almogàvers es caracteritzaven per la "resiliència". "Alguna cosa d'aquesta resiliència encara ens queda. Perquè quedem i encara hi som", ha considerat. Ara bé, hi haurà pel·lícula? "Si fos en anglès, en farien una sèrie", ha ironitzat.
Per la seva banda, Alay ha assegurat que el llibre "fa un retrat de la Mediterrània" i que "Cornèlius et porta al món mític de Roger de Flor". És d'aquesta manera que ha fet notar que la novel·la parla d'imperis i regnes que encara hi són, com els mamelucs (Turquia), els grecs i els alans (Ossètia). A més, ha posat el focus en el vincle que Cornèlius, l'almogàver té amb Tirant lo Blanc, justament aquest dimecres 9 d'octubre: la Diada del País Valencià. I és que un dels punts forts —com ha coincidit Gelonch— és que està "ple de dades contrastades". "Les dades estan tres vegades contrastades", ha indicat l'escriptora.
Rahola ha recordat que la novel·la va sorgir d'un somni: un dia es va despertar amb el nom de Cornèlius Papapoulos a la boca i va pensar que faria una història al voltant d'aquest nom. I així va ser: el va fer coetani de Ramon Llull, de qui l'autora està "enamorada". Finalment, ha agraït la presència de les més de cent persones presents a l'acte i ha reconegut que "si el llibre serveix per recuperar la història robada, alguna cosa haurem aconseguit".