L’article 384 bis continuarà intacte a la Llei d’Enjudiciament Criminal (LECrim). Dit d’una altra manera, la justícia mantindrà la potestat per suspendre parlamentaris processats i que estiguin sota presó provisional “per un delicte comès per persona integrada amb bandes armades o individus terroristes o rebels”. L’aliança del PSOE i al costat del PP, VOX i Ciudadanos han barrat el pas a la proposta de Junts, que pretenia derogar l’article en qüestió. És el punt de la llei que el 2018 el Tribunal Suprem va utilitzar per suspendre de les seves funcions els diputats al Parlament de Catalunya Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Raül Romeva, Josep Rull i Jordi Turull mentre estaven processats per rebel·lió pels fets de l’1 d’octubre abans de ser condemnats. Al 2019, la Mesa del Congrés dels Diputats i del Senat també en va avalar la inhabilitació sumant-hi l’expresident de l’ANC Jordi Sànchez.

El PSOE s’ha unit al bloqueig de les forces de la dreta i l’extrema dreta. El diputat socialista Fernando Aranda Vargas ha desacreditat un dels arguments de Junts, que és el dictamen del comitè de Drets Humans de l’ONU denunciant la inhabilitació dels polítics independentistes. Considera que aquests informes “constitueixen recomanacions, no resulten vinculants i no expressen el sentir de l’ONU, que s’expressa a través dels seus òrgans principals”. Aranda Vargas ha continuat assegurant que "la Catalunya del 2023 ha de mirar al futur i [vostès] continuen enfangats en el passat” i ha negat que Espanya sigui “una democràcia fallida”. “La independència ni és bona ni és desitjable”, ha conclòs el socialista. Per part del PP, José Antonio Bermúdez de Castro ha afegit que l’article és “una eina jurídica en mans dels jutges per a la defensa de l’Estat de Dret” i ha recordat que és una mesura temporal que no s’ha aplicat sobre persones innocents, sinó que en el cas dels independentistes ja hi havia interlocutòria de processament i presó provisional. I Edmundo Bal, de Ciutadans, ho ha considerat una mesura “lògica i proporcionada” i ha apostat per ampliar-ne els supòsits

L’independentisme s’uneix amb matisos

Des de la tribuna, el diputat de Junts Josep Pagès ha defensat que el 384 bis de la LECrim s’ha convertit en un anacronisme que es va aplicar durant els anys més crus del terrorisme d’ETA i ha avançat que eliminar-lo “suposa acabar amb una relíquia de la política antiterrorista dels anys 80, de l’època dels GAL, un artefacte desfasat que assegura l’abús de dret”. En aquest sentit ha apuntat al suposat ús polític que, al seu entendre, n’han fet els jutges per perseguir i derrotar independentistes catalans. “És una eina en mans dels jutges per donar curs al seu activisme polític; una argúcia processal i un truc simple i molt greu en termes democràtic”.

En aquesta línia, Carolina Telechea, d’Esquerra Republicana, s’hi ha posicionat a favor i ha aprofitat per reivindicar l’estratègia del seu partit davant de la judicialització del procés. Primer amb els indults i ara amb la reforma del Codi Penal. A través de la reinterpretació que n’ha fet el Tribunal Suprem, s’ha mantingut la inhabilitació contra Oriol Junqueras, Raül Romeva, Dolors Bassa i Jordi Turull però ha servit per aixecar la pena a Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Josep Rull, Joaquim Forn i Carme Forcadell. “Gràcies a l’estratègia, avui nou persones dormen a casa seva amb les seves famílies i alguns companys de Junts es podran presentar a les eleccions. Totes les resolucions internacionals en contra de l’Estat espanyol no són casuals”, ha acabat Telechea. Per la seva banda, la diputada de la CUP, Mireia Vehí, ha subratllat la paradoxa que resulta aplicar un article “quan no hi ha ni terrorisme ni bandes armades”. “Quan es prenen mesures que paralitzen drets civils i polítics amb la bandera dels drets fonamentals, la pau i la democràcia sempre comporten injustícies i serveixen per justificar mesures autoritàries a Euskal Herria i a Catalunya”.