Una triple oportunitat per rellançar el Pirineu. Una àmplia majoria creu que la celebració al Pirineu dels Jocs Olímpics i Paralímpics d'Hivern 2030 contribuiria, en primer lloc, a millorar les comunicacions de la zona amb la resta de Catalunya; en segon lloc, a posicionar-la internacionalment com un destí d'esquí i esports d'hivern i, en tercer lloc, ajudaria a crear riquesa a les seves comarques. També hi ha una majoria, si bé no arriba al 50%, dels qui creuen que els Jocs permetrien revertir els processos de despoblament. Aquesta és la valoració de les possibles oportunitats de celebrar la cita olímpica als Pirineus que reflecteix una enquesta de Feedback per a El Nacional. El sondeig es basa en 300 entrevistes telefòniques a les sis comarques de l'Alt Pirineu i l'Aran amb instal·lacions olímpiques i a les tres del pre-Pirineu on, segons el projecte del Govern, se celebrarien activitats no competitives. La mostra es va recollir entre el 18 i el 19 de maig. D'acord amb el mateix estudi demoscòpic un 68,1% dels enquestats a l'Alt Pirineu i l'Aran dona suport als Jocs.  En l'àmbit del conjunt de Catalunya, el suport és del 64,3%.

El 73,4% dels enquestats a les 6 comarques amb instal·lacions olímpiques (Vall d'Aran, Alta Ribagorça, Alt Urgell, Pallars Sobirà, Pallars Jussà i Cerdanya) i a les 3 prepirinenques on se celebrarien activitats vinculades (Solsonès, Berguedà i Ripollès) creu que el projecte olímpic, al qual probablement optarà Catalunya en solitari després que l'Aragó ha trencat les negociacions per a una candidatura conjunta, milloraria les comunicacions amb la resta del país. Un altre 17,9% es mostra en desacord i un 8,7% no està ni d'acord ni en desacord. A les comarques de l'Aran i l'Alt Pirineu ho creuen un 67,9%, un 19,8% es mostra en desacord i un 12,3% ni una cosa ni l'altra. A les altres tres comarques són fins a un 80,1% els qui ho creuen; un 15,5% no ho veu possible i un 4,3% no es pronuncia en cap sentit.

Un 70,3% dels consultats per Feedback estan d'acord també que els Jocs d'Hivern al Pirineu posicionaran aquest territori internacionalment com un destí d'esquí i esports d'hivern, activitats que ja són centrals en la seva economia. En canvi, un 18,9% no ho creu i un 10,9% no es declara ni en un sentit ni en l'altre. A les comarques de l'Aran i l'Alt Pirineu ho pensa el 69,6%; el 20% no ho veu i el 10,4% no es decanta. Al Solsonès, Berguedà i Ripollès, un 71,1% ho comparteix; un 17,4% hi discrepa i un 11,5% no s'alinea clarament.

A la pregunta de si, en general, la cita olímpica ajudaria a crear riquesa a les comarques del Pirineu, un 63,6% dels consultats a les 9 comarques hi respon afirmativament, mentre que un 23,2% ho fa negativament i un 11,9% no es decanta. A les sis comarques de l'Aran i l'Alt Pirineu el percentatge dels que ho creuen és també força majoritari, si bé menor: un 59,9%, mentre que un 24,6% dels enquestats no ho creu i un 15,5% no té una resposta clara. A les altres tres comarques, els que estan d'acord amb l'enunciat són un 68%, els que discrepen un 21,5% i els que dubten un 7,6%. 

En canvi, els consultats es mostren més escèptics sobre si la celebració de la cita olímpica d'hivern del 2030 al Pirineu ajudaria a revertir els processos de despoblament que pateix el territori. Amb tot, així ho creu una majoria del 46,7% dels consultats a les 9 comarques, mentre que no ho troba possible un 32,9% i un 20,4% no té clar si seria així o no. El percentatge dels que ho creuen se situa en el 45,0% a la Vall d'Aran, Alta Ribagorça, Alt Urgell, Pallars Sobirà, Pallars Jussà i Cerdanya, mentre que no ho creuen el 29,1% i un 16,9% no ho té clar. Més divisió d'opinions gairebé a parts iguals hi ha entre els que ho creuen i els que no hi ha al Solsonès, Berguedà i Ripollès: un 37,9% troba que sí, en discrepa un 37,6% i un 24,5% no ho té clar. 

Fitxa tècnica:
  • Àmbit de l’estudi: Vall d’Aran, Alta Ribagorça, Alt Urgell, Pallars Sobirà, Pallars Jussà, Cerdanya, Solsonès, Berguedà i Ripollès.
  • Univers: Població major de 18 anys empadronat a les citades comarques i amb dret a vot en unes eleccions al Parlament de Catalunya
  • Mètode: Enquesta telefònica amb combinació de telèfons fixos (80%) i mòbils (20%).
  • Mostra: 300 enquestes.
  • Quotes: La mostra és proporcional a les variables estructura per grups d’edat i gènere.
  • Condicions estadístiques: Marge d’error total possible de +5,77%, per una població infinita (cens de 128.245 persones), amb un nivell de confiança del 95,5%, on K=2, i el supòsit de màxima indeterminació(p=q=50/50).
  • Treball de camp: Les enquestes s’han realitzat entre el dimecres 18 i el dijous 19 de maig de 2022.
  • Realització: Feedback