El Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts el ‘pla d’acció democràtica’ que durà al Congrés dels Diputats; el pla contra la “màquina del fang” de Pedro Sánchez. El govern espanyol proposa modificar la llei de secrets oficials de l’any 1968, així com limitar la publicitat institucional que pot aparèixer als mitjans de comunicació. També vol obligar els candidats a uns comicis participar en debats durant la campanya electoral. Els ministres Félix Bolaños i Ernest Urtasun han estat els encarregats de presentar els principals punts d’aquesta proposta en roda de premsa. El punt més polèmic, però, és el que té a veure amb reformar els delictes d’injúries i ofenses religioses. Perquè el govern espanyol no és concret en aquest aspecte i no queda clar si la modificació afectarà a la Corona. El pla, a hores d'ara, només apunta que es reformaran articles del Codi Penal que afecten la llibertat d'expressió i la creació artística quan té a veure amb les "institucions de l'Estat". En aquest terme, tan difús, Sumar considera que la monarquia està inclosa. El PSOE, de moment, eludeix donar la seva opinió sobre aquest aspecte.
Tal com ha exposat el màxim responsable de la cartera de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, el pla democràtic es basa en tres eixos: ampliació i qualitat de la informació governamental; transparència, pluralitat i responsabilitat de l'ecosistema informatiu; i transparència del poder legislatiu i del sistema electoral. Pel que fa al primer bloc, el govern de Pedro Sánchez proposa fer aquesta reforma de la llei franquista de secrets oficials, i també proposa que es pugui fer una rendició de comptes del govern espanyol. És a dir, que els ciutadans puguin consultar quin és el nivell d'execució o compliment dels compromisos adquirits pel president de l'executiu.
Pel que fa al segon bloc, el govern espanyol proposa crear un registre de mitjans de comunicació en el qual apareguin els seus propietaris i la inversió pública que reben. En el mateix sentit, s'obligarà a les institucions públiques publicar anualment la seva inversió publicitària. De la mateixa manera, es proposa limitar el finançament de les administracions públiques als mitjans de comunicació. També es pretén impulsar sistemes "transparents i imparcials" de mesura d'audiència. És en aquest eix en què es proposa una reforma del delicte d'injúries. Ara bé, limitat al "dret de llibertat d'expressió i la creació artística" quan estigui relacionat amb les institucions de l'Estat o els sentiments religiosos. També es proposa reformar les lleis orgàniques del dret a l'honor i el dret de rectificació.
El darrer eix proposa que sigui obligatori celebrar de forma anual al Congrés dels Diputats el "debat sobre l'estat de la nació", així com que els candidats a unes eleccions estiguin obligats en participar en debats durant la campanya. També es vol obligar els laboratoris demoscòpics a publicar totes les seves microdades. Félix Bolaños ha acusat alguns d'aquests estudis de voler últimament "influir en l'opinió pública més que no pas mostrar què pensa l'opinió pública". El govern espanyol pretén, per últim, "enfortir el règim sancionador als partits que no presentin els seus comptes de manera adequada".
Escepticisme dels socis i oposició del PP
Les primeres línies mestres d’aquest pla d’acció democràtica les va exposar Pedro Sánchez en una compareixença al Congrés dels Diputats el passat mes de juliol. No només va encendre Alberto Núñez Feijóo, qui va acusar el president del govern espanyol de preparar “el major atac a la llibertat d’informació de la democràcia”. Els seus socis habituals van considerar que era insuficient. Van mostrar escepticisme Esquerra Republicana, Junts per Catalunya, Bildu, PNB, BNG i Podemos. Sánchez va rebre fins i tot crítiques per part de Sumar, el soci de govern del PSOE.
Ara els socialistes necessitaran conformar una majoria a la cambra baixa que permeti tirar endavant aquestes propostes, malgrat l’oposició del PP i l’escepticisme dels socis. De moment, fonts de Junts per Catalunya apunten que el PSOE haurà de negociar amb els grups després d'haver presentat un pla "fluix" que, segons expliquen els independentistes, no han ensenyat prèviament a la resta de formacions parlamentàries.
Begoña Gómez, la gènesi del ‘pla d’acció democràtica’
L’origen del pla contra la ‘màquina del fang’ es troba en l’obertura d’una investigació judicial a la seva esposa, Begoña Gómez. Després d’haver amenaçat de dimitir com a president del govern espanyol, Pedro Sánchez va anunciar que continuaria al capdavant de l’executiu, i va informar que presentaria aquest pla que va batejar llavors com ‘regeneració democràtica’.