El pla de defensa que ha aprovat aquest dimarts el govern de Pedro Sánchez suposarà una injecció milionària a les estructures de control i vigilància de l'independentisme català. Com han demostrat els anys del procés, l'activitat independentista ha estat objecte de control per part de les estructures del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI), amb aparells com el Centre Criptològic Nacional (CCN), que rebrà una de les partides més voluminoses -de 376 milions d'euros- amb l'objectiu d'enfortir la ciberseguretat amb intel·ligència artificial, les telecomunicacions i l'anàlisi de dades, entre altres aspectes.
El CCN va ser l'encarregat d'elaborar un informe el 2020 en el qual s'acusava l'independentisme d'haver fet servir la identitat de pirates informàtics, com Anonymous Catalonia, amb l'objectiu de difondre dades delicades obtingudes de forma poc clara. Els detalls de l'informe d'aquest òrgan dels serveis secrets es van filtrar al diari El País. Entre altres punts, el document assegurava que l'independentisme hauria accedit el 2019 a contrasenyes de correus electrònics de diferents jutges que haurien registrat 43 atacs en el marc de la denominada #OpCatalunya, que es va activar durant el referèndum de l'1-O del 2017.
Aquesta injecció milionària de les estructures d'intel·ligència del govern espanyol es produeix just quan l'independentisme encara busca respostes als interrogants sobre l'ús del programari espia Pegasus en el marc de la lluita de l'estat contra l'independentisme. Precisament aquest dimecres tant Junts com ERC han reclamat citar el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, a la comissió d'investigació del Congrés dels Diputats sobre l'operació Catalunya. A més a més, ERC ha reclamat també la compareixença de l'actual directora del CNI, Esperanza Casteleiro.
Creació d'un "escut digital"
A banda de la partida per al CCN, el pla preveu 106 milions més per al pressupost del CNI, que haurien de destinar-se a reforçar la seva àrea de ciberseguretat i cooperació internacional; 36 milions per a l'Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial (INTA), 189 milions per potenciar la ciberintel·ligència i les infraestructures del Ministeri de l'Interior, segons informa l'agència Europa Press. Aquesta despesa en defensa té marcada una fita clara i és "crear un escut digital" per Espanya davant de qualsevol amenaça.
El pla aprovat està dotat amb 10.471 milions d'euros i això permetrà arribar a la despesa del 2% del PIB. Consta de 31 programes especials de modernització i destina gairebé 700 milions d'euros més a apujar el sou als militars o 300 milions per a les missions a l'exterior. La inversió més alta, de 928 milions, va destinada a la millora de les capacitats d'entrenament i, a continuació, 679 milions destinats a l'increment de les retribucions del personal de les Forces Armades i l'augment d'efectius, que es calcula en 2.400.