Cap acte vandàlic i molt menys un robatori. La placa commemorativa al president Lluís Companys, que la Comissió de la Dignitat va posar el 2010 a l’entrada de la casa on va ser detingut el president el 13 d’agost de 1940 a França, no ha estat robada, segons es va denunciar recentment. La desaparició  de la placa al barri de La Baule-els -Pins va causar  preocupació. Finalment, l’advocat i membre de la Comissió de la Dignitat, Pep Cruanyes, ha aclarit a ElNacional.cat que la placa va ser retirada per part de les autoritats municipals franceses de La Baule perquè els dos peus de suport de fusta que aguantava la placa de marbre estaven podrits i  el recordatori es podria trencar.

La voluntat municipal és tornar-la a reposar i  la Comissió de la Dignitat s’adreçarà ara al consistori perquè es faci al més aviat possible. A més, l'entitat ha anunciat que s’organitzarà un acte públic quan aquest recordatori en memòria del president català sigui reposat.

Seguint el camí del president republicà

Amb motiu dels 70 anys de la detenció i afusellament del president Companys, la Comissió de la Dignitat va organitzar tres actes, seguint el cruel camí del president republicà al seu país. El primer va ser la col·locació de la placa al municipi francès on va exiliar-se, amb la presència del llavors vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira.

Castell de Montjuïc. Acte recordatori president Companys, el 2010
L'acte de recordatori al president Companys al castell de Montjuïc, el 2010.

 

La segona parada va ser a Madrid, on va ser conduït Companys. I, finalment, al castell de Montjuïc, on va ser afusellat, després d'un judici sumaríssim. Allà es va fer un acte multitudinari,  amb la participació d’uns 500 cantaires de l’Orfeó Català. I no va ser fins que  Xavier Trias va ocupar l'alcaldia de Barcelona, que va permetre de posar-hi una senyera gegantina.

Pendents de la Prefectura de Via Laietana

La Comissió de la Dignitat ha treballat de valent per recuperar els documents que la dictadura de Franco va espoliar a particulars i entitats catalanes, que eren als arxius de Salamanca. Un gran esforç es va fer per obtenir tot el material sostret al Centre Autonomista de Dependents del Comerç  i de la Indústria (CADCI). Precisament, la seu del CADCI va acollir, diumenge, un emotiu record als protagonistes de la revolta del 6 d'octubre de 1934, després que el president Companys proclamés l'Estat Català dins la República Espanyola.

Paral·lelament, integrants de la Comissió de la Dignitat estan vigilant com evoluciona la proposta aprovada aquest dijous en el Parlament entre els grups del PSC i els comuns per convertir la Prefectura de la policia espanyola de Via Laietana en "un espai de memòria", ja que es  parla de mantenir-hi l'ús policial. La Comissió de la Dignitat, juntament amb entitats memorialistes i culturals com Òmnium, reclamen que l'edifici policial sigui convertit totalment en un centre de memòria a totes les víctimes que van patir tortures i vexacions en aquest centre, com els germans Ferrándiz i Carles Vallejo.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!