Quan a l'inici d'aquesta legislatura la Mesa del Parlament va quedar configurada per sis homes i una sola dona -la republicana Alba Vergès-, els diputats es van posar vermells com les catifes de l'edifici. Allò va encendre els llums d'alarma. Va ser el detonant per l'inici dels treballs del Pla d'Igualtat que finalment avui ha presentat el president Roger Torrent, després d'un any de feina. L'objectiu és que la igualtat deixi d'estar a expenses, exclusivament, de la voluntat dels parlamentaris. El president de la cambra ha destacat que cal "eradicar el patriarcat" de la societat catalana.
La iniciativa té, ja de sortida, un mèrit. I és que s'ha aprovat per unanimitat de tots els grups parlamentaris, un repte que sembla impossible en els temps que corren. S'hi preveuen 84 accions encaminades a assolir la igualtat efectiva entre homes i dones, amb mesures com la garantia de paritat en els principals òrgans del Parlament -la Mesa per començar-, l'obligatorietat que els diputats signin un compromís contra l'assetjament, la incorporació de la perspectiva de gènere en l'elaboració de les lleis o la formació de polítics i treballadors de la cambra en la prevenció de la violència masclista i LTBIfòbia. Uns cursos que seran obligatoris.
Relacionat amb aquest últim punt, un dels reptes que es proposa el pla d'igualtat, i que de moment no queda resolt, és l'establiment d'un protocol d'actuació per a casos de violència masclista i assetjament. També es proposa treballar per a ampliar els supòsits en els quals es podrà delegar el vot, ara mateix molt limitats. La intenció és incorporar, a més dels casos de maternitat i paternitat, les situacions que tinguin a veure amb la lactància o la cura de familiars.
El pla, segons paraules del president Roger Torrent "un dels més complets i ambiciosos" d'Europa, també es fixa en el personal del Parlament. En aquest sentit constata que malgrat que la majoria -un 57%- són dones, són els homes els qui continuen ocupant la major part dels alts càrrecs. Per tant, la bretxa salarial continua sent una realitat malgrat les bones intencions. La fita passa per un equilibri de la plantilla en relació al repartiment de càrrecs de responsabilitat.