L'Audiència de Barcelona ha arxivat la causa contra els alcaldes de l'Associació Catalana de Municipis. El tribunal al·lega vulneració dels drets fonamentals dels investigats i dona una plantofada al jutge d'instrucció 16 que va portar el cas i al fiscal.
La resolució d'arxivament afirma que la tramitació va provocar indefensió dels investigats i vulneració del seu dret a la intimitat: “De tot el que s'ha exposat es desprèn que les diligències d’investigació tramitades pel ministeri fiscal van infringir principis essencials expressament recollits en el seu estatut, com el principi de defensa i el principi de contradicció”. “A més, el ministeri fiscal va accedir a informació —protegida pel dret fonamental a la intimitat— pràcticament sense dictar cap resolució en què es justifiqués la necessitat d’obtenir-la, i va originar d’aquesta manera una efectiva indefensió de les persones que investigava”, remarquen en la interlocutòria els magistrats de l'Audiència Nacional.
Els 9 acusats els van processar per malversació i frau en admetre la querella del ministeri públic per irregularitats a l'Associació Catalana de Municipis. El cas gira entorn d'un presumpte finançament il·legal al procés a través de l'ACM i l'agència de viatges Alemany pels viatges a Waterloo.
El 22 de desembre del 2017 s'inicia la investigació a partir d'una denúncia anònima als Mossos. En paral·lel hi havia, també, una operació de la UDEF i la policia espanyola per a la Fiscalia. S'investigava el presumpte desviament de fons al procés independentista a través de l'ACM, una mena de finançament encobert del procés independentista i als exiliats. Per sostenir la querella es va sol·licitar informació confidencial a l'Agència Tributària i la Tresoreria General de la Seguretat Social. Durant l'any que va durar la investigació no es va informar cap dels acusats ni se'ls va interrogar.
Segons la resolució judicial “concorren tots els requisits per declarar la nul·litat de la prova i per assegurar que aquesta vulneració ha tingut un efecte directe en la querella i la interlocutòria del jutge instructor que la va admetre a tràmit”. I alerten el jutge instructor que no hauria hagut d'admetre a tràmit la querella.
L'Audiència de Barcelona és especialment dura amb el jutge d'instrucció 16 de Barcelona a qui acusa de tirar endavant una “investigació clarament prospectiva”, que intentés tapar la manca d'indicis contra els acusats i que no supervisés ni controlés la policia espanyola mentre feia la seva investigació.
Els viatges a Waterloo
L'Associació Catalana de Municipis s'ha significat en els darrers anys per donar suport a l'estratègia política dels líders del procés independentista i organitzar viatges de suport al president Carles Puigdemont. Aquest tipus de viatges ja es van investigar al llarg dels darrers dos anys per part de la Fiscalia.
El setembre del 2018, la Fiscalia Superior de Catalunya va arxivar unes diligències d'investigació per un acte de 167 alcaldes catalans a Brussel·les (Bèlgica) amb el president a l'exili, Carles Puigdemont, celebrat el 7 de novembre del 2017.
El fiscal José Joaquín Pérez de Gregorio va afirmar que no hi havia indicis que les despeses del viatge, estada i lloguer del local que va acollir l'acte dels alcaldes "procedissin, ni en tot ni en part, de fons públics dels seus respectius consistoris".
El viatge i l'acte van ser organitzats per l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) i l'ACM, amb un cost de 63.870 euros i 13.322, respectivament, segons ha indicat l'ACM al ministeri públic.
Estudien accions legals
Els expresidents de l'ACM Miquel Buch i David Saldoni de Tena i l'exsecretari de l'associació Marc Pifarré i Estrada han emès aquesta tarda un comunicant celebrant la decisió judicial. "Ni nosaltres, ni els nostres companys ja no som investigats i, personalment, estem contents alhora que tranquils", expliquen.
Amb tot, posen el focus en la vulneració de drets que reconeguda a la sentència i assenyalen l'epispdi de "persecució política" que han viscut. "L’aute reconeix que la investigació de la fiscalia es va dur a terme amb infracció del nostre dret a defensa i del principi de contradicció. Si l’haguéssim pogut exercir, aquesta querella mai no hauria hagut de ser admesa a tràmit", assenyalen. En aquest context, estudien emprendre accions legals davant "l'arbitrarietat i la mala praxis" amb la qual consideren que han actuat fiscalia i jutjat.