El diputat per Barcelona dels comuns Gerardo Pisarello ha estat meridianament clar amb la qüestió de la reialesa espanyola: "Hi ha un intent de certs sectors monàrquics, també alguns del partit socialista, per separar la figura de Felip VI de la de Joan Carles I per una qüestió d'estabilitat". El rei emèrit, que podria acabar davant d'un tribunal per possibles fraus fiscals, està a la diana de la majoria de l'opinió pública i política, però Pisarello va més enllà i també assenyala el fill: "La tesi de separar el fill del pare em sembla molt difícil de sostenir, perquè quan es van produir els fets, Felip VI no era un nen, ja era major d'edat, sabia les coses i per tant hi ha molta opacitat en tot això".

En una entrevista a Aquí l'estiu de Ser Catalunya, l'actual secretari de la Mesa del Congrés a Madrid reitera que, més enllà dels sentiments de cada persona, cal deixar les coses clares: "Qualsevol ciutadà, sigui monàrquic o republicà, es pregunta si això no se sabia ja, i si cal posar transparència, serà molt difícil separar aquesta mena d'actuacions" entre pare i fill.

Pisarello, soci del govern espanyol amb el PSOE, ha lloat les paraules del president Pedro Sánchez dels darrers dies sobre les tasques i obligacions que ha de tenir la monarquia espanyola. En termes específics, sobre la figura de Joan Carles ha declarat: "Des de la transició mai cap president havia dit que eren inquietants i pertorbadores les informacions que envolten la figura de l'emèrit. Per primera vegada, un president espanyol diu que la interpretació del principi d'inviolabilitat és inacceptable i no s'adequa a una societat democràtica del segle XXI. No es poden emparar delictes greus de l'àmbit privat amb les actuacions en l'escena pública" que aquest pugui tenir.

El no a Calviño

Pisarello també ha parlat de la presidència de l'Eurogrup. Finalment, el ministre de Finances d'Irlanda, Paschal Donohoe, s'ha imposat en segona votació a la vicepresidenta i ministra d'Assumptes Econòmics, Nadia Calviño. El nomenament es farà efectiu el proper dilluns 13 de juliol i agafarà el relleu a Mário Centeno. El diputat dels comuns considera "molt greu" aquesta decisió, ja que arriba en un moment en què es necessita buscar una sortida a la crisi global que "no sigui la mateixa que el 2008, i l'elecció del president irandès no apunta que sigui la millor".

I ho justifica explicant que "és una persona que dona suport als paradisos fiscals, va contra la taxa Google i la de gravar fiscalment les multinacionals digitals que han fet molts diners en aquest context de crisi". A més, està convençut que pot "deixar molt ferit el projecte europeu".