El CDR-Acció Directa ha reivindicat que ha fet pintades a la façana de seus d'ERC, Junts i la CUP de diverses localitats, amb la inscripció "consolat d'Espanya" per denunciar el que considera inacció dels partits a l'hora de reprendre el procés independentista. El CDR-Acció Directa ha publicat a la xarxa com feien les pintades en diverses poblacions, com Barcelona, Rubí, Sant Cugat del Vallès i Vic. "Si seguiu gestionant autonomisme ens hi trobareu de cara. Si seguiu traint la independència, seguirem assenyalant les vostres seus. Avui oficialitzem el que totes sabíem: nous consolats al territori", han assenyalat a la xarxa. En un manifest publicat fa un any, el CDR-Acció Directa va criticar l'acció dels partits independentistes, i va assegurar que estan intentant una "desmobilització buscada", i anunciava que faria accions de protesta.
Mentrestant, els partits independentistes a més del PSC i els comuns estan ara pendents de si modificaran la llei de Política Lingüística. Si dijous de la setmana passada PSC, ERC, Junts i comuns presentaven amb convenciment un acord per incorporar el castellà com a llengua d'ús escolar, avui aquest acord té el fre de mà posat. L'ampli rebuig de la societat civil ja va provocar dijous al vespre que Junts reculés d'aquest acord, mentre que els tres altres grups reclamen als de Carles Puigdemont que no es desmarquin del consens aconseguit per més de 100 diputats. La modificació de la llei de Política Lingüística s'havia de començar a debatre en el ple de la setmana vinent, van assegurar els grups, però de moment no té data, tot i que el més probable és abordar-ho en la sessió plenària del 28 d'abril.
Així ho han explicat fonts parlamentàries després de reunir-se aquesta setmana la Mesa i la Junta de Portaveus. Han dit que han fixat l'ordre del dia del ple de la setmana vinent, que només durarà dos dies perquè hi ha "poques mocions", i que no s'hi abordarà aquesta proposició de llei per modificar la normativa. Aquestes fonts han detallat que a hores d'ara no hi ha data i que la decisió de no posar-ho al proper ple ha estat un acord dels grups. A banda, la CUP ha demanat fixar unilateralment per al ple de la setmana vinent la seva proposta de modificació de la LEC, que demana reconèixer únicament el català a l'escola, però els grups ho han desestimat.
D'altra banda, noranta personalitats han signat un manifest contra el polèmic acord de la llengua a l'escola, argumentant que "no pot ser aprovat perquè constitueix un retrocés amenaçador per al futur de la llengua en un àmbit que és clau per a normalitzar-la". A més, "la incorporació explícita de la vehicularitat del castellà en una llei catalana representaria un pas enrere que el català no es pot permetre en la situació de feblesa actual, accentuada entre la població més jove", afegeix. Clara Ponsatí, Elisenda Paluzie, Quim Torra i Lluís Llach són algunes de les personalitats que han donat suport al text difós aquesta setmana. El manifest 'Defensem l'escola en català' explica que "aquesta renúncia, a banda de ser perillosa, seria estèril i gratuïta, i no serviria per donar resposta als requeriments judicials de la sentència del TSJC". "Ja sabem, com hem vist al País Valencià, que els tribunals, a partir de demandes d'organismes públics i privats que no s'han aturat, continuarien atacant l'escola en català amb qualsevol pretext", recorda. Així doncs, insisteix en el fet que "el Govern no pot cedir a l’embat judicial que, sense cap criteri pedagògic, pretén tombar un model que afavoreix la cohesió social i que compta amb el suport de la immensa majoria de la societat". "De fet, ja va cedir quan l’any 2020, en la negociació de la Llei Celaá amb el govern de Pedro Sánchez, no va exigir al govern espanyol la retirada del recurs que ha acabat originant aquesta sentència", apunta.