En el marc de la resolució independentista del 9N que preveu començar a tramitar en 3o dies (a comptar a partir de la formació de govern) els tres punts bàsics de la desconnexió: llei de transitorietat jurídica i les estructures d'estat d'Hisenda i Seguretat Social, JxSí i la CUP han registrat aquesta tarda al Parlament tres peticions a la mesa per poder començar a treballar-hi. La intenció es que les lleis s'aprovin d'aquí a 18 mesos.

En concret, demanen la creació de les ponències de llei d'aquests tres projectes, les que seran "els tres pilars institucionals", segons el diputat cupaire Benet Salellas, per tal "que la República catalana pugui existir". Salellas, satisfet i content "per les passes fetes", considera "imprescindible que aquests tres espais legislatius existeixin".

Ara la mesa de la Cambra haurà de designar en quines comissions legislatives es tramiten aquestes ponències de llei que seran conjuntes, ha assegurat el cupaire, per tal "de partir de zero", és a dir, ells no posen sobre la taula cap text perquè la resta de grups puguin participar en la tramitació.

En un intent d'esquivar qualsevol impugnació, en els textos registrats s'han modificat els noms de les tres lleis, ja que la resolució del 9N, recordem, està suspesa pel TC. JxSí i la CUP demanen que el projecte de llei de "l'administració tributària catalana" es tramiti en la comissió d'Economia, en què els dos grups ocupen tots els seients, presidència, vicepresidència i secretaria.

Pel que fa a la "llei de règim jurídic català", volen que s'abordi en la de Governació, en la qual també tenen majoria. I per últim, la norma "integral de protecció social catalana" en la comissió de Treball. En aquest sentit, l'última paraula la té la Mesa del Parlament, on Junts pel Sí també té majoria.

En espera de la resposta de l'Estat

Preguntat per si el Govern espanyol decideix actuar-hi en contra, Salellas ha recordat que el Parlament té "iniciativa legislativa" en aquests tres aspectes (règim jurídic, protecció social i administració tributària) i que "si volen eliminar aquesta capacitat", serà "un atac frontal". Per això, ha avisat que respondran amb "la mateixa magnitud".

L'independentisme aprofita la inestabilitat a Madrid

Aquesta és la lectura que en fa Ciutadans del moviment que han fet aquesta tarda JxSí i la CUP. El seu portaveu adjunt al Parlament, Fernando de Pàramo, assegura que el bloqueig en la política espanyola, ja que "hi ha molts partits que no volen parlar", dóna ales a aquells "que volen trencar amb l'ordenament democràtica". Ciutadans no participarà d'aquestes ponències, però, tindran una actitud "vigilant", ha afegit.

El preu de la pròrroga pressupostària

Per la seva part, el PSC atribueix el moviment dels independentistes al fet que la CUP hagi donat suport al decret de pròrroga pressupostària que s'ha validat avui al Parlament. "És el preu que ha pagat JxSí", ha afirmat el diputat socialista Ferran Pedret. També ha augurat que qualsevol desenvolupament d'aquestes lleis té "poques possibilitats de prosperar". Ells tampoc participaran de les ponències.

"La ponència és un joc de mans"

Des de CSQP, el seu portaveu, Joan Coscubiela, s'ha mostrat sorprès: "primer cal saber què vol dir això de la ponència conjunta". No entén com aquells que volen posar en marxa la desconnexió no posen directament sobre la taula "un projecte o proposició de llei". "Crec que estem davant d'un altre tripijoc. La ponència és un joc de mans", ha sentenciat.

 PP: "És una provocació"

Precisament, els primers en reaccionar han estat els populars. El seu líder, Xavier García Albiol, considera que l'acció de JxSí i la CUP és "una provocació, només són ganes de buscar conflicte". És més, aventura que les tres lleis no s'aprovaran i que l'únic que es busca és "tensar la situació política". Per això, ha assegurat que la resposta per part de l'Estat serà "contundent".