La denominada Plataforma 3-O ha convocat una encerclada del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) el proper dissabte 3 d'octubre per commemorar el tercer aniversari de l'aturada de país, que es va produir dos dies després de celebrar el referèndum de l'1-O per denunciar la violència policial que van patir les persones que van anar a votar o protegir les urnes. L'acció programada pel pròxim 3 d'octubre s'emmarca en la campanya Seguim la lluita, que aquest dissabte ha celebrat el seu primer acte davant l'antiga seu d'Economia, a la Rambla de Catalunya amb Gran Via.
Al voltant d'un centenar de persones amb estelades s'han unit la convocatòria per recordar els fets del 20 de setembre del 2017, quan la Guàrdia Civil va entrar en diferents departaments de la Generalitat per tal d'evitar la celebració del referèndum i això va comportar manifestacions multitudinàries al carrer com la que es va produir davant l'antiga seu del Departament d'Economia. De fet, per aquests aconteixements són pels quals els Jordis compleixen pena de presó condemnats per un delicte de sedició.
"No som violents, som radicals"
El periodsita Antonio Baños ha manifestat que des d'aquell 20 de setembre l'estat espanyol ha volgut vincular l'independentisme amb un moviment "terrorista", que "posa bombes" i és violent. Al seu parer, però, aquesta estratègia no li ha sortit bé. "No som violents, som radicals", ha assegurat Baños, exdiputat de la CUP i membre del Secretariat Nacional de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC). En aquesta mateixa línia, també ha afirmat que persegueixen "radicalment la llibertat" del poble de Catalunya "sense condicions", ja que volen ser lliures per "ser millors".
Un altre dels elements que també es va començar a percebre aquest 20 de setembre, segons Baños, és la repressió de l'Estat. "Vam començar a intuir-ho i ara ja ho sabem del cert: és una repressió incansable, inclement, immisericorde, que es peta les seves pròpies lleis, que és cruel i no s’aturarà mai amb ningú", ha conclós.
En aquest acte també hi ha intervingut l'activista i pallasso Jordi Pesarrodona, que va ser regidor per ERC a Sant Joan de Vilatorrada i durant el referèndum va estar a l'escola Juncadella del municipi, on la Guardia Civil va acudir per evitar que es fes la votació. "Vam votar i vam resistir l’embat d’aquesta Guardia Civil agressora a Sant Joan de Vilatorrada. Ara ja sabem que van venir directament a represaliar un pallasso que no li van perdonar que el 20 de setembre estigués plantat al Departament de Governació", ha assenyalat.
Pesarrodona, que s'enfronta a un judici de desobediència greu per fer-se una fotografia amb un nas de pallasso al costat d'un guàrdia civil el 20 de setembre del 2017, també va participar en el judici del procés per l'1-O on va explicar que davant del Tribunal Suprem que els agents que van intervenir al seu municipi li van propinar quatre cops de porra als testicles. "Els mirarem cara a cara i evidentment reconeixerem que érem allà per votar, al costat dels ciutadans i que nosaltres només vam fer resistència pacífica i que són ells els que ens van agredir i no nosaltres que els vam agredir a ells. Per tant, som un poble pacífic, guanyarem, resistirem", ha argumentat.
Per la seva part, Meritxell Lorente, de l'Assemblea en Defensa de les Institucions Catalanes (ADIC), ha volgut emfatitzar la repressió de l'estat espanyol posant diverses accions seves com exemples: "Persecució de càrrecs electes a les institucions europees, control de la despesa pública, periodistes, actors, activistes, pallassos perseguits i empresonats, pressions en les relacions internacionals, lleis i resolucions del Parlament suspeses, censures en els edificis públics."