El nou conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, ha presentat aquest dijous un pla de xoc per incrementar l'oferta del català entre adults en la seva primera compareixença en la comissió del Parlament que ha de fiscalitzar la conselleria durant la legislatura. Vila, que ha presentat les seves principals línies d'actuació, ha assegurat que un dels eixos d'acció que planteja passa per la implementació d'un pla de xoc per facilitar l'aprenentatge de català entre les persones adultes amb més cursos, millors horaris, facilitats en les inscripcions i noves fórmules per cobrir la demanda en indrets poc poblats. “Som en una cruïlla històrica que marcarà el futur de la llengua. Ens calen polítiques de molt més abast i d’impacte més profund”, ha dit el nou conseller de Política Lingüista, un Departament de nova creació fruit de l'acord entre Esquerra Republicana i el PSC en el marc de la investidura de Salvador Illa.
El conseller, que també ha posat sobre la taula la necessitat de culminar el Pacte Nacional per la Llengua tal com establia l'acord d'investidura, ha explicat que l'augment de l'oferta del català entre adults es conduirà a través del que ha anomenat com a "rellançament" del Consorci per a la Normalització Lingüística, en el qual té com a objectiu involucrar-hi molts més actors: els municipis, les entitats d'acollida, les entitats de voluntariat lingüístic i el món laboral.
Les quatre línies d'actuació
El conseller Francesc Xavier Vila ha presentat fins a quatre línies d'actuació amb l'objectiu de fer créixer l'ús del català, a més de fer una anàlisi detallada de la situació de la llengua. La primera línia és la de facilitar-ne l'ús social i, en aquest sentit, ha presentat el programa “Comerços aprenents”, que es basa en portar l’ensenyament al dia a dia dels comerços. "El docent va al comerç i ensenya les estructures bàsiques que ajudaran els treballadors a atendre els clients", ha explicat el conseller, que ha posat en relleu l'augment de denúncies de vulneració de drets lingüístics en establiments.
La segona línia consisteix en l'ús normal i habitual del català a les institucions. Per això, ha explicat que cal garantir els drets lingüístics dels ciutadans d’adreçar-se a les institucions en català i la presència normal de la llengua en l’activitat administrativa. El conseller ha defensat clarament l'oficialitat del català a la Unió Europea i que es pugui utilitzar la llengua al Parlament Europeu. De fet, el català a les institucions és un dels punts acordats entre el PSC i ERC, en el qual s'acorda garantir el català com la llengua "d'ús normal de les administracions i institucions catalanes".
Amb tot, la quarta línia es basa a incentivar el compromís amb la llengua a tots els nivells. És aquí on entra en joc el Pacte Nacional per la Llengua, que està en la seva fase final. De fet, l'acord entre socialistes i republicans especificava que cal aprovar-lo, juntament amb el seu calendari d'execució, en el termini dels 100 primers dies del nou executiu. També especifica que es preveu un pressupost de 200 milions d'euros en el primer any per tal d'assumir-ne les mesures en el Pla de Govern. De fet, el conseller Vila ha posat sobre la taula la necessitat que la seva conselleria arribi a acords amb la resta de Departaments per estendre l'ús social del català en tots els àmbits.
Junts es manté "vigilant" i ERC reivindica els seus acords
Mentre el conseller defensava que el català "no es pot fer servir com una eina política", l'oposició li ha posat deures. La portaveu de Junts a la comissió, Carme Renedo, ha allargat la mà per tal d'impulsar polítiques "ambicioses i desacomplexades". Tanmateix, ha avisat: "Serem inclements davant la tebior o la renúncia". En canvi, la portaveu d'ERC, Marta Vilalta, ha volgut fer valdre les polítiques del Govern de Pere Aragonès i ha reivindicat l'acord d'investidura que ha portat a la creació d'aquesta nova conselleria. Des del Partit Popular Català Cristian Escribano ha afirmat que el “retrocés del català” és un "fracàs de les polítiques independentistes", ha demanat autocrítica i ha advertit que si es penalitza el castellà la societat “s’empobrirà”.
Sussana Segovia, dels Comuns, ha demanat al conseller que la creació d'aquest nou departament es faci amb diligència per evitar que hi hagi "mancances d'execució", tal com va succeir, assegura, amb el Departament de Feminismes. Des de la CUP, Pilar Castillejo ha demanat que la conselleria serveixi per aplicar la “transversalitat” del català a tots els departaments.